El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia:
Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que…
… las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno.
Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l’impuls de l’autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d’immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració.
En aquest sentit, a començament d’any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d’immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?
Senyor Marlaska, podem entendre que els altres els tenen molt malacostumats i que vostès pensen que poden aconseguir el que volen a canvi de res, però un cop més escolti’ns bé. L’acord, diu el que diu i no ens avindrem a una solució rebaixada. I si vostès no compleixen amb Junts, vostès no tenen el que necessiten, els nostres set vots. De fet, aquest primer any han pogut aprovar poques coses perquè això del peça a peça i els acords veiem que els costa. Miri que és fàcil. De fet, així és la política: o compleixen els acords o derrotes parlamentàries. O els nostres acords o les seves derrotes. Facin via i evitin que els ciutadans s’adonin que vostès prefereixen les seves derrotes abans de facilitar el benestar dels catalans que nosaltres defensem.
Pero ahora preste atención a lo que le voy a contar. En Cataluña hemos acreditado que somos solventes en el despliegue de nuestro autogobierno. En Cataluña, Junts defiende que el impulso del autogobierno nos acerca a la independencia; si queremos la independencia de Cataluña, es evidente que queremos ejercer nuestras políticas en materia de inmigración y no queremos que las decidan ustedes en Madrid. Por lo tanto, en Cataluña los catalanes queremos y podemos ejercer plenamente las competencias en materia de inmigración.
En este sentido, a principios de año, ustedes salvaron dos decretos a cambio de firmar un acuerdo precisamente con esto, con la delegación integral a Cataluña de las competencias de migración. ¡Así de claro, así de fácil, señor ministro! Por lo tanto, ¿qué miedo tiene usted? ¿Tiene miedo de que ejerzamos las competencias de forma excelente? ¿Tiene miedo de que dejemos en evidencia la nefasta gestión de la inmigración que hace su ministerio? ¿Tiene miedo de que se vea que nosotros priorizamos el país y las demandas de la ciudadanía? ¿O quizás tiene usted miedo de que los catalanes podamos ser ciudadanos de primera?
Señor Marlaska, podemos entender que los otros les tienen muy mal acostumbrados y que ustedes creen que pueden conseguir lo que quieren a cambio de nada, pero, una vez más, escúchenos bien. El acuerdo dice lo que dice y nosotros no vamos a estar de acuerdo con una solución rebajada, y si ustedes no cumplen con Junts, ustedes no tienen lo que necesitan: nuestros siete votos. De hecho, este primer año han podido aprobar pocas cosas, porque esto de pieza a pieza y los acuerdos ya vemos que les cuesta. Miren, es muy fácil, así es la política: o cumplen los acuerdos o derrotas parlamentarias; o nuestros acuerdos o sus derrotas. Dense prisa y eviten que los ciudadanos se den cuenta de que ustedes prefieren sus derrotas antes que facilitar el bienestar de los catalanes que nosotros defendemos.