Interpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico sobre la situación del Delta del Ebro.

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d’equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l’Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l’acció de la mà dels qui coneixem el delta de l’Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort.

El delta de l’Ebre fins fa uns anys s’havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d’una part del seu territori. Però en el cas del delta de l’Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t’ho miris per on t’ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l’Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d’un enorme valor geogràfic.

Però el seu valor va molt més enllà d’això; reconegut com a parc natural i reserva de la biosfera i vertebrat pel riu Ebre, el Delta és un dels espais naturals més magnífics de la Mediterrània occidental i un dels hàbitats faunístics més excepcionals del sud d’Europa. Un veritable paradís de canyissars, illes fluvials, bosc de ribera, ullals i platges interminables, d’un enorme valor paisatgístic i natural, amb més de 330 espècies d’ocells i més de 90 espècies de peixos diferents. Però, el que fa el Delta encara més extraordinari és que aquesta riquesa natural conviu de manera excepcional amb un cultiu de 22 000 hectàrees de terra que produeixen 150 000 tones anuals d’arròs, que, juntament amb les salines, el cultiu del musclo i l’ostra, conformen la veritable columna vertebral de l’economia deltaica.

I això, que en qualsevol altra part del planeta seria motiu d’orgull i d’especial protecció i de dedicació de recursos extraordinaris, vostès, senyora ministra, ho volen posar en risc. Tot aquest equilibri natural i humà d’un valor incalculable l’estan posant en risc amb la seva inactivitat. Segurament perquè vostè es pensa que és una població de poc més de 60 000 persones i que no es mereixen els seus esforços. Segurament perquè vostè, senyora ministra, es pensa que venint molt de tant en tant en aquelles terres i dient quatre paraules boniques i dues mitges veritats aquestes 60 000 persones callaran. I segurament perquè es pregunta que què sabrem nosaltres, la gent d’aquestes terres, que com gosem opinar davant dels caps pensants i grans teòrics que són vostès.

Però, senyora ministra, s’equivoca, perquè aquestes 60 000 persones tenen un compromís i una determinació indiscutible i inamovible en defensa de la seva terra. Un compromís que, si no l’han respirat de prop, segurament no poden entendre i que, si se’l miren de lluny, potser poden menystenir. Però tingui present que és un compromís dels més forts que hi pot haver, perquè s’ha forjat com el caràcter dels mateixos veïns: amb esforç, amb sacrifici, amb coratge i dedicació. Un compromís que s’ha endurit com històricament s’ha endurit la pell de la seva gent, fent camí en el dia a dia sota el sol de justícia d’aquella plana i sota el vent salat d’aquella costa. Perquè aquestes 60 000 persones que vostè menysté tenen un compromís forjat per segles de lluita de generacions contra les dificultats enormes que històricament han patit aquelles terres i, per tant, com li deia abans, un compromís indestructible, insubornable.

Però no s’equivoqui: a més a més, darrere d’aquelles 60 000 persones no hi ha només tot el sud de Catalunya, les 800 000 persones que vivim al sud de Catalunya, que hi som, hi ha tot el nostre país, Catalunya. I per tot això volem accions per salvar un Delta amenaçat de mort. I la primera de les amenaces és el canvi climàtic i la més que previsible pujada del nivell del mar. Una pujada de nivell que, si vostès no actuen protegint el Delta, erosionarà la línia costanera i provocarà efectes destructius sobre l’agricultura i els recursos naturals i, de manera derivada, sobre les persones que hi viuen, la indústria i el turisme.

Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l’illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l’aigua de la conca de l’Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Ribaroja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d’embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d’aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d’erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.

Com li deia, l’amenaça arriba de terra endins, però no només per la manca de cabals i sediments. La gran amenaça arriba de més enllà, arriba dels més de 500 quilòmetres que separen el seu ministeri del delta de l’Ebre. El risc actual és fruit de moltes dècades d’inacció per part dels governs de l’Estat i, per si això no fos suficient, quan actuen, ho fan poc, però quan actuen, quan regulen, vostès ho fan en contra del territori i sense tenir-lo en consideració. Però ja els hi he dit abans, que la gent del delta de l’Ebre tenen un compromís i una determinació inamovible en defensa de la seva terra i s’han proposat salvar-la i s’han organitzat creant la Taula de Consens del Delta, on institucions públiques de tots els colors polítics, també el seu, i actors territorials tenen un consens total respecte a com actuar: el conegut tècnicament com a Pla Delta.

Però vostès, des del seu ministerio, no només no consideren interlocutors la Taula de Consens i no els incorporen a la taula bilateral amb la Generalitat de Catalunya per decidir conjuntament les accions a prendre, sinó que, a més a més, estan treballant en un pla d’actuacions propi novament a esquenes del territori, contrari al que vol fer la gent de les terres afectades i, això sí, a l’empara de l’idolatrat per vostès Plan Hidrológico Nacional. Sembla increïble, però ho és. D’inacceptable també n’és, però totalment cert, lamentablement. Per si això encara no fos prou, el seu ministeri està tramitant múltiples expedients per a una nova delimitació del domini públic marítim terrestre que impliquen renunciar a preservar la morfologia actual del Delta i entregar al mar milers de metres quadrats de terra. Entregar al mar milers de metres quadrats de terra. En això sí que són actius i passen als fets. Però, novament, vostès actuen d’esquenes al territori, envaeixen finques productives, activitats econòmiques i zones residencials que, òbviament, com no podia ser d’una altra manera, han provocat un clam d’oposició entre la població i els actors afectats.

Però, com sabrà, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha anul·lat el Reial decret 668/2022, que modifica el Reglament general de costes amb què s’estaven tramitant i realitzant aquestes operacions de delimitació. Una sort per al delta de l’Ebre, cert, i una oportunitat per a vostè, senyora ministra, també: una oportunitat per fer les coses bé; una oportunitat per fer política, perquè fer política és negociar, escoltar i arribar a acords cedint. I això serveix tant per al Delta com per a moltes altres coses que vostès tenen entre mans.

En definitiva, tenim un tresor únic, el delta de l’Ebre, en risc de desaparició; amb una gent ferma, la gent del nostre territori, que el vol preservar; uns culpables per activa, el canvi climàtic i la manca de cabal i sediments, i uns culpables per passiva, vostès, que només parlen i no fan ni deixen fer, i que, com deia, quan fan, des dels seus despatxos a més de 500 quilòmetres, van en contra de l’interès general de les Terres de l’Ebre. És per això que des de Junts per Catalunya li traslladem avui que el delta de l’Ebre és una prioritat per a nosaltres. Per això mateix, la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, va ser l’única cap de llista que en aquestes eleccions passades va trepitjar el delta de l’Ebre i va compartir el patiment amb els seus veïns. Els únics, ningú més hi era. Per tant, senyora ministra, mentre vostè només parla, mentre no fa, la terra que configura el Delta se li escola entre les mans, i mentre se li escapa el Delta per les mans, vostè va passant a la història com qui ha permès la seva desaparició.

I acabo. Al delta de l’Ebre, com va escriure Josep Pla, s’hi sent la proximitat de l’aigua densa, gairebé aturada, embadocada, callada, i la llum hi és un element d’una absorbent i prodigiosa vitalitat; una vitalitat de la llum que és com la de l’aigua: lenta, pausada, d’una còsmica sensualitat. Senyora ministra, prengui consciència d’aquest tresor que és aquesta terra; prengui consciència del pes de la història que té sobre les seves espatlles i aprofiti la voluntat ferma dels ciutadans de les Terres de l’Ebre per passar a l’acció. Uns ciutadans, senyora ministra, que no volen ser els primers refugiats climàtics d’Europa. Moltíssimes gràcies.

Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, hoy estoy aquí para evidenciar que 500 kilómetros de distancia son suficientes para que usted pierda la perspectiva y corra el riesgo de equivocarse rotundamente en sus decisiones. Por eso, hoy, desde Junts per Catalunya, la interpelamos sobre el delta del Ebro. El delta, un espacio del que seguramente todo el mundo habla, pero, más allá de las palabras, necesita hechos; hechos y no palabras; acción o desaparición del delta. Lo tiene que tener claro, señora ministra, o bien se mueve de su postura actual y pasa a la acción de la mano de los que conocemos el delta del Ebro o usted y su Gobierno serán responsables de su desaparición. Y no desaparecerá de su lista de problemas, dolores de cabeza, de nuestros recuerdos o historias territoriales. El delta va a desaparecer físicamente, porque, desgraciadamente, está en la recta final de su muerte.

El delta del Ebro, hasta hace unos años, se había mantenido imperturbable al paso del tiempo, permitiendo un equilibrio excepcional entre la tierra que lo conforma y la gente que vive allí, creando una serie de valores que lo hacen especial y único. Podrían pensar que cada uno de ustedes podría decir lo mismo de una parte de su territorio, pero, en el caso del delta del Ebro, es cierto y absolutamente indiscutible, es un tesoro único, lo miremos por donde lo miremos. Desde el punto de vista geográfico, pueden pensar que 320 kilómetros cuadrados no son demasiados, pero esta punta de tierra ganada al mar con el paso del tiempo por el río Ebro, con dos bahías por la Punta del Fangar, en el norte, y la Punta de la Banya, en el sur, y con dos grandes lagunas internas, L’Encanyissada y la Tancada, es un conjunto de un enorme valor geográfico. Pero su valor va mucho más allá de esto. Reconocido como parque nacional y reserva de la biosfera y vertebrado por el río Ebro, el delta es uno de los espacios naturales más magníficos del Mediterráneo occidental y uno de los hábitats de fauna más excepcionales del sur de Europa. Es un paraíso verdadero de cañizares, islas fluviales, bosque de ribera, glorietas y playas interminables de un valor paisajístico enorme y natural, con más de trescientas especies de pájaros y más de noventa especies de peces distintos. Pero lo que lo convierte todavía en más extraordinario es que esta riqueza natural convive de manera excepcional con la cosecha de 22 000 hectáreas de tierra, que producen 150 000 toneladas anuales de arroz, que juntamente con las salinas, el mejillón y la ostra, conforman la columna vertebral de la economía del delta.

Esto que en cualquier otra parte del planeta sería motivo de orgullo y especial protección y dedicación de recursos extraordinarios, usted lo quiere poner en riesgo, señora ministra. Todo este equilibrio natural y humano de valor incalculable lo están poniendo en riesgo con su inactividad. Seguramente porque piensan que una población de poco más de 60 000 personas no merece sus esfuerzos; seguramente porque usted, señora ministra, piensa que si va de vez en cuando a esas tierras y dice cuatro palabras bonitas y dos medias verdades, estas 60 000 personas se van a callar; y, seguramente, porque se pregunta que qué vamos a saber nosotros, la gente de estas tierras, que cómo vamos a opinar ante las cabezas pensantes y grandes teóricos que son ustedes. Pero, señora ministra, se equivoca, porque estas 60 000 personas tienen un compromiso y una determinación indiscutible e inamovible en defensa de su tierra. Es un compromiso que si no lo han respirado de cerca tal vez no lo puedan entender y que, si lo miran de lejos, incluso lo pueden menospreciar. Pero tenga presente que es un compromiso de los más fuertes que puede haber, porque se ha forjado como el carácter de los vecinos, con esfuerzo, con sacrificio, con coraje y dedicación. Es un compromiso que se ha endurecido, como históricamente se ha endurecido la piel de su gente, haciendo camino bajo el sol de justicia de esa plana y bajo el cortante viento salado de la costa. Porque estas 60 000 personas que usted menosprecia tienen un compromiso forjado a través de siglos de lucha, de generaciones contra las dificultades enormes que históricamente han sufrido esas tierras. Por lo tanto, como decía antes, un compromiso indestructible e insobornable. Pero no se equivoque, además, detrás de estas 60 000 personas no solo está el sur de Cataluña, las 800 000 personas que vivimos en el sur de Cataluña, sino todo nuestro país, Cataluña. Por todo eso queremos acciones para salvar un delta que está amenazado de muerte.

La primera de las amenazas es el cambio climático y, además, la previsible subida del nivel del mar. Una subida de nivel que, si ustedes no actúan protegiendo el delta, va a erosionar la línea de la costa y provocará efectos destructivos sobre la agricultura y los recursos naturales y, de forma derivada, sobre las personas que viven en él, la industria y el turismo. Porque lo que va a suceder de forma permanente en las próximas décadas ya lo hemos visto de forma puntual en los últimos temporales, y cómo destruyen la barra del Trabucador en la isla de Buda, se comen las playas como la del Fangar y Riumar o inundan hasta un 20 % del territorio y terreno dedicado a la cosecha.

Pero la gran amenaza, señora ministra, llega del interior, paradójicamente, por la tierra que no llega, incluso la construcción de los embalses que regulan la cuenca del Ebro. El sistema del delta fue plenamente funcional, pero con la construcción de los embalses de Mequinenza y Riba-roja en la parte baja de la cuenca alrededor de los años sesenta, junto con el resto de embalses, todos ellos responsabilidad de la Confederación Hidrográfica del Ebro —‌vamos a hablar algún día de esta organización—, se redujo sustancialmente el caudal del Ebro y se perdió hasta el 99 % de los sedimentos que llegaban. Menos caudal y menos sedimentos, cero sedimentos. Cualquier persona a quien preguntemos por la calle ve que estos dos efectos combinados y mantenidos en el tiempo desencadenan seguro un proceso de erosión en la línea de la costa absolutamente radical para la supervivencia del delta, donde ya hay puntos que este se va reduciendo entre 10 y 18 metros anuales.

Como le decía, la amenaza llega del interior, pero no solo por la falta de caudal y sedimentos, la gran amenaza llega de más allá, llega de los más de 500 kilómetros que separan su ministerio del delta del Ebro. El riesgo actual es fruto de muchas décadas de inacción por parte de los Gobiernos del Estado. Y por si esto no fuera suficiente, cuando actúan lo hacen poco, pero cuando regulan, ustedes lo hacen en contra del territorio y sin tenerlo en consideración. Pero ya les he dicho antes que la gente del Delta tiene un compromiso y determinación inamovible en defensa de su tierra y se han propuesto salvarla. Se han organizado, creando la Mesa de consenso del Delta, donde instituciones públicas de todos los colores políticos, también el suyo, y actores territoriales tienen un consenso total sobre cómo actuar, el conocido técnicamente como plan Delta. Ustedes en su ministerio no solo no consideran interlocutora a la Mesa de consenso y no la incorporan en la Mesa bilateral con la Generalitat para decidir conjuntamente las acciones, sino que, además, trabajan en un plan de actuaciones propio, una vez más a espaldas del territorio, contrario a lo que quiere hacer la gente de las tierras afectadas y, eso sí, al amparo del idolatrado por ustedes Plan Hidrológico Nacional. Parece increíble, pero lo es; inaceptable, también lo es, pero totalmente cierto, lamentablemente.

Pero si todavía esto no fuera suficiente, su ministerio está tramitando múltiples expedientes para una nueva delimitación del dominio público marítimo-terrestre, que implica renunciar a preservar la morfología actual del delta y entregar al mar miles de metros cuadrados de tierra; entregar al mar miles de metros cuadrados de tierra. En eso sí que son activos y pasan a los hechos, pero, una vez más, actúan de espaldas al territorio. Invaden fincas productivas, actividades económicas y zonas residenciales que obviamente, como no podía ser de otra forma, han provocado un clamor de oposición entre la población y los actores afectados.

Como sabrá, hace pocos días, el Tribunal Supremo ha anulado el Real Decreto 668/2022, que modifica el Reglamento General de Costas, con el que se estaban tramitando y realizando estas operaciones de delimitación. Una suerte para el delta, cierto, y una oportunidad para ustedes también, señora ministra, una oportunidad para hacer las cosas bien. Una oportunidad para hacer política, porque hacer política es negociar, escuchar y llegar a acuerdos cediendo, y esto sirve tanto para el delta como para muchas otras cosas que ustedes tienen entre manos.

En definitiva, tenemos un tesoro único, el delta del Ebro, en riesgo de desaparición, con una gente firme, la gente de nuestro territorio, que lo quiere preservar. Unos culpables por activa, el cambio climático y la falta de caudal y sedimentos; y unos culpables por pasiva, ustedes, que solo hablan y no hacen ni dejan hacer y que, como decía, cuando hacen, desde sus despachos, a más de 500 kilómetros, van en contra del interés general de las Tierras del Ebro.

Por eso, Junts per Catalunya le traslada hoy que el delta es una prioridad para nosotros, y por eso mismo nuestra portavoz, Miriam Nogueras fue la única que en estas elecciones pasadas pisó el delta del Ebro y compartió el sufrimiento con sus vecinos; los únicos, nadie más estaba allí. Por lo tanto, señora ministra, mientras usted solo habla, mientras no hace, la tierra que configura el delta se le escurre entre las manos. Y mientras se le escapa el delta de sus manos, usted va pasando a la historia como quien lo ha permitido, quien ha permitido su desaparición.

Termino. El delta de l’Ebre, como escribió Josep Pla, allí se siente la proximidad del agua tensa, casi lenta, callada, y la luz es un elemento absorbente y de prodigiosa vitalidad, una vitalidad de la luz que es como la del agua, lenta, pausada, de una cósmica sensualidad. Señora ministra, tome conciencia de este tesoro que es esta tierra, tome conciencia del peso de la historia que tiene en sus brazos y aproveche la voluntad firme de los ciudadanos de las Tierras del Ebro para pasar a la acción. Unos ciudadanos, señora ministra, que no quieren ser los primeros refugiados climáticos de Europa.

Muchas gracias.

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s’ha equivocat. Veig que s’ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d’acceptar-les, s’enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra.

Vostè m’ha sentit a mi dir que el delta de l’Ebre és un paradís, que ho és, i s’ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d’estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

De fet, la seva visió sobre el delta de l’Ebre és la imatge del que l’Estat espanyol és respecte a Catalunya: actuar amb visió centralista, centrifugant responsabilitats quan les coses no van bé, exercint el control sobre qüestions dels altres, actuant d’esquena als ciutadans o dient que parlen en nom d’ells i venint a casa nostra a explicar que fan molt, quan a la pràctica tots sabem que, més enllà de les paraules, no fan res. Jo li he explicat que el delta de l’Ebre està en risc i li he explicat que la solució no passa per imposar unes accions des de la distància. La solució és escoltar el consens absolut existent entre la gent del delta de l’Ebre i les institucions del delta de l’Ebre i posar-se a treballar. No en necessitem més, de paraules; no en necessitem més, de declaracions; no en necessitem més, de bones voluntats. D’això en tenim a cabassos, i per això la gent d’aquell territori estan enfadats. Necessitem passar a l’acció i necessitem que s’hi dotin els recursos econòmics necessaris per implantar les solucions.

Li he dit en la meva primera intervenció que per a Junts per Catalunya el Delta és una prioritat, i vostè surt aquí i em parla del passat. Doncs jo li torno a parlar del present, de la nostra voluntat i la nostra prioritat. I ara hi afegeixo que, per comptar amb nosaltres en les polítiques del seu ministeri, per comptar amb nosaltres en les polítiques que vostè vulgui impulsar des del seu ministeri, cal que assumeixi aquests compromisos clau i concrets.

Incorpori la Taula de Consens del Delta en la comissió bilateral amb la Generalitat de Catalunya. Encaixi el que estableix el Pla Delta en el seu Pla de protecció del Delta de l’Ebre. Paralitzi els expedients de delimitació fins que els punts anteriors no s’hagin acomplert. I, com que les paraules ja no són suficients i tenen en marxa uns pressupostos, mobilitzi per a aquests pressupostos del 2024 els recursos necessaris per executar immediatament les actuacions de consolidació de la morfologia del delta de l’Ebre que recull el Pla Delta. I evidentment escolti els ciutadans del Delta; no s’enfadi, escolti i no es confongui. No faci silenci, perquè, quan el poeta Gerard Vergés glossa que «el llarg silenci on es fonien l’aigua dolça del riu, la mar amarga», no parla del seu silenci. No volem silencis seus. Escolti el que els ciutadans del Delta li demanen i aprofiti que aquests ciutadans, amb el seu vot, juntament amb el de tants altres ciutadans de Catalunya, han decidit que Junts sigui decisiu en aquest hemicicle i que vostè ja no compti amb la majoria suficient per actuar per lliure, al seu gust i sense escoltar, encara que, com li deia abans, pel que m’ha semblat interpretar del seu to, diria que no s’ha posat encara en aquesta nova realitat.

Acabo. Vostè ara ha de decidir com vol ser recordada com a ministra: la ministra de la mort del delta de l’Ebre o la ministra que, quan li han ofert la possibilitat, s’ha arremangat i s’ha posat a treballar. Posi’s a treballar amb nosaltres i no permeti que aquest paradís es perdi i li recaigui la responsabilitat a sobre de les seves espatlles. Senyora ministra, nosaltres hi som i hi serem. Sap com trobar-nos, si vol. I vostè? Hi voldrà ser? Moltes gràcies.

Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, usted se ha equivocado. Veo que se ha enfadado. Es normal. Cuando a alguien le cuentan las verdades acostumbra a pasar que, en vez de aceptarlas, se enfada, y usted ha puesto el foco donde no corresponde. Yo le enseñaba un problema compartido por todo un territorio y una población y usted ha derivado este problema hacia los otros. También le tengo que decir que no me sorprende, porque como buena ministra española se dedica a culpar al resto de sus limitaciones, y, además, cuando deja el papel —‌mientras leía, no— lo hace con soberbia y menosprecio. Usted sabrá, señora ministra.

Usted me ha oído decir que el delta del Ebro es un paraíso —‌que lo es—, pero se ha confundido porque ha salido aquí, después de reñirnos a todos, y nos ha explicado una situación idílica donde todo está controlado, donde ustedes son los más sensibles y los más preocupados por el delta y que tendríamos que estar todos tranquilos por su futuro. Ha salido aquí y nos ha hecho un relato, como le decía, en el marco mental de 500 kilómetros de distancia que puede parecer coherente, pero los que somos del sur de Cataluña sabemos que lo que nos ha contado, como en las peores películas de un domingo por la tarde, cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia. De hecho, su visión sobre el delta del Ebro es la imagen de lo que el Estado español es respecto a Cataluña: actuar con visión centralista, centrifugando responsabilidades cuando las cosas no van bien, ejerciendo el control sobre cuestiones de los otros, actuando de espaldas al ciudadano o diciendo que hablan en su nombre y viniendo a nuestra casa a explicar que hacen mucho cuando en la práctica todos sabemos que, más allá de las palabras, no hacen nada.

Le he explicado que el delta del Ebro está en riesgo y le he explicado que la solución no pasa por imponer unas acciones desde la distancia. La solución es escuchar el consenso absoluto existente entre la gente del delta y las instituciones del delta y ponerse a trabajar. No necesitamos más discursos, no necesitamos más declaraciones ni buena voluntad, de esto tenemos a sacos, pero por esa razón la gente del territorio está enfadada. Tenemos que pasar a la acción y necesitamos que se dote de los recursos necesarios para implantar las soluciones.

Le he dicho en mi primera intervención que para Junts el delta es una prioridad, y usted aparece aquí y habla del pasado. Pues yo le vuelvo a hablar del presente, de nuestra voluntad y de nuestra prioridad, y ahora añado que si quiere contar con nosotros en las políticas de su ministerio, si quiere contar con nosotros en las políticas que usted quiere impulsar en su ministerio, tiene que asumir estos compromisos clave y concretos. Incorpore la Taula de Consens del Delta en la comisión bilateral con la Generalitat de Catalunya, encaje lo que establece el plan delta en su plan de protección del delta del Ebro y paralicen los expedientes de delimitación hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido. Y, como las palabras ya no son suficientes y tienen en marcha unos presupuestos, movilice para estos presupuestos de 2024 los recursos necesarios para ejecutar inmediatamente las actuaciones de consolidación de la morfología del delta del Ebro que recoge el plan delta.

Y, evidentemente, escuche a los ciudadanos del delta. No se enfade, escuche y no se confunda. No haga silencio, porque cuando el poeta Vergés dice que el largo silencio respondía al agua dulce del río, el mar amargo no habla de su silencio. No queremos silencio de ustedes, escuchen lo que los ciudadanos del delta les piden y aprovechen que estos ciudadanos con su voto, junto con el de tantos otros ciudadanos de Cataluña, hemos decidido que Junts sea decisivo en este hemiciclo y que usted ya no cuente con la mayoría suficiente para actuar por libre, a su gusto y sin escuchar, aunque, como le decía antes, por lo que me ha parecido interpretar por su tono, todavía no se ha puesto en esta nueva realidad.

Termino. Usted tiene que decidir ahora cómo quiere que la recuerden como ministra: la ministra de la muerte del delta del Ebro o la ministra que, cuando le han ofrecido la posibilidad, se remangó y se puso a trabajar. Póngase a trabajar con nosotros y no permita que este paraíso se pierda y que recaiga la responsabilidad en sus espaldas.

Señora ministra, nosotros estamos aquí; nosotros vamos a estar aquí. Sabe dónde encontrarnos. ¿Usted querrá estar con nosotros?

Muchas gracias.