Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s’han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l’euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me’n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l’insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de «A canvi de res», però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d’aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d’estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s’entenia. Un paleta d’una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.
En definitiva, el que li demanem, senyor ministre, és que ajudi, que tingui un pla el seu ministeri per intentar fer pedagogia en contra d’això. Aprofito, com no pot ser d’una altra manera, per felicitar, per dir: una bona diada per a tothom.
Gràcies.
Gracias, presidenta. Como usted ha dicho, señor ministro, hoy es el Día Nacional de Cataluña, es la Diada Nacional de nuestro país, y es un buen día, en definitiva, para hablar del catalán, de Cataluña; de hecho, siempre es un buen día para hablar del catalán y de Cataluña. Como usted también ha dicho, todavía queda mucho; como posiblemente usted sabe, solo el 32 % de la población habla el catalán como la lengua principal, y en los últimos quince años, el catalán ha perdido medio millón de hablantes. Es cierto que se han dado pasos en este hemiciclo, en esta institución. Por ejemplo, se puede hablar el catalán, se puede hablar el euskera, se puede hablar el galego; todavía con un cierto runrún, pero se puede hablar. Me acuerdo mucho de Joan Tardà cada vez que hablamos aquí, porque mucha gente que ahora reparte carnés de pureza le insultaban o se mofaban de él cuando hablaba en catalán. Es cierto que hoy hay más contenido audiovisual que nunca en catalán gracias a la Ley Audiovisual, pactada también por Esquerra Republicana, contradiciendo el miserable eslogan de la derecha catalana de que se había hecho a cambio de nada. Pero todavía queda mucho. Hace cincuenta, sesenta, setenta años, mucha gente que venía desde muchos lugares de este país llegó a Cataluña, como mis abuelos, mis abuelas, en este caso, a Santa Coloma de Gramenet, y entendieron que sus hijos y sus nietos tenían que querer la cultura y la lengua catalana. A esto le llamaron inmersión, y se entendía. Un albañil de una pedanía de Jaén lo entendía hace cincuenta, sesenta, setenta años. Ahora no, ahora hay mucha gente que no, que todavía cree que hablar catalán, euskera, galego, en definitiva, lenguas oficiales reconocidas pon la sacrosanta Constitución, es un ataque. Así que, en definitiva, lo que le pedimos, señor ministro, es que ayude, que tenga un plan en su ministerio para intentar hacer pedagogía en contra de esto. Aprovecho, como no puede ser de otra forma, para felicitar y desear a todos una buena Diada. Muchas gracias. (Aplausos).