Isidre Gavin i Valls
Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. És una mica tard, eh? Potser estaran cansats. Potser no… El nivell d’atenció s’haurà relaxat, no?
Escolti, jo els faria una reflexió a tots vostès, perquè el ple passat ja vam tractar la nostra interpel·lació. Coneixen de què va, coneixen el que hem exposat. Jo els faria una reflexió. Jo crec que hi hauria consens en pensar que els recursos públics s’han d’adreçar a resoldre les necessitats de la ciutadania i a fer progressar la nostra societat. Jo crec que hi estaríem bastant d’acord.
En aquest context, doncs, jo diria: De què serveix un corredor mediterrani amb trams que no connecten entre si? De què serveix un corredor mediterrani que no connecta els ports i els grans centres d’activitat? De què serveix un corredor mediterrani inacabat 25 anys després? De què serveix un corredor mediterrani que aprofita vies antigues i compartides, les d’ample ibèric, compartides amb els trens de passatgers? Doncs serveix per tenir… O, perdó, de què serveix tenir el corredor més important de l’Estat per on passen 390 000 tones de mercaderies diàries, inacabat, 25 anys després i començar a invertir en corredors amb 33 000 tones de mercaderies diàries o zero tones de mercaderies diàries? De què serveix?
Serveix per tenir el transport de mercaderies per ferrocarril a la cua d’Europa. Ni el 5 %, quan a Europa està al 18. Serveix per tenir una xarxa de passatgers exposada a les incidències constants. Serveix per tenir eixos viaris d’alta capacitat, autovies i autopistes, constantment col·lapsats. Serveix per això i per no descarbonitzar. Les dades diuen, els estudis del coordinador del corredor, que aquest corredor, quan estigui acabat, pot estalviar 12,5 milions de tones de CO2 en emissions.
Cal iniciar una nova etapa, una etapa amb claus diferents, abordant les infraestructures estratègiques tal com toca, d’una manera diferenciada, prioritària, cosa que no s’ha fet. Cal iniciar una nova etapa connectant amb les decisions europees de creació d’infraestructures, d’una xarxa europea de corredors prioritaris, que són d’obligat compliment pels estats. No són un reglament que és una recomanació de bones pràctiques pels estats. Té categoria de directiva i, per tant, d’obligat compliment.
Cal iniciar una nova etapa orientant la política d’infraestructura, deia, d’acord amb els criteris europeus de creació de riquesa i creació de valor econòmic. Per tant, prioritzant les infraestructures d’acord amb el servei que fan a la ciutadania, a l’economia i a la descarbonització.
Catalunya, el tercer punt que vull dir abans d’explicar la moció que vostès hauran pogut llegir, Catalunya ha estat sempre clarament la més perjudicada d’aquesta situació. Sempre ha estat així. Però jo vull dir una cosa. Catalunya sempre ha defensat tot el Corredor mediterrani, tot. No ha defensat el corredor només per Catalunya i prou, tot el Corredor mediterrani. Ens han dit insolidaris. Ens han dit espoliadors. Ens han dit traïdors a la pàtria. Ens han dit de tot, falsament, però sempre hem defensat tot el corredor, sempre.
Perquè nosaltres sempre hem cregut en la importància de les infraestructures per a l’activitat econòmica, per a l’exportació i perquè sempre hem cregut en els criteris europeus, els que va marcar la Unió Europea quan va aprovar aquest projecte. Per tant, tot el corredor per al port de Barcelona, però també per al port de Tarragona, però també per al port de Castelló i per al port de València i per al port d’Alacant i el de Cartagena, i així fins a arribar a Algesires. Sempre hem defensat aquest projecte.
Per això, proposem una moció per aconseguir un corredor mediterrani de mercaderies que sigui eficient, que sigui d’alta capacitat, que connecti, que estigui connectat amb els grans centres de producció, que estigui digitalitzat i que estigui separat dels passatgers. I per això proposem en la moció, en el primer punt, introduir criteris objectius per a la planificació de l’execució de les obres d’infraestructures, especialment les estratègiques. No es poden tractar com una inversió de segon nivell. S’han de tractar i abordar d’una forma diferenciada.
Per això, diem en el segon punt que cal planificar i dissenyar el Corredor mediterrani ferroviari amb prioritat per a les mercaderies i segregat dels de passatgers, tal com va aprovar la Unió Europea, tal com diu els estats que han de fer. Això sí, lògicament, que aquest projecte s’ha d’executar i dissenyar i executar per trams, òbviament, d’acord amb la demanda, d’acord amb les necessitats, d’acord amb la congestió d’aquell tram ferroviari.
Diem en el tercer punt que cal prioritzar les actuacions de colls d’ampolla. Ja comencem a tenir colls d’ampolla crítics, quan encara no s’han acabat molts trams del corredor. Per exemple, s’ha de finalitzar ja la redacció de l’estudi de viabilitat del tram Reus-Roda, de l’antic tram Reus-Roda, perquè les mercaderies puguin circular per l’interior i separar-les dels passatgers. I això s’ha de fer de forma immediata. Ja portem molts anys estudiant, pensant i valorant. Ja s’està treballant en aquest projecte, però aquest projecte s’ha d’accelerar. I, a més a més, s’ha d’aconseguir que transitòriament es puguin derivar alguns trens de mercaderies en franges nocturnes de la línia d’alta velocitat fins que no estigui acabat aquest tram.
S’ha de redactar la connexió amb ample internacional de Vilamalla a Portbou per dotar el túnel del Pertús de major resiliència, d’alternatives per poder separar els trens més lents i més pesats dels trens d’alta velocitat. Volem trens nocturns, volem trens nocturns, Barcelona, París, Brussel·les, Amsterdam. I volem més trens de passatgers. I aquests no té sentit que circulin conjuntament amb trens lents i pesats. Volem que es prioritzi la connectivitat de la xarxa de mercaderies als centres de gran activitat. Ja ho he dit, volem que es facin apartador ferroviaris, que es vetlli pels gàlibs de tota la xarxa. Volem que s’exigeixi a l’Estat francès que actuï amb major rapidesa a Montpellier-Perpinyà o serà aquell el futur coll d’ampolla.
Volem que s’impulsin mecanismes per fer créixer el nombre de maquinistes, per continuar el pla de mercaderies, per fomentar el traspàs de mercaderies de la carretera a les vies fèrries i que hi hagi un pla de digitalització de tota aquesta activitat. I volem que el Govern doni comptes. Quan algú diu vols dir que cal comparèixer i els grups ja demanen que el govern comparegui? Torno a repetir. El Govern ha d’abordar les estructures i les infraestructures estratègiques com aquests corredors d’una forma diferenciada. I, per tant, ens sembla que és una bona manera que es reti comptes del calendari d’execució, de l’evolució de les actuacions i que es faci balanç d’en quin punt estem.
Moltes gràcies.
Gracias, señora presidenta. Señores y señoras diputados, es un poquito tarde, quizás estarán cansados y el nivel de atención poco a poco empieza a bajar. Bien, yo les haría una reflexión, porque en el Pleno pasado ya hicimos una interpelación y ya saben de qué va. Simplemente, me gustaría hacer una reflexión. Yo creo que habría consenso en pensar que los recursos públicos se tienen que dedicar a resolver las necesidades de la ciudadanía y a que progrese nuestra sociedad, y creo que estaríamos bastante de acuerdo. En ese contexto yo diría: ¿de qué sirve un corredor mediterráneo con tramos que no se conectan entre sí? ¿De qué sirve un corredor mediterráneo que no conecta los puertos ni los grandes centros de actividad? ¿De qué sirve un corredor mediterráneo inacabado veinticinco años después? ¿De qué sirve un corredor mediterráneo que aprovecha vías antiguas, compartidas, las de ancho ibérico con las de trenes de pasajeros? ¿De qué sirve tener el corredor más importante del Estado, por donde pasan 390 000 toneladas de mercancías diarias, inacabado veinticinco años después y seguir invirtiendo en corredores con 33 000 toneladas de mercancías o cero toneladas de mercancías? ¿De qué sirve? Sirve para tener el transporte de mercancías por ferrocarril en la cola de Europa, ni el 5 %, cuando Europa está al 18; para tener una red de transportes de pasajeros expuesta a las incidencias; para tener servicios viarios y autopistas constantemente colapsados y para no descarbonizar. Los datos dicen que este corredor, cuando se acabe, permitirá ahorrar 12,5 millones de toneladas de CO₂ en emisiones. Hay que empezar una nueva etapa, una nueva etapa con claves distintas, abordar las infraestructuras estratégicas tal y como toca, de una manera diferenciada, prioritaria, algo que no se ha hecho. Hay que empezar una nueva etapa conectando con las decisiones europeas de creación de infraestructuras, de una red de corredores comunitarios que además son de obligado cumplimiento por los Estados. No es una recomendación de buenas prácticas, sino que tiene categoría de directiva de obligado cumplimiento. Hay que empezar una nueva etapa orientando la política de infraestructuras con los criterios europeos, creación de riqueza y creación de valor económico; por lo tanto, priorizar las infraestructuras de acuerdo con el servicio que hacen los ciudadanos a la economía y la descarbonización.
Cataluña ―tercer punto que quiero poner sobre la mesa antes de pasar a la moción― ha sido siempre claramente la principal perjudicada por esta situación; siempre ha sido así. Pero a mí me gustaría decir algo: Cataluña siempre ha defendido el corredor mediterráneo en su totalidad, no solo para Cataluña. Y nos han llamado insolidarios, expoliadores, traidores a la patria; nos han llamado de todo falsamente. Pero nosotros siempre hemos defendido la totalidad del corredor, siempre, porque siempre hemos creído en la importancia de las infraestructuras para la actividad económica, para la exportación, porque siempre hemos creído en los criterios europeos, los que marcó la Unión Europea con este proyecto. Por lo tanto, todo el corredor, para Tarragona, Barcelona, Castellón, Alicante, Cartagena, y así hasta llegar a Algeciras. Siempre hemos defendido ese proyecto. Por eso, defendemos una moción para que haya un corredor mediterráneo de mercancías: eficiente, de alta capacidad, conectado con los grandes centros de producción, digitalizado y separado del transporte de pasajeros. Por eso, en el primer punto de la moción proponemos introducir criterios objetivos en la ejecución de las obras de infraestructuras, sobre todo las estratégicas. No se pueden tratar como de segundo nivel, hay que tratarlas de forma diferenciada.
En el segundo punto decimos que hay que diseñar el corredor mediterráneo con prioridad para las mercancías y segregado del transporte de pasajeros, como dice la Unión Europea, como dice que lo tienen que hacer los Estados. Este proyecto tiene que ser diseñado, planificado, ejecutado por tramos, evidentemente, de acuerdo con la demanda, con las exigencias, con la congestión.
Tercer punto, priorizar las situaciones donde hay cuellos de botella. Ya tenemos situaciones de cuello de botella críticos, cuando el corredor aún no ha acabado. Hay que acabar el estudio de viabilidad del antiguo tramo entre Reus-Roda para que las mercancías puedan circular por el interior y separado de los pasajeros, y hay que hacerlo de forma inmediata. Llevamos años estudiando, pensando, valorando. Ya se está trabajando en el proyecto, pero hay que acelerarlo. Y, además, hay que conseguir que transitoriamente algunos trenes de mercancías puedan circular en franjas nocturnas por la línea de alta velocidad hasta que este tramo no acabe. Hay que redactar y acabar la conexión de Portbou para que el túnel de Pertús sea más resiliente y poder separar los trenes más lentos de los de alta velocidad. Queremos trenes nocturnos con Barcelona, París, Ámsterdam y Bruselas y más trenes de pasajeros y no pueden circular con los trenes lentos y pesados. Queremos que se favorezca la conectividad de los trenes de mercancías con los centros económicos más importantes, que se vele por los gálibos de todo el corredor, que también se llegue mejor al Estado francés, a Montpellier, a Perpignan, si no será el futuro cuello de botella. Queremos que haya mecanismos para que aumente el número de maquinistas para seguir con el traspaso de las mercancías de la carretera a las vías férreas y que haya un plan de digitalización de todo ello. Y queremos que el Gobierno rinda cuentas.
Cuando alguien dice: ¿de verdad que es necesario comparecer? Y los grupos piden que el Gobierno comparezca, vuelvo a repetir que el Gobierno tiene que abordar las infraestructuras estratégicas como estos corredores de forma diferenciada. A nosotros nos parece que una buena manera de hacerlo es rendir cuentas sobre el calendario de ejecución, la evolución de las actuaciones y que haga balance del punto en el que nos encontramos.
Gracias.