Inés Granollers Cunillera
Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Presentem una moció amb 13 punts i agraïm els grups que ens han presentat esmenes per millorar, per millorar el text. Ara, però, nosaltres necessitem respostes clares perquè, per molt que ens diguin que molts dels punts estan regulats, si no es compleix allò que està regulat, no serveix per a res que estigui regulat. Per tant, necessitem fer canvis. Els emplaço, senyories del PSOE, a trobar-nos en breu i començar a fer els tràmits legislatius per fer realitat aquestes demandes amb la major urgència possible. Per tant, i per entrar en matèria, avui som aquí per defensar la classe treballadora del sector del transport, de la mà dels principals sindicats. Hem fet diferents debats en aquesta tribuna sobre el transport de mercaderies. Avui, per això els demanaré que ens centrem en les persones que fan possible el transport per carretera, un servei que és essencial per al funcionament de la nostra economia i la vida quotidiana de la ciutadania, però que es veuen menystinguts. Aquest col·lectiu, que fan una activitat fonamental, pateix una crisi de representativitat que els duu a unes condicions laborals totalment indignes que posen en risc no només la sostenibilitat del sector, sinó també la seva seguretat i dignitat. Aquest òrgan hauria de funcionar com a interlocutor entre les autoritats públiques i els professionals, però en la pràctica no hi ha correspondència entre les necessitats reals dels treballadors i la composició dels seus membres, que privilegia les grans empreses. No podem seguir perpetuant normes excloents que afavoreixen només aquells amb grans recursos, com locals i camions múltiples, mentre es deixa fora qui treballa al volant de sol a sol per tirar endavant la seva família. Per això, cal democratitzar el Comitè Nacional de Transport per Carretera, perquè inclogui de manera equitativa autònoms i petites empreses, que són el cor del transport del nostre país. Ara mateix, aquest comitè, un comitè consultiu destinat a ser la veu dels professionals davant del Ministeri, ha esdevingut un espai on les grans empreses monopolitzen la interlocució. Això exclou el 70 % del sector, com ara els autònoms i les petites empreses, que al cap i a la fi són els que fan la major part dels trajectes i que, a més a més, majoritàriament estan contractats com a falsos autònoms. Per tant, considerem un greuge que la majoria d’aquests treballadors que porten el pes de la logística diària es trobin sense veu efectiva en la presa de decisions, perquè això els permetria tenir la interlocució necessària per poder negociar unes condicions laborals dignes que alhora ajudaran al relleu generacional. Ara mateix, més del 60 % dels transportistes superen els 50 anys. L’envelliment de la plantilla no és casual. Cap treballador jove es vol incorporar en un sector on les jornades són interminables, les tarifes injustes i la competència deslleial són el pa de cada dia. Les hores d’espera per les càrregues i descàrregues moltes vegades no es cobren. De fet, segons dades de l’any 2022 de l’IR1, l’escassetat en el transport de mercaderies per carreteres va deixar vacants un 44 % dels llocs de treball. A l’Estat espanyol es necessiten més de 15 000 transportistes de mercaderies i gairebé uns 6000 conductors d’autobús. A la vegada, l’atur juvenil es manté vora el 30 %. Aquesta situació, doncs, és insostenible i la poca legislació existent que podria ser d’ajuda, com és el Reial decret llei 14/2022, que vostès diran que tenen moltes de les mesures que demanem, que també està anomenat llei de la cadena del transport, no s’està aplicant correctament. I els transportistes tenen moltíssims problemes per la no aplicació d’una norma que hauria d’estar-se multant el que no l’aplica. Són per motius com aquesta deixadesa institucional que encara són necessàries polítiques que garanteixin tarifes mínimes justes. Qui avui en dia vol treballar sense cobrir les despeses? Per descomptat, no podem deixar d’exposar tampoc el flagrant incompliment del govern espanyol amb el compromís de reducció de l’edat de jubilació. El Senat ja va aprovar el 2018 una moció que reconeix aquesta necessitat, però encara avui els transportistes continuen esperant.
Però no cal remuntar-nos a sis anys enrere. L’abril d’aquest any ho van fer a la comissió de transport. Nosaltres vam presentar una PNL que va ser aprovada, on es parlava de la jubilació anticipada dels conductors professionals. Al maig vam interpel·lar directament la ministra Elma Saiz. Tanmateix, el Gobierno continua sense moure un dit. És inacceptable que els sectors amb riscos similars, com els pilots d’aviació o els conductors ferroviaris, ja gaudeixin d’aquests coeficients reductors, mentre el transport per carretera en queda fora. Podem dir ben alt i clar, doncs, que la decisió de qui es jubila o no és totalment arbitrària i demostra que quan els qui dialoguen sí que tenen interès en millorar les problemàtiques, aquestes es solucionen. Una altra raó més per democratitzar la representació del sector del transport per carretera per acabar d’una vegada amb aquesta desídia de qui representa el sector.
No podem permetre aquesta discriminació que pateixen els transportistes professionals. Necessitem, doncs, fer un altre pas i, amb l’aprovació d’aquesta moció i els posteriors treballs legislatius, no només milloraríem un sector, sinó que també milloraríem la seguretat viària de tothom. Sembla que els del Partit Popular no els interessa massa aquest tema, però si us plau, si podem parlar una mica més fluix, els hi agrairia.
Per exemple, les propostes de la Comissió Europea per augmentar els pesos i les dimensions màximes dels vehicles fins a 44 tones i 4,5 metres són un atac directe a la seguretat i a la salut dels treballadors, però també són un perill per les persones que circularan a l’interior d’un vehicle a la mateixa via. Les proves pilot ja han demostrat que aquesta mesura no és viable econòmicament ni des del punt de vista de la seguretat viària. No podem posar els interessos empresarials per sobre del benestar i les vides dels transportistes. S’imaginen un camió amb aquestes dimensions en una frenada d’urgència o d’emergència a l’AP-7 o a la Nacional 230?
Per acabar, cal una transformació profunda en la governança del sector i en les condicions de treball. Acabo, presidenta. Des d’una perspectiva d’esquerres, defensem un model de transport just i sostenible, que prioritzi les necessitats dels treballadors i treballadores del sector, que asseguri la representativitat de tots els actors i que garanteixi unes condicions laborals dignes. El transport de mercaderies no és només un negoci, és un servei essencial per a la societat i, com a tal, hem d’assegurar que es gestiona amb equitat i respecte.
Moltes gràcies.
Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas, diputados. Presentamos una moción de trece puntos y agradecemos a los grupos que han presentado enmiendas para mejorar el texto. Ahora, sin embargo, necesitamos respuestas claras porque, por mucho que nos digan que muchos de los puntos están regulados, si no se cumple lo que está regulado no sirve de nada que esté regulado. Por lo tanto, necesitamos hacer cambios y les emplazo, señorías del PSOE, a que nos reunamos en breve y empecemos a hacer los trámites legislativos para hacer realidad estas demandas con la mayor brevedad posible. Para entrar en materia, hoy estamos aquí para defender a la clase trabajadora del sector del transporte de la mano de los principales sindicatos. Hemos realizado distintos debates en esta tribuna sobre el transporte de mercancías y hoy les voy a pedir que nos centremos en las personas que hacen posible el transporte por carretera; un servicio esencial para el funcionamiento de nuestra economía y la vida cotidiana de la ciudadanía, pero que se ven menospreciados. Este colectivo lleva a cabo una actividad fundamental y sufre una crisis de representatividad que les lleva a unas condiciones laborales completamente indignas que ponen en riesgo no solo la sostenibilidad del sector, sino también su seguridad y dignidad. Este órgano debería funcionar como interlocutor entre las autoridades públicas y los profesionales, pero en la práctica no hay correspondencia entre las necesidades reales de los trabajadores y la composición de sus miembros, que dan prioridad a las grandes empresas. No podemos continuar perpetuando normas excluyentes que favorecen solo a aquellos que tienen grandes recursos ―como camiones múltiples― y dejan de lado a alguien que trabaja tras el volante de sol a sol para sacar adelante a su familia. Por ello, hay que democratizar el Comité Nacional del Transporte por Carretera para que incluya, de forma equitativa, a autónomos y pequeñas empresas, que son el núcleo del transporte de nuestro país. Ahora mismo este comité, un comité consultivo destinado a ser la voz de los profesionales ante el ministerio, se ha convertido en un espacio en el que las grandes empresas monopolizan la interlocución. Esto excluye al 70 % del sector ―como los autónomos y las pequeñas empresas― que, al fin y al cabo, son los que llevan a cabo la mayoría de trayectos y que, además, mayoritariamente están contratados como falsos autónomos. Por lo tanto, consideramos un agravio que la mayoría de estos trabajadores, que cargan con el peso de la logística diaria, no tengan parte en la toma de decisiones. Esto les permitiría tener la interlocución necesaria para poder negociar unas condiciones laborales dignas que ayudaran también al relevo generacional.
Ahora mismo, más del 60 % de los transportistas superan los 50 años. El envejecimiento de la plantilla no es casual. Ningún trabajador joven quiere incorporarse a un sector en el que las jornadas son interminables, las tarifas injustas y la competencia desleal son el pan de cada día. Las horas de espera para las cargas y descargas muchas veces no se cobran. De hecho, según datos del año 2022 de la IRU, la escasez en el transporte de mercancías por carretera dejó vacantes un 44 % de los puestos de trabajo. En el Estado español se necesitan más de 15 000 transportistas de mercancías y casi 6000 conductores de autobús. A la vez, el paro juvenil se mantiene alrededor del 30 %. Esta situación es, pues, insostenible y la poca legislación existente que podría ayudar ―como el Real Decreto Ley 14/2022, que ustedes dirán que contiene muchas de las medidas que pedimos y al que también se le llama ley de la cadena de transporte― no se está aplicando correctamente y los transportistas tienen muchísimos problemas por la no aplicación de una norma. Debería multarse al que no la aplica. Esta dejadez institucional hace que sean necesarias políticas que garanticen tarifas mínimas justas. ¿Quién quiere trabajar hoy sin cubrir los gastos?
No podemos, por supuesto, dejar de hablar del flagrante incumplimiento por parte del Gobierno español de la reducción en la edad de jubilación. En 2018 se aprobó una moción que reconocía esta necesidad, pero todavía hoy los transportistas continúan esperando. Pero no hay que ir seis años hacia atrás; en abril de este año lo hicimos en la Comisión de Transportes. Presentamos una PNL, que fue aprobada, en la que se hablaba de la jubilación anticipada de los conductores profesionales. En mayo, interpelamos directamente a la ministra y el Gobierno continúa sin mover ficha. Es inaceptable que sectores con riesgos similares ―como los pilotos de aviación o conductores ferroviarios― ya puedan disfrutar de estos coeficientes reductores, mientras que el transporte por carretera queda excluido. Podemos decir que la decisión de quién se jubila o no es arbitraria y se ha demostrado que, si los que dialogan tienen interés en mejorar los problemas, estos se solucionan. Una prueba más para democratizar la representación del sector de transporte por carretera y para terminar, de una vez por todas, con la desidia de quien representa al sector.
No podemos permitir la discriminación que sufren los transportistas profesionales. Necesitamos dar un paso más, y con la aprobación de esta moción y los posteriores trabajos legislativos no solo mejoraríamos un sector, sino que también mejoraría la seguridad vial de todo el mundo. (Rumores). Parece que al Grupo Popular no le interesa mucho este tema, pero, por favor, si pudieran hablar menos, se lo agradecería. Por ejemplo, las propuestas de la Comisión Europea para aumentar el peso y las dimensiones máximas de los vehículos hasta 44 toneladas y 4,5 metros es un ataque directo a la seguridad y a la salud de los trabajadores, pero también son un peligro para las personas que circulan dentro de un vehículo en la misma vía. Las pruebas piloto ya han demostrado que esta medida no es viable económicamente ni desde el punto de vista de la seguridad vial. No podemos poner los intereses empresariales por encima del bienestar y la vida de los transportistas. ¿Se imaginan un camión con estas dimensiones si tiene que frenar de urgencia en la AP-7 o en la N-230? Necesitamos una transformación profunda en las condiciones de trabajo y la gobernanza del sector. Desde una perspectiva de izquierdas, defendemos un modelo de transporte sostenible y seguro que priorice las necesidades de los trabajadores y trabajadoras del sector, que garantice la representatividad de todos los actores y que garantice unas condiciones laborales dignas. El transporte de mercancías no es solo un negocio, es un servicio esencial para la sociedad y como tal, debemos garantizar que se gestione con equidad y respeto.
Muchas gracias. (Aplausos).