Pilar Vallugera Balañà
Bona tarda de nou, diputades i diputats. La moció d’avui és la conseqüència de la interpel·lació urgent que vam fer la setmana passada a la ministra de Ciència, Innovació i Universitats sobre les condicions, els protocols, els procediments que se segueixen en el tractament d’assetjaments o de violències masclistes en el si del CSIC, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i d’altres instituts dependents.
He de dir que la discussió respecte a la interpel·lació va tenir el to que considerava adequat i es va arribar a un acord amb la ministra, que entenc que fa que aquesta moció sigui fàcil d’aprovar. S’han presentat esmenes i n’han presentat tant des del Grup de SUMAR com des del Grup del PSOE, i amb tots dos grups hem tingut una bona entrada a poder-ho negociar. Cal dir, per tant, que les de SUMAR han estat incorporades les dues íntegrament, i respecte a les que planteja el PSOE, estem pendents que acabin de dir la redacció, però la intenció d’aquesta diputada, igual que en el moment de presentar la interpel·lació urgent, és una intenció d’ajudar les treballadores i els treballadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques a exercir la seva feina amb seguretat, amb tranquil·litat, amb confiança en l’Administració pública i veient tots els seus drets fonamentals respectats.
Per tant, quina és la intenció d’avui d’aquesta moció? El mateix que els plantejava la setmana passada, traslladat a 15 punts, que vol dir fer de la lluita contra el masclisme, de la lluita per la seguretat de les nostres treballadores en els seus llocs de treball, especialment els dependents de l’Administració pública, un principi informador de l’activitat i de l’ADN d’aquesta pròpia Administració pública, tan important com el de la transparència, com l’anticorrupció, com l’adequació a les RLT, com l’adequació a la publicitat i a la lliure concurrència, perquè entenem que forma part de la manera que en societat els nostres governs actuen. Recordin que són entitats dependents del Govern.
Per tant, és un pas més, i de fet, es pot posar fins i tot amb correlació amb el primer punt de l’ordre del dia que hem votat en aquesta cambra. Hi ha elements que tenen a veure amb els imaginaris, és el llenguatge no sexista, és el llenguatge inclusiu, és la manera de referir-nos al món que ens envolta i a l’efecte que això té en nosaltres mateixos i en les properes generacions, i després hi ha les disposicions que afecten la quotidianitat de les nostres dones, de les nostres treballadores, de les nostres companyes i que requereixen de la seguretat que en el teu lloc de treball no seràs objecte de violència per raó de sexe. No seràs objecte d’assetjaments, no seràs objecte de violència sexual i no seràs objecte, òbviament també, de violència laboral.
Els ho dèiem l’altre dia, un dels requeriments per fer més eficaços els protocols, més enllà de com els articulem, de si ha d’haver-hi denúncia prèvia o no, que això és una de les coses que figuren a l’esmena que ens ha fet arribar SUMAR, és que la por que es té a les represàlies, que la por que es té a les conseqüències de la denúncia de la violència en els àmbits laborals, no sigui l’element que faci que resulti que a les nostres institucions no hi ha violència. No, no, el que no hi ha són denúncies. No és que no hi hagi violència. I aquesta és una de les coses fonamentals que volem arreglar amb aquesta moció, i també amb la interpel·lació. I com es fa? Fent-ho aflorar al coneixement públic i posant mesures concretes de resolució d’això. Mesures concretes que, més enllà de l’exposició de motius, tenen a veure… són quinze punts, ja els dic que és possible que a través de la transacció amb el PSOE els tres darrers quedin modificats i el cinquè queda modificat per l’admissió de l’esmena de SUMAR i encara també el punt setzè.
Un dels elements que ens ha semblat fonamental i que havia d’incorporar aquesta moció, en seu de transacció o no, és que les treballadores i els membres dels comitès d’igualtat no hagin de disposar del seu temps propi, no retribuït, per formar part d’aquests comitès. És a dir, que es puguin fer a través de les hores de treball normals i corrents i que siguin remunerades. Això sembla ser que ha estat acceptat i, per tant, aquest element és important.
Per altra banda, els recordo —els recordo— que aquests protocols i aquestes mesures de protecció i mesures de llibertat que intentem que funcionin en el CSIC tenen a veure també amb espais tan importants i tan diferents de la feina habitual com vaixells. Per tant, les empreses externes que prestin aquest servei hauran de reportar immediatament al CSIC qualsevol indici d’assetjament i hauran de funcionar amb els mateixos protocols que el mateix SCIC. Per què? Doncs perquè a vegades l’externalització fa que els treballadors perdin drets que els que fan la mateixa feina però no estan externalitzats tenen. Se suposa que és més barat. Ja els ho dic ara, fals. Se suposa que l’externalització serveix per garantir l’eficàcia i l’eficiència, perquè la privada ho fa millor que la pública, ja els ho dic ara, també: fals. Però sí que és cert que en determinats moments cal aquesta externalització perquè l’Administració no té els recursos, que és el que passa amb el tema, per exemple, dels vaixells. Doncs en aquests casos, l’Administració ha d’estendre la seva acció fins a garantir que la protecció i que l’element laboral, la situació laboral d’aquests treballadors que actuen per l’Administració, però contractats per un extern, és exactament el mateix que els dels mateixos funcionaris o personal al servei de l’Administració.
Garantits aquests punts i alguns altres que inclouen aquests 15, els agrairé, els demano, els sol·licito, el suport en aquesta moció perquè creiem que tindrà un impacte rellevant i molt positiu en la feina de totes les treballadores del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i perquè això es traslladarà també a la resta de l’Administració de l’Estat. Moltes gràcies.
Buenas tardes de nuevo, diputadas y diputados. La moción de hoy es la consecuencia de la interpelación urgente que hicimos la semana pasada a la ministra de Ciencia, Innovación y Universidades, sobre las condiciones, los protocolos y los procedimientos que se siguen en el trato de acoso y violencia machista en el seno del Consejo Superior de Investigaciones Científicas y de otros institutos dependientes. Debo decir que la discusión respecto a la interpelación tuvo el tono que se consideró adecuado y se llegó a un acuerdo con la ministra, que entiendo que hace que esta moción sea fácil de aprobar. Se han presentado enmiendas por parte del Grupo SUMAR y del Grupo
Socialista y con ambos grupos, de entrada, hemos pensado que podríamos negociarlo. Hay que decir que las dos de SUMAR se han incorporado íntegramente y, en cuanto a las que plantea el Grupo Socialista, estamos pendientes de que acaben la redacción. Pero la intención de esta diputada, igual que al presentar la interpelación urgente, es una intención de ayudar a las trabajadoras y los trabajadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a ejercer su trabajo con seguridad, tranquilidad, confianza en la Administración pública y viendo todos sus derechos fundamentales respetados. Por lo tanto, ¿cuál es la intención de hoy de esta moción? Lo mismo que se planteaba la semana pasada trasladado a 15 puntos. Esto es, hacer de la lucha contra el machismo, de la lucha por la seguridad de nuestras trabajadoras en sus lugares de trabajo, sobre todo los que dependen de la Administración pública, un principio informador de la actividad y del ADN de esta propia Administración pública, tan importante como el de la transparencia, la anticorrupción, la adecuación a las RLT, la adecuación a la publicidad y la libre concurrencia, porque entendemos que forma parte de la manera que en sociedad actúan nuestros gobiernos. Recuerden que son entidades dependientes de los gobiernos. Por lo tanto, es un paso más y, de hecho, se puede poner en correlación con el primer punto del orden del día que hemos votado en esta Cámara.
Existen elementos que tienen que ver con los imaginarios: el lenguaje no sexista, inclusivo, la manera de referirnos al mundo que nos rodea y al efecto que esto tiene en nosotros mismos y en las próximas generaciones. Luego están las disposiciones que afectan a la cotidianidad de nuestras mujeres, trabajadoras, compañeras, y que requieren de la seguridad: que en tu lugar de trabajo no serás objeto de violencia por razón de sexo, no serás objeto de acoso, no serás objeto de violencia sexual y no serás objeto, por supuesto, tampoco de violencia laboral. El otro día lo decíamos, uno de los requisitos para hacer más eficaces los protocolos —m ás allá de cómo los articulamos, si tiene que haber o no denuncia previa, y esta es una de las cosas que figura en la enmienda que nos ha trasladado SUMAR— es que el miedo que se tiene a las represalias, a las consecuencias de la denuncia de la violencia en los ámbitos laborales no sea el elemento que haga que se diga que en nuestras instituciones no hay violencia. No es así. Lo que no hay son denuncias, no es que no haya violencia. Esta es una de las cosas fundamentales que queremos solucionar con esta moción y también con la interpelación. ¿Cómo podemos hacerlo? Haciéndolo aflorar al conocimiento público para poner medidas concretas de resolución; medidas concretas que, más allá de la exposición de motivos, son 15 puntos. Es posible que a través de la transacción con el Grupo Socialista los tres últimos se modifiquen. El quinto queda modificado por la admisión de la enmienda de SUMAR, y el punto 16 también.
Uno de los elementos que nos ha parecido fundamental y que tenía que incorporar esta moción en forma de transacción —o no— es que las trabajadoras y los miembros de los comités de igualdad no tengan que disponer de su tiempo propio no retribuido para formar parte de estos comités; es decir, que se puedan hacer en las horas de trabajo normales y corrientes y que sean remuneradas. Parece que esto se ha aceptado y, por lo tanto, este elemento es importante. Por otro lado, les recuerdo que estos protocolos y estas medidas de protección y estas medidas de libertad que intentamos que funcionen en el CSIC tienen que ver también con espacios tan importantes y tan diferentes del trabajo habitual como los barcos. Por lo tanto, las empresas externas que presten este servicio tendrán que reportar inmediatamente al CSIC cualquier indicio de acoso y tendrán que funcionar con los mismos protocolos que el propio CSIC. ¿Por qué? Porque a veces la externalización hace que los trabajadores pierdan derechos que los que hacen el mismo trabajo no externalizado tienen. Se supone que es más barato, ya se lo digo: falso; se supone que la externalización sirve para garantizar la eficacia y la eficiencia porque la privada lo hace mejor que la pública, falso. Pero sí es cierto que en determinados momentos es necesaria la externalización porque la Administración no tiene los recursos, y es lo que sucede, por ejemplo, con el tema de los barcos. En este caso, la Administración tiene que extender su acción para garantizar que la protección y el elemento laboral —esto es, la situación laboral de estos trabajadores que actúan para la Administración contratados por un externo— sea exactamente idéntica al de los funcionarios o personal al servicio de la Administración.
Si se garantizan estos puntos y otros que incluyen estos 15, les pido, les agradecería y les solicito su apoyo a esta moción. Creemos que tendrá un impacto relevante y muy positivo sobre el trabajo de todas las trabajadoras del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, y porque esto se trasladará también al resto de la Administración del Estado.
Muchas gracias. (Aplausos).