Bona tarda, senyories, senyora presidenta. Diputades que ens acompanyeu avui provinents del Parlament de Catalunya, només recordar-vos d’entrada que una forma de discriminar la llengua és no utilitzar-la quan és possible fer-ho. Us recordo que en aquest hemicicle és possible parlar en català i crec que val la pena fer-ho sempre que es pot.
Primer de tot, permetin-me que comenci amb una salutació a les persones que ens acompanyen avui a l’hemicicle, molt especialment a les víctimes d’abusos i a totes les persones i entitats que s’han involucrat en aquesta iniciativa. Absolutament, una iniciativa absolutament imprescindible per evitar espais d’impunitat inacceptables en els delictes sexuals contra menors. És gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui debatem aquesta proposició de llei, aquesta proposició, que es proposa reformar el Codi Penal en el sentit d’eliminar la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra menors d’edat.
Com deia la nostra diputada Glòria Freixa al debat que es va fer al Parlament, anem tard. El nostre país va tard a enfocar aquesta fosca i terrible lacra dels abusos infantils. És evident que eliminar la prescripció dels abusos a menors no és suficient per a una reparació veritablement completa. Amb aquesta iniciativa estrictament penal, no n’hi ha prou per a esclarir l’abast del problema, garantir la no-repetició, fer justícia i reparar les víctimes.
Hi ha moltes altres actuacions que s’han de dur a terme per a resoldre l’arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d’actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d’investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l’àmbit civil, penal, d’enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d’aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte.
No obstant, abans d’entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l’Estat espanyol, com aquí a l’Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.
Recordo, recordo que el febrer de 2023, en la llei penal que es va tramitar per rectificar la coneguda com a llei del «només sí és sí», aquest grup parlamentari que represento, Junts per Catalunya, ja va presentar una esmena per impedir la prescripció dels abusos a menors. Una esmena que recollia l’enorme esforç, el continuat i perseverant esforç de moltes persones i molt especialment, molt especialment del senyor Miquel Hurtado, víctima ell mateix d’abusos i un activista exemplar en favor d’una causa justa.
Una iniciativa que, per cert, vàrem presentar en un context adequat, un context adequat perquè pogués prosperar i generar efectes de forma immediata, que era la tramitació precisament d’una llei penal. I no només això, sinó que l’esmena anava acompanyada d’altres esmenes que responien a la mateixa finalitat de protegir els drets dels menors. Em refereixo a una bateria d’esmenes treballades per la diputada Pilar Calvo per restringir l’accés dels menors a la pornografia, per castigar el deep fake amb finalitats pornogràfiques i per limitar la tecnologia en l’accés a plataformes amb continguts d’adults. Totes aquestes iniciatives, que feien front a uns problemes que no poden esperar, podrien estar ara mateix en vigor concretament des de fa un any i mig. Però vostès, senyors del PP…, del PSOE, i vostès, senyors del PP, ens van votar en contra i els altres es van abstenir. Per tant, fa un any i mig que s’hauria pogut acabar amb l’espai d’impunitat a menors que avui intentem revertir i no es va fer. I d’aquest fet, d’aquesta circumstància no ens en podem sentir orgullosos.
I tampoc ens podem sentir orgullosos, ni molt menys, de com ha anat la tramitació al Parlament de Catalunya. La representació que avui ens arriba aquí és el resultat del veto a Junts per Catalunya. No un grup qualsevol al Parlament de Catalunya, sinó el grup que, u, és el segon grup en nombre de diputats al Parlament i el principal grup de l’oposició. Dos, el grup que ha liderat des del primer moment la iniciativa al Parlament, de la mateixa manera que la va liderar en aquest congrés. I tres, el grup, la presència del qual aquí, en aquest hemicicle, hauria fet patent que la iniciativa que defensem és una iniciativa transversal del Parlament de Catalunya.
Cal dir que no és la primera vegada que passa. No és la primera vegada que Junts lidera una iniciativa socialment necessària, àmpliament reclamada i que desgraciadament hem de veure com alguns experts en relats ideològics bastant simplistes se l’intenten apropiar. En qualsevol cas, ens felicitem per aquesta iniciativa.
I quant al contingut, voldria fer algun comentari que ja vàrem fer en la justificació de l’esmena presentada el 2023 i que ve a repetir molts dels arguments que ja hem sentit i que també es van expressar en la part de la tramitació realitzada al Congrés, perdó, al Parlament de Catalunya.
En primer lloc, és obvi, és evident que l’eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l’evidència científica disponible, l’evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d’una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d’Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i per la majoria d’estats democràticament avançats.
Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d’esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l’esmena presentada l’any 2023, que són complementàries de l’eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d’agressors menors reincidents.
En definitiva, votarem sí a la presa en consideració d’aquesta proposta legislativa. És una proposta justa, és una proposta necessària i és una proposta que s’hauria d’haver aprovat i entrat en vigor des de fa un any i mig.
Moltes gràcies.
Buenas tardes, señora presidenta. Buenas tardes, señorías, diputadas que nos acompañan hoy procedentes del Parlament de Cataluña. Solo les recuerdo que, de entrada, una forma de discriminar la lengua es no utilizarla cuando es posible hacerlo; recuerdo que en este hemiciclo es posible hablar en catalán y creo que vale la pena hacerlo siempre que se pueda.
En primer lugar, permítanme que comience con un saludo a las personas que nos acompañan hoy en el hemiciclo, muy especialmente a las víctimas de abusos y a todas las personas y entidades que se han implicado en esta iniciativa, una iniciativa absolutamente imprescindible para evitar espacios de impunidad inaceptables en los delitos sexuales contra menores. Es gracias a vosotros y a vuestro esfuerzo constante y perseverante que hoy podemos debatir esta propuesta de ley, esta propuesta de ley que quiere reformar el Código Penal en el sentido de eliminar la prescripción de los delitos contra la libertad sexual cometidos contra menores de edad.
Como decía nuestra diputada Glòria Freixa en el debate que tuvo lugar en el Parlament, vamos tarde, vamos tarde en nuestro país, llegamos tarde a la hora de enfocar esta lacra oscura y terrible de los abusos infantiles. Es evidente que eliminar la prescripción de los abusos a menores no es suficiente para una reparación verdaderamente completa. En esta iniciativa estrictamente penal no hay suficiente como para aclarar la base del problema, hacer justicia y dar reparación a las víctimas. Hay muchas otras actuaciones que hay que llevar a cabo para resolver la raíz del problema: medidas como políticas para hacer patente esta práctica repugnante y su enorme alcance en todos los ámbitos y para concienciar a la sociedad de la necesidad de actuar; medidas como la creación de comisiones de investigación ―una, dos, las que sean necesarias―; medidas como una batería de reformas legislativas complementarias en el ámbito civil, penal, en enjuiciamiento criminal; medidas legales que enfrenten el problema y lo aborden desde distintas perspectivas, como, por ejemplo, estableciendo la imprescriptibilidad en muchas instancias civiles donde se han cometido muchos de estos delitos. Todas estas medidas son necesarias, tanto para hacer justicia como para reparar los abusos cometidos. Pero la medida que es perentoria es justamente la reforma del Código Penal para impedir que los abusadores sexuales de menores puedan salir impunes por la prescripción del delito.
No obstante, antes de entrar a fondo en la propuesta, lo primero que tengo que decir es que no podemos felicitarnos de ningún modo en cuanto a cómo ha ido la tramitación legislativa; por respeto a las víctimas, no podemos estar satisfechos de cómo los representantes políticos hemos respondido a esta demanda justa que afecta a tantas y tantas personas. Lo realmente importante es que la iniciativa finalmente tire adelante, pero hay que reconocer que algunos partidos han preferido, por encima del servicio a la ciudadanía, priorizar sus intereses partidistas y hacer populismo con retóricas ideológicas que desgraciadamente demasiadas veces demuestran carcasas vacías, y esto tanto en Cataluña como aquí, en el Estado español, tanto en el Parlament como en el Congreso de los Diputados. Recuerdo que en febrero de 2023, en la ley penal que se tramitó para rectificar la conocida como ley del solo sí es sí, este grupo parlamentario que represento, Junts per Catalunya, ya presentó una enmienda para impedir la prescripción de los abusos a menores, una enmienda que recogía el enorme esfuerzo continuado y perseverante de muchas personas, y especialmente del señor Miguel Hurtado, víctima él mismo de abusos y un activista ejemplar a favor de una causa justa. Una iniciativa que, por cierto, se presentó en un contexto adecuado, un contexto adecuado para que pudiera prosperar y generar efectos de manera inmediata, que era la tramitación justamente de una ley penal. Y no solo esto, sino que la enmienda iba acompañada de otras enmiendas que respondían a la misma finalidad de proteger los derechos de los menores; me refiero a una batería de enmiendas trabajadas por la diputada Pilar Calvo para restringir el acceso de menores a la pornografía, para castigar el deep fake con finalidades pornográficas y para limitar la tecnología en acceso a plataformas con contenidos de adultos.
Todas estas iniciativas que se enfrentaban a problemas que no pueden esperar podrían estar ahora mismo en vigor, podrían estar en vigor concretamente desde hace un año y medio, pero ustedes, señores del PSOE, y ustedes, señores del PP, unos votaron en contra y otros se abstuvieron. Con lo que hace un año y medio que se podía haber acabado con el espacio de impunidad a menores que hoy intentamos revertir y no se hizo; y de este hecho, de esta circunstancia, no podemos sentirnos orgullosos.
Y tampoco nos podemos sentir orgullosos ni mucho menos de cómo ha ido la tramitación en el Parlamento de Cataluña, la representación que nos llega hoy aquí es el resultado del veto a Junts per Catalunya, y no a un grupo cualquiera en el Parlament de Catalunya, sino el grupo que: en primer lugar, es el segundo grupo en número de diputados en el Parlamento y el principal grupo de la oposición; dos, es el grupo que ha liderado desde el primer momento la iniciativa en el Parlament de Catalunya, del mismo modo que la lideró en este Congreso de los Diputados; y tres, el grupo cuya presencia en este hemiciclo debería haber hecho patente que la iniciativa que defendemos es una iniciativa transversal del Parlament de Catalunya. Hay que decir que no es la primera que ocurre, no es la primera vez que Junts lidera una iniciativa socialmente necesaria, ampliamente reclamada y en la que desgraciadamente tenemos que ver cómo algunos expertos con relatos ideológicos bastante simplistas intentan hacerla suya. En cualquier caso, nos felicitamos por esta iniciativa.
En cuanto al contenido, quiero hacer algún comentario que ya realizamos en la justificación de la enmienda presentada en 2023. Hay que repetir muchos de los argumentos que hemos oído y que se expresaron en parte de la tramitación realizada en el Parlament de Catalunya. En primer lugar, es evidente que la eliminación de la prescripción en delitos sexuales contra menores es necesaria por la lenta asimilación psicológica de los hechos por parte de las víctimas, que muchas veces no se atreven a enfrentarse a un proceso judicial muy doloroso hasta que han pasado muchos años. De hecho, la evidencia científica que tenemos en la actualidad demuestra que las víctimas no denuncian hasta pasados los cincuenta años de edad de media y, por otro lado, se trata de una obligación que el Estado español mismo asumió en tratados internacionales como el Convenio de Estambul, y una medida que está recogida, por ejemplo, por la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa y por la mayoría de Estados democráticamente adelantados.
Asimismo ―y voy acabando, señora presidenta―, anunciamos que presentaremos una serie de enmiendas en el mismo sentido que expresamos en la enmienda presentada en el año 2023; enmiendas complementarias a la eliminación de la prescripción de los delitos sexuales contra menores. Estas enmiendas tienen que ver, por ejemplo, con mejoras técnicas adicionales que se refieren a los delitos de coacciones a menores en caso de matrimonio, enmiendas que suponen mejoras en delitos de detención ilegal y secuestro de menores y enmiendas que suponen también mejoras en delitos de torturas a menores y delitos de agresores menores reincidentes.
En definitiva, votaremos sí a la toma en consideración de esta propuesta. Es una propuesta justa y necesaria, una propuesta que se debería haber aprobado y que tendría que haber entrado en vigor hace un año y medio.
Muchas gracias.