Sí, senyor ministre. Miri, Europa ha de ser capaç de trobar un punt d’equilibri, un punt d’equilibri per fer possible una pesca ambientalment sostenible i la proximitat a la costa del Mediterrani. Però també ha de ser capaç de no matar a pessics el sector de la pesca. I vostè, si m’ho permet, i amb tota la serenitat del món, penso que té l’obligació i el deure de revisar el mètode d’avaluació dels estocs i fer una reassignació de jornades de pesca que sigui justa i que sigui evidentment equitativa. Perquè si s’acaba el peix de llotja, senyor ministre, quina és l’alternativa? El consum de peix congelat que ens vingui de l’altra punta de món? Aquesta és l’alternativa?
Ho dic perquè si és aquesta l’alternativa, la de que haguem de menjar peix congelat de l’altre cantó del món, tindrem dos problemes: que no serà ambientalment sostenible i, evidentment, que hi haurà implicacions en la petjada de carboni pel que fa al transport i, evidentment, també per les pràctiques responsables en origen. Els pescadors catalans han fet els deures i els han fet amb escreix i vostè ho sap perfectament: Jornades de 5 dies i menys de 12 hores, vedes biològiques, delimitació de zones de pesca protegida, limitació de les mides i formes de les arts de pesca.
Senyor Planas, amb tota la serenitat del món, jo el que li demano és que es llegeixi amb atenció els informes de l’ICATMAR. Si us plau, faci-ho i actuï amb justícia. Faci-ho perquè la dignitat i l’esforç del sector pesquer català s’ho mereix.
Nosaltres, des d’Esquerra Republicana, continuarem defensant aquest sector, un sector que, sens dubte el que mereix és tenir unes institucions a l’alçada del seu ingent esforç.
Moltes gràcies.
Señor ministro, mire, Europa ha de ser capaz de encontrar un punto de equilibrio, un punto de equilibrio para hacer posible una pesca ambientalmente sostenible y de proximidad, de proximidad en la costa del Mediterráneo; pero también ha de ser capaz de no matar a pellizcos al sector de la pesca. Usted, si me lo permite y con toda la serenidad del mundo, creo que tiene la obligación y el deber de revisar el método de valoración de los stocks y hacer una reasignación de jornadas de pesca que sea justa y que sea evidentemente equitativa, porque si se acaba el pescado de lonja, ¿cuál es la alternativa? ¿El consumo de pescado congelado que nos venga de la otra punta del mundo? ¿Esta sería la alternativa? Lo digo porque si esta es la alternativa, que tengamos que comer pescado congelado de la otra punta del mundo, tendremos dos problemas: que no será medioambientalmente sostenible y, evidentemente, que habrá implicaciones en la huella de carbono por lo que respecta al transporte y las prácticas responsables en origen.
Los pescadores catalanes han hecho sus deberes y los han hecho con buena nota, y usted lo sabe perfectamente: jornadas de cinco días, más de doce horas, paradas biológicas, limitación de zonas de pesca protegida, evitación de las artes de pesca y sus medidas. Señor Planas, con toda la serenidad del mundo, lo que le pido es que se lea con atención los informes del ICATMAR. Por favor, hágalo y actúe en justicia. Hágalo porque la dignidad y el esfuerzo del sector pesquero catalán se lo merece. Nosotros, desde Esquerra Republicana, continuaremos defendiendo este sector, un sector que, sin duda, lo que merece es tener unas instituciones a la altura de su ingente esfuerzo.
Muchas gracias. (Aplausos).