Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l’Estat, l’objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s’adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat.
La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l’economia catalana, on l’audiovisual, inclòs el món de l’animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d’administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l’Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.
Que tothom, que tothom ho tingui clar: si som aquí és per ser actors importants en aquest canvi que ha de permetre que La2 a Catalunya passi a ser La2 en català com a llengua vehicular en defensa dels nostres drets lingüístics, en resposta a la minorització que pateix la llengua, de manera urgent davant l’emergència lingüística. Ara toca apostar per la llengua, pels catalans d’origen, però també pels catalans d’adopció, pensant en la població adulta, però també en la gent nova. El català ha demostrat ser ascensor social i és el millor pont per a la integració de tothom que arriba a Catalunya.
Però interessadament, interessadament, molts han venut la idea del català com a barrera lingüística. Els mateixos que volen imposar la seva llengua común, els que han trigat 45 anys a permetre que les altres llengües oficials de l’Estat es puguin parlar amb normalitat aquí, al Congrés. Davant d’aquests, Junts ja ha demostrat que fa valer els seus vots per crear-li nous espais al català, per lluitar contra la discriminació que se li fa des del govern espanyol de qualsevol color.
I no és el govern l’únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d’una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques.
Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d’apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s’explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l’Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l’Estat. No té cap sentit quan parlem d’una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.
Vostès tinguin la lengua común que vulguin. Nosaltres tenim el català, de la nostra comunitat lingüística. En correspondència, tenim dret a tenir uns mitjans més propers on ens puguem emmirallar. Les nostres reivindicacions també són econòmiques. La Corporació de Radiotelevisió Espanyola mou un pressupost de prop de 1200 milions d’euros, diners que surten dels impostos de tots els ciutadans, també dels catalans. Recordin dels 54 000 milions d’impostos que surten de Catalunya, 20 000 no hi tornen. Som el 16 % de la població de l’Estat, aportem la cinquena part del PIB i, en canvi, la resposta del govern espanyol, mani qui mani, és l’incompliment sistemàtic dels pressupostos que té per a Catalunya.
Ho podem dir més alt, però no més clar. Si Catalunya no rep el que li correspon, no tindrà els vots de Junts. En aquesta carpeta, la de Radiotelevisió Espanyola, en les condicions de l’entesa que hem tancat, són clares. El català en la programació d’adults i nens i joves a Catalunya. Més recursos econòmics per fer-ho possible i suport a la indústria audiovisual catalana.
Per cert, hi ha qui carrega contra l’externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d’acord. S’ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d’haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d’autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual.
I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d’on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l’últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s’han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.
Gràcies.
Gracias, presidenta. En todo este proceso para crear el nuevo marco de gobernanza de los medios públicos del Estado, el objetivo de Junts ha sido la defensa de la lengua catalana y del sector audiovisual catalán, pensando no solamente en aquellas personas que comparten con nosotros el sueño de que la nación catalana tenga un Estado propio, sino también con todo el catalanismo; pero el catalanismo de verdad, no el catalanismo intermitente de quita y pon de Salvador Illa, que hace dos años defendía el 25 % de castellano en las escuelas y ahora se da cuenta de que el catalán corre un riesgo mientras habla de Lérida o del Bajo Llobregat. Nuestra propuesta para Radiotelevisión Española, para condicionar la nueva gobernanza de Radiotelevisión Española defiende también la economía catalana, en la que el audiovisual, incluido el mundo de la animación y de los videojuegos, desempeña un papel importante. El nuevo consejo de administración que votamos tendrá, en representación de Junts, la figura de Miguel Calçada i Olivella por méritos profesionales indiscutibles ―solo hay que mirar su currículum en el mundo audiovisual del Estado, pero también el que ha conseguido realizar en Estados Unidos― y por su compromiso irrenunciable de la defensa del país y de los valores de la catalanidad. Nadie como él para poder cuidar de este acuerdo histórico que ha conseguido Junts y dar apoyo, así, a la remodelación del gobierno de Radiotelevisión Española. Que todo el mundo lo tenga claro: si estamos aquí es para ser actores importantes en este cambio, que debe permitir que, en Cataluña, La 2 sea La 2 en catalán, como lengua vehicular en defensa de nuestros derechos lingüísticos, en respuesta a la minorización que sufre la lengua. De modo urgente ante la emergencia lingüística ahora toca apostar por la lengua, por los catalanes de origen, pero también para los catalanes de adopción, pensando en la población adulta, pero también en la gente joven. El catalán ha demostrado ser un ascensor social y es el mejor puente para la integración de todas las personas que llegan a Cataluña. De forma interesada, muchos han vendido la idea del catalán como barrera lingüística, los mismos que quieren imponer su lengua común, los que han tardado cuarenta y cinco años en permitir que las otras lenguas oficiales del Estado se puedan hablar con normalidad aquí, en el Congreso. Ante estos, Junts ya ha demostrado que defiende sus votos para crear nuevos espacios al catalán, para luchar contra la discriminación que se realiza por el Gobierno español de cualquier color. No es el Gobierno el único que discrimina. En la lengua también hay discriminación cuando se deja de utilizar ahí donde había conseguido hacerse un sitio después de muchas luchas. Que Radiotelevisión Española en Cataluña sea en catalán es un acto también de reparación y de justicia después de décadas de una uniformidad disfrazada de cohesión lingüística que ha pisado sin miramientos la diversidad, la cultura y la identidad de las diferentes naciones históricas. Por ello, vemos bien que ahora se vaya a un modelo de BBC Nations de la televisión pública británica, con programación diferenciada en Gales, Escocia, Inglaterra o Irlanda del Norte. Todos los medios públicos, todos, los nacionales y estatales también, deben apostar por las lenguas oficiales. En Radiotelevisión Española, sin embargo, nunca ha ocurrido de modo efectivo. ¿Cómo se explica si no que, sesenta años después de la primera emisión en catalán, la televisión pública del Estado nunca jamás haya hecho un canal en catalán en Sant Cugat, a pesar de ser el segundo centro más importante en toda España? No tiene ningún sentido cuando hablamos de una lengua que es hablada por diez millones de personas. No es minoritaria, sino minorizada; no es autonómica, sino nacional; no es regional, se habla en cuatro Estados. Tengan ustedes la lengua común que quieran; nosotros tenemos el catalán, de nuestra comunidad lingüística. En correspondencia, tenemos el derecho a tener unos medios más cercanos donde podamos vernos reflejados. Nuestras reivindicaciones son también económicas. La Corporación Radiotelevisión Española mueve un presupuesto de cerca de 1200 millones de euros, dinero que sale de los impuestos de todos los ciudadanos del Estado, también de los catalanes. Recuerden, de los 54 000 millones en impuestos que salen de Cataluña, 20 000 no vuelven, no regresan. Somos el 16 % de la población del Estado, aportamos la quinta parte del PIB, y en cambio la respuesta del Gobierno español, mande quien mande, es el incumplimiento sistemático de los presupuestos que tiene para Cataluña. Lo podemos decir más alto, pero no más claro: si Cataluña no recibe lo que le corresponde, no tendrán los votos de Junts.
En esta carpeta, la de Radiotelevisión Española, las condiciones del entendimiento que hemos cerrado son claras: el catalán en programación de adultos, niños y jóvenes en Cataluña, más recursos económicos para hacerlo posible y apoyo a la industria audiovisual catalana. Por cierto, hay quien carga contra la externalización de la producción de los medios públicos. No estamos de acuerdo, hay que saber estimular la producción propia en los medios públicos. He trabajado más de veinticinco años y, por tanto, lo tengo muy claro. Pero debe haber un equilibrio entre la creatividad interna y la compra de contenidos. Las televisiones públicas también están para mantener el sector audiovisual, especialmente pensando en las pequeñas y medianas productoras que se arriesgan en creaciones de gran valor artístico, en proyectos de cine de autor, por ejemplo, o en contenidos realizados en catalán u otras lenguas oficiales del Estado. Por ello, también es importante mejorar la cuota de financiación avanzada y revisar la Ley General de Comunicación Audiovisual.
Voy acabando, presidenta. Les invito a revisar, por cierto, la memoria económica de Radiotelevisión Española para comprobar, en la página 12, de dónde son las productoras que han tenido acceso a los contratos más importantes del último año. Ninguna de Cataluña, ninguna. Los que han dominado el gobierno de la Radiotelevisión Española se han hecho su propia película, pero empieza una nueva temporada. Presten atención a sus pantallas.
Gracias.