Inés Granollers Cunillera
Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats i diputades. Ministre, creiem que és molt urgent ajudar el sector del transport de mercaderies per carretera. Per fer-ho, hem de començar a legislar de forma valenta i atenent les seves peticions. L’hi diem de forma directa perquè volem que d’una vegada per totes el seu ministeri atengui els transportistes d’aquest Estat, uns treballadors als que vostès han donat l’esquena i que tenen tot el dret a que les administracions els rebin i els escoltin. O és que ja hem oblidat tots els elogis que els dedicàvem durant el covid? No vull pensar pas que eren falsos. Cal posar sobre la taula la situació crítica que pateix el sector del transport terrestre, claríssimament, un sector que és un pilar fonamental de la nostra economia i que vertebra tot el sistema logístic del país. Ells són la columna vertebral d’una cadena de subministrament que manté activa la nostra societat. Nosaltres ho tenim clar: aquest col·lectiu es troba desbordat per la precarietat laboral, manca de seguretat a les vies, els alts costos operatius, hores de càrrega i descàrrega i la sensació de manca de suport institucional. Per tant, avui, Esquerra Republicana portem al Congrés les seves reivindicacions principals esperant trobar un punt d’entesa i forçant que es pronunciïn davant del sector.
En primer lloc, hem de democratitzar la representativitat del sector. Existeix un greu problema de representativitat que no fa justícia a la realitat del sector i afavoreix només les grans empreses de transport, i l’origen està clar: l’ambigüitat en els criteris per formar part del Comitè Nacional de Transport de Mercaderies per Carretera. Les normes actuals exclouen la branca obrera del sector perquè, entre d’altres, es té en compte el nombre de camions de cada empresa que les organitzacions presenten com a afiliades o existeix l’exigència a les organitzacions de posseir locals i personal a càrrec. Senyor ministre, amb aquests criteris, les petites empreses i els autònoms, que són el 70 % dels transportistes de l’Estat espanyol, es queden sense possibilitats de formar part del comitè nacional. Aquest problema va quedar en evidència en moments com la vaga de març del 2022, on més de noranta mil empreses, majoritàriament autònoms i microempreses, van reclamar una interlocució efectiva davant del ministeri. Diverses plataformes i entitats han denunciat reiteradament que el Comitè Nacional de Transport no representa de manera justa la diversitat del sector. Doncs, crec que ja tenim el primer punt: el sector necessita una solució neta i democràtica a l’hora de triar els seus interlocutors i representants.
En segon lloc, hem d’abordar la viabilitat econòmica del sector. L’agost del 2022, el Govern va aprovar el Reial Decret Llei 14/2022, de mesures de sostenibilitat econòmica per al sector del transport. Aquest decret incloïa, entre altres, la denominada llei de la cadena del transport, que va establir mesures estructurals per equilibrar les relacions comercials entre transportistes i clients. Entre aquestes mesures, hi havia la generalització de la contractació per escrit i la prohibició de contractar a pèrdues en el transport de mercaderies per carreteres amb l’objectiu de protegir el transportista efectiu. Esquerra Republicana va condicionar el vot favorable a aquest reial decret llei a que es poguessin fer modificacions, perquè, tot i que entenem que era un avanç, era incomplet. És necessari incloure que la prohibició de contractar per sota costos s’apliqui a tots els serveis de transport, incloent-hi aquells que tenen contractes continuats. Malauradament, tot va decaure amb l’avançament electoral del 2023, i fins avui aquesta qüestió no ha estat abordada en l’actual legislatura. Per tant, és imprescindible reprendre les tasques legislatives per, a més a més, incloure la regularització també de les hores de paralització causades per les esperes en fer les càrregues i descàrregues i regular les tasques de manipulació de mercaderies. I, com no pot ser d’altra manera, regular la morositat també en el transport. S’ha de fixar el termini màxim de pagament de trenta dies des de la factura sense possibilitat de fer pactes en contra.
Un altre punt que per nosaltres també és molt important és la seguretat viària, i aquesta seguretat passa per diversos punts. U, per a la renovació de flotes. La flota actual de transport per carretera a l’Estat pateix un envelliment preocupant, amb una edat mitjana de 8,1 anys per a les tractores i 14,8 anys per als camions rígids, molt superior als estàndards europeus. Sí, és cert que el Govern va implementar un pla d’ajudes el 2023-2024 amb un pressupost de 400 milions d’euros, però també és cert que la majoria de les sol·licituds han estat per convertir en ferralla els vehicles més vells. I també és cert que la línia de compra de camions elèctrics o d’hidrogen ha tingut escassa acollida a causa de la limitada oferta tecnològica i operativa d’aquests camions.
Un altre punt —el segon punt— que també ens preocupa és la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre PSOE i Junts —abans Convergència— va fer que s’aprovés una llei que retarda l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia per al conjunt de les persones treballadores, però especialment per a aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant servei fins als 67 anys. Ara mateix, la mitjana d’edat dels professionals del transport a l’Estat és de 50 anys, tres més que la mitjana europea, que està als 47, i la taxa d’incidència d’accidents de treball en els majors de 55 anys és tres vegades superior a la resta del sector respecte al mateix rang d’edat. Per tant, crec que és evident que no és segur ni per a les persones conductores ni per al passatge ni per les mercaderies ni per a la resta de persones usuàries de les vies públiques que algú amb una edat superior als 60 anys estigui al volant d’un vehicle més de vuit hores al dia. El passat 9 d’abril, Esquerra Republicana va guanyar una proposició no de llei per establir coeficients reductors i poder anticipar l’edat de jubilació dels conductors professionals. Aquesta iniciativa també va ser aprovada pel seu grup parlamentari, el Grup Parlamentari Socialista. Ens agradaria saber, però sobretot els agradaria saber-ho als transportistes, si pensen fer cas al que ha votat la majoria de partits polítics i anticipar la jubilació dels conductors professionals o si, al contrari, només van votar de manera esporàdica per no quedar malament. No demanem res impossible, senyor ministre. Aquest règim de reducció de l’edat de jubilació va regulat pel Reial Decret 1698/2011, que preveu la possibilitat d’establir coeficients reductors i anticipar l’edat de jubilació per a aquelles professions els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa, insalubre o a causa d’elevats índexs de mortalitat. Creiem que defineix clarament el sector de transport.
I tercer punt. Per la mateixa raó de seguretat viària, rebutgem totalment que els vehicles puguin transportar 44 tones i fer 4,5 metres d’alçada en els actuals vehicles articulats. I és que el 2012 es va realitzar una prova pilot a Catalunya de deu mesos de durada, concloent que aquesta normativa no és satisfactòria ni econòmicament ni per a la seguretat viària. Per tant, no posin l’economia per sobre de la vida, perquè té greus conseqüències.
I, per descomptat, també volem parlar de més condicions laborals dignes: vigilància per part de l’Estat en els polígons i àrees de serveis principals per a la seguretat i correcte descans dels conductors davant dels robatoris dels seus camions i de les seves mercaderies; controls i sancions adequades per a les grans logístiques que tributen fora de l’Estat espanyol, perquè és cert que han de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions, i actualment hi ha més de cinquanta convenis col·lectius diferents per als conductors professionals, fet que genera discriminació laboral i competència deslleial entre empreses. Massa sovint, veiem que no es compleixen els convenis, especialment en matèria de salaris i condicions laborals.
I, per acabar, i no menys important, senyor Puente, és el relleu generacional. El sector del transport per carretera afronta una creixent escassetat de conductors professionals, amb més del 20 % de les empreses amb dificultats per cobrir vacants i entre 15 000 i 20 000 llocs de treball sense candidats disponibles. Una causa directa són les condicions laborals, que són poc atractives, manca de plans de formació assequibles i un excés de burocràcia. Per tant, proposem plans de formació professional subvencionats per facilitar l’obtenció de les titulacions necessàries, especialment per a persones joves i persones aturades. Recordem també que hi ha més de 15 000 persones esperant per fer l’examen del carnet de conduir, que, en definitiva, és el carnet de camió. No podem tindre 15 000 persones esperant amb la manca de transportistes.
I acabo, senyor Puente. El sector del transport no pot seguir operant amb un sistema de representació desconnectat de la realitat. És imprescindible escoltar les demandes dels treballadors i empreses que sostenen diàriament aquest servei essencial. Demanem compromís per democratitzar la representació del sector i garantir la justícia i la igualtat d’oportunitats. És important i imprescindible establir mesures que assegurin la viabilitat econòmica i laboral dels transportistes autònoms i de les pimes, alhora que es combat aquesta competència deslleial. Aquestes propostes aposten per un sector més just, eficient i competitiu. Aquestes mesures són imprescindibles per garantir la sostenibilitat del sector i el correcte funcionament de les cadenes de subministrament a llarg termini.
Ministre, el sector del transport de mercaderies per carretera ens ha demostrat el seu valor, especialment en moments crítics, com va ser la pandèmia. És el moment de demostrar que l’Estat està a l’alçada de les seves necessitats. No podem oblidar que darrere de cada camió hi ha treballadors i famílies que depenen d’un sector més fort i més digne. No ens pot passar més que el sector del transport té problemes per cobrir unes demandes laborals.
Moltes gràcies.
Gracias presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Ministro, creemos que es de gran urgencia ayudar al sector del transporte de mercancías por carretera. Para hacerlo, tenemos que empezar a legislar de manera valiente y haciendo caso a sus peticiones. Decimos de manera directa porque queremos que de una vez por todas su ministerio atienda a los transportistas de este Estado, unos trabajadores a los que ustedes han dado la espalda y que tienen todo el derecho a que las Administraciones les reciban y les escuchen. ¿O es que ya hemos olvidado todos los elogios que les dedicaban durante el COVID? No quiero pensar que eran elogios falsos. Hay que poner sobre la mesa la situación crítica que sufre el sector del transporte terrestre; clarísimamente, un sector que es un pilar fundamental de nuestra economía y que vertebra todo el sistema logístico del país. Es la columna vertebral de una cadena de suministro que mantiene activa nuestra sociedad. Nosotros lo tenemos claro. Este colectivo está desbordado por la precariedad laboral, por la falta de seguridad en las vías, por los elevados costes operativos, por las horas de carga y descarga y por la sensación de falta de apoyo institucional. Por lo tanto, hoy Esquerra Republicana lleva al Congreso sus reivindicaciones principales, esperando encontrar un punto de entendimiento forzando a que se pronuncien ante el sector. En primer lugar, hay que democratizar la representatividad del sector. Existe un grave problema de representatividad que no hace justicia a la realidad del sector y favorece únicamente a las grandes empresas del transporte. El origen es claro: la ambigüedad en los criterios para formar parte del Comité Nacional del Transporte por Carretera. Las normas actuales excluyen a la rama obrera del sector porque, entre otras cosas, se tiene en cuenta el número de camiones de cada empresa que las organizaciones presentan como afiliadas o existe la exigencia a las organizaciones de poseer locales y personal a su cargo. Señor ministro, con estos criterios las pequeñas empresas y los autónomos, que representan el 70 % de los transportistas del Estado español, se quedan sin posibilidad de formar parte del comité nacional. Este problema quedó en evidencia en momentos como la huelga de marzo de 2022, donde más de noventa mil empresas, mayoritariamente autónomos y microempresas, reclamaron una interlocución efectiva ante el ministerio. Varias plataformas y entidades han denunciado reiteradamente que el Comité Nacional del Transporte no representa de manera justa la diversidad del sector. Tenemos, pues, el primer punto. El sector necesita una solución limpia y democrática al escoger a sus interlocutores y representantes.
En segundo lugar, hay que abordar la viabilidad económica del sector. Agosto de 2022: el Gobierno aprobó el Real Decreto Ley 14/2022, de medidas de sostenibilidad económica para el sector del transporte. Incluía la denominada Ley de la Cadena de Transporte, que establecía medidas estructurales para equilibrar las relaciones comerciales entre transportistas y clientes. Entre estas medidas, estaba la generalización de la contratación por escrito y la prohibición de contratar pérdidas en el transporte de mercancías por carretera para proteger al transportista efectivo. Esquerra Republicana condicionó el voto favorable a este real decreto ley a que se pudieran hacer modificaciones, porque, aunque entendemos que era un avance, era incompleto. Es necesario incluir que la prohibición de contratar bajo costes obligue a todos los servicios de transporte, incluyendo aquellos que tienen contratos continuos. Desgraciadamente, todo cayó con el avance electoral de 2023 y hasta hoy esta cuestión no ha sido abordada en la actual legislatura. Por lo tanto, es imprescindible recuperar las tareas legislativas para, además, incluir la regularización de las horas de paralización causadas por las esperas en las cargas y descargas, regular las tareas de manipulación de mercancías y, como no puede ser de otro modo, regular también la morosidad en el transporte. Hay que fijar el plazo máximo de pago de treinta días desde la factura, sin posibilidad de establecer pactos en contra.
Otro punto que para nosotros es también muy importantes es la seguridad vial. Esta seguridad pasa por distintos puntos. Uno, la renovación de flotas. La flota actual de transporte por carretera en el Estado sufre un envejecimiento preocupante: edad media de 8,1 años para los tractores y de 14,8 para los camiones rígidos, muy superior a los estándares europeos. Es cierto que el Gobierno implementó un plan de ayudas en 20232024, con un presupuesto de 400 millones de euros, pero también es cierto que la mayoría de las solicitudes han sido para convertir en hierro los vehículos más viejos. Y también es cierto que la compra de vehículos eléctricos ha tenido baja acogida debido a la limitada oferta tecnológica y operativa de estos camiones.
Otro punto que también nos preocupa es la jubilación anticipada de los conductores profesionales. Una semana antes de que el presidente Zapatero convocara elecciones anticipadas en 2011, un acuerdo entre PSOE y Junts ―antes Convergència― hizo que se aprobara una ley que retrasa la edad de jubilación de los 65 a los 67 años. Esta ley fue una terrible noticia para los trabajadores, pero especialmente para aquellos que tienen un trabajo de naturaleza especialmente peligrosa: prestar servicios hasta los 67 años. Ahora mismo la media de edad de los profesionales del transporte del Estado es de 50 años, tres más que la media europea, que está en 47. Y la tasa de incidencia de accidentes de trabajo en mayores de 55 es tres veces superior al resto del sector respecto al mismo rango de edad. Por lo tanto, creo que es evidente que no es seguro ni para los conductores ni para los pasajeros ni para las mercancías ni para el resto de las personas usuarias de las vías públicas que alguien de más de 60 años esté al volante de un vehículo más de ocho horas al día. El 9 de abril Esquerra Republicana ganó una proposición no de ley para establecer coeficientes reductores y poder anticipar la edad de jubilación de los conductores profesionales. Esta iniciativa también fue aprobada por su grupo parlamentario, el Grupo Parlamentario Socialista, y nos gustaría saber ―sobre todo, le gustaría saberlo a los transportistas― si piensan hacer caso de lo que han votado la mayoría de los partidos políticos y anticipar la jubilación de los conductores profesionales o si, por el contrario, tan solo votaron de manera esporádica para no quedar mal. No pedimos nada imposible, señor ministro. Este régimen de reducción de la edad de jubilación está regulado por el Real Decreto 1698/2011, que prevé la posibilidad de establecer coeficientes reductores y anticipar la edad de jubilación para aquellas profesiones cuyos trabajos sean de naturaleza especialmente penosa, tóxica, peligrosa, insalubre o debido a los elevados índices de mortalidad. Creemos que define claramente el sector del transporte.
Tercer punto. Por la misma razón de seguridad viaria, rechazamos totalmente que los vehículos puedan transportar 44 toneladas y medir 4,5 metros de altura los vehículos articulados. En 2012 se hizo una prueba piloto en Cataluña y se llegó a la conclusión de que esta normativa no es satisfactoria ni económicamente ni en cuanto a la seguridad vial. Por lo tanto, no pongan a la economía por encima de la vida, porque eso tiene graves consecuencias.
Y, por descontado, queremos hablar de las condiciones laborales, de la vigilancia por parte del Estado en los polígonos y áreas de servicios principales para la seguridad, del descanso de los conductores y de los robos a sus camiones y mercancías. Controles y sanciones adecuadas para las grandes logísticas que tributan fuera del Estado español, porque es cierto que tienen que tener los mismos derechos, pero también las mismas obligaciones. Y actualmente hay más de cincuenta convenios colectivos distintos para los conductores profesionales, hecho que genera discriminación laboral y competencia desleal entre empresas. Demasiado a menudo vemos que no se cumplen los convenios, sobre todo en materia de salarios y condiciones laborales.
Para acabar —y no por ello menos importante, señor Puente—, el relevo generacional. El sector del transporte por carretera afronta una creciente escasez de conductores profesionales, más del 20 % de las empresas tienen dificultades para cubrir vacantes y entre 15 000 y 20 000 puestos de trabajo sin candidatos disponibles. ¿Causa directa? Las condiciones laborales poco atractivas, falta de planes de formación asequibles y exceso de burocracia. Por lo tanto, proponemos planes de formación profesional subvencionados para facilitar la obtención de las titulaciones necesarias, sobre todo para personas jóvenes y en paro. Recordamos también que hay más de 15 000 personas esperando para realizar el examen del carné de conducir, que, en definitiva, es el carné de camión. No podemos tener a 15 000 personas esperando con la falta de transportistas que hay.
Y acabo, señor Puente. El sector del transporte no puede seguir funcionando como un sistema de representación desconectado de la realidad. Es imprescindible escuchar las demandas y exigencias de trabajadores y empresas que diariamente sostienen este servicio esencial. Pedimos un compromiso para democratizar la representación del sector y garantizar la justicia e igualdad de oportunidades. Es importante e imprescindible establecer medidas que garanticen la seguridad vial de los transportistas autónomos y las pymes luchando a la vez contra esta competencia desleal. Estas propuestas apuestan por un sector más justo, eficiente y competitivo. Estas medidas son imprescindibles para garantizar la sostenibilidad del sector y el correcto funcionamiento de las cadenas de suministro a largo plazo.
Señor ministro, el sector del transporte de mercancías por carretera nos ha demostrado su valor, especialmente en momentos críticos como fue la pandemia. Ha llegado la hora de demostrar que el Estado está a la altura de sus necesidades, no podemos olvidar que tras cada camión hay trabajadores y familias que dependen de un sector más sólido y más digno. No puede seguir sucediendo que el sector del transporte tenga problemas para cubrir unas exigencias laborales.
Muchas gracias. (Aplausos).