Bona tarda. Gràcies, president. Quan parlem del preu de l’energia, sovint parlem de mercats, de costos, de preus, de majoristes, de beneficis empresarials, però crec que hem de començar parlant de les famílies i de la gent que hauríem d’estar representant perquè darrere de cada pujada de la llum, del gas i dels carburants hi ha una família que ha de fer números per arribar a final de mes. Una família que paga la hipoteca o el lloguer, que ha de fer la compra, que té fills, que ha de pagar el transport per anar a treballar i que quan arriben factures més altes no té gaire marge per poder retallar. I això és el que crec que hem de posar al centre d’aquest debat, perquè l’energia no és cap luxe, sinó que és un bé essencial, és encendre la calefacció a l’hivern, és poder cuinar, és tenir la nevera en funcionament, és poder anar a treballar, és poder mantenir una llar amb unes condicions dignes. Segons les últimes estimacions, la inflació ha superat el 4 % per primer cop des de l’abril del 2023. L’augment es deu principalment al preu dels combustibles, però també al gas i l’electricitat. La moció ho recull. Quan l’energia puja no només puja la factura de la llum, puja també el cost del transport, el cost de produir, el de distribuir aliments i, en definitiva, el que fa és pujar el cost de la vida: és un exemple clar d’efecte de segona ronda d’inflació. Per tant, aquesta és una qüestió que afecta tota la societat, però que no l’afecta de la mateixa manera. Una família amb pocs ingressos no pot absorbir una pujada de 50 o de 100 euros al mes, de la mateixa manera que una família amb una renda elevada. I aquí és on hem de posar aquesta mirada d’esquerres, perquè quan un bé essencial es converteix en una despesa que moltes famílies no poden assumir, no podem limitar‑nos a dir que han d’estalviar més o que han de mirar allà on gasten o no. Hem de preguntar‑nos com funciona el sistema i qui està assumint el cost d’aquesta situació. I és aquí on aquesta iniciativa posa sobre la taula un debat que considerem que és molt important. Mentre les famílies han hagut de contenir despeses, les grans empreses energètiques han obtingut beneficis extraordinaris. I això nosaltres hi hem d’estar totalment en contra. I s’ha dit moltes vegades. Aquesta tarda ja es va presentar un Reial decret perquè aquestes empreses tinguessin els impostos que es mereixen. I repetim que Junts, PP i VOX ho van votar en contra mentre les famílies tenen seriosos problemes per pagar la llum. Per tant, l’Observatori de Marges Empresarials identifica aquests marges amplíssims del subministrament de l’electricitat del gas com a combustible i refinament de petroli. Aquests marges cada vegada s’estan ampliant i, per tant, cada vegada són més grans els beneficis d’aquestes energètiques i no és raonable que una família hagi de renunciar a coses bàsiques mentre una empresa obté beneficis extraordinaris en un moment de crisi energètica. Per tant, creiem que aquesta situació no és normal. La setmana passada, a la compareixença del ministre Cuerpo, ja li vam dir: ha d’acabar amb aquests beneficis a les grans energètiques i revertir aquest impost a les famílies.
Per tant, la primera: un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris que proposa la seva moció, ens sembla bé. La segona, poder intervenir i limitar el preu quan es produeixen escalades que fan impossible assumir‑los per moltes famílies ja creiem que és del tot imprescindible. I la tercera, que és obrir un debat sobre el control públic de l’energia amb la creació d’una empresa pública estatal de generació d’energia ens sembla molt bé. De fet, el Govern republicà d’Esquerra Republicana ja ho va impulsar això. Però ens cal una mica més de rigor en el moment que estem i aquí hem de ser clars. La solució per abordar la pujada d’energia que ens ve ara mateix no es resoldrà només decidint qui produeix l’electricitat. Es tracta de decidir quin model energètic volem. I des d’Esquerra és evident que volem un model energètic descentralitzat, públic i descarbonitzat. Però això exigim al Govern espanyol que en matèria d’energies renovables que poden ajudar a abaixar els preus i nosaltres, per exemple, Esquerra Republicana, quan i quan impulsa des de la Generalitat l’energètica, el que fem és que una empresa pública ajudi a assolir els objectius de neutralitat climàtica que ara mateix són els més urgents.
Si l’energia és un servei essencial, l’interès general no pot quedar sempre en segon pla davant de la lògica del benefici. Perquè nosaltres defensem una economia que genera riquesa, però també defensem que aquesta riquesa serveixi per garantir una vida digna. Que es promoguin salaris alts, adaptats a la realitat del cost de la vida de cada territori i que es prioritzin les indústries d’alt valor afegit per sobre del monocultiu turístic. Això ha d’ajudar a que una família no hagi de triar entre pagar la factura de la llum i omplir la nevera.
Acabo president. I, en definitiva, quan parlem d’energia, en aquest cas estem parlant de drets. I crec que aquesta és la qüestió que hauríem de tenir sempre present. L’energia és una necessitat, oi que sí? El que hem de fer, doncs, és que sigui urgent i aplicable. Però les famílies no han de poder triar entre si poden enxufar una nevera si poden posar la calefacció o si han d’omplir la nevera.
Gràcies.
Gracias, presidente. Buenas tardes. Cuando hablamos del precio de la energía, a menudo hablamos de mercados, costes, precios mayoristas o beneficios empresariales, pero creo que tenemos que empezar hablando de las familias y de la gente que deberíamos estar representando, porque detrás de cada subida de la luz, del gas, de los carburantes, hay una familia que tiene que hacer números para llegar a final de mes; una familia que paga la hipoteca o el alquiler, que tiene que hacer la compra, que tiene hijos, que tiene que pagar el transporte para ir a trabajar y que, cuando llegan facturas más altas, no tiene mucho margen para recortar. Y eso es lo que creo que debemos poner en el centro de este debate, porque la energía no es un lujo, sino un bien esencial. Es encender la calefacción en invierno, es poder cocinar, es tener la nevera en funcionamiento, es poder ir a trabajar y poder mantener un hogar en condiciones dignas. Según las últimas estimaciones, la inflación ha superado el 4 % por primera vez desde abril de 2023. El aumento se debe principalmente al precio de los combustibles, pero también al gas y a la electricidad. La moción lo recoge: cuando la energía sube, no solo sube la factura de la luz; también sube el coste del transporte, el coste de producir y el de distribuir alimentos y, en definitiva, sube el coste de la vida. Es un ejemplo claro de efecto de segunda ronda de inflación. Por lo tanto, esta es una cuestión que afecta a toda la sociedad, pero no la afecta de la misma manera. Una familia con pocos ingresos no puede absorber una subida de 50 o 100 euros al mes de la misma forma que una familia con una renta elevada. Y aquí es donde tenemos que poner esta mirada de izquierdas, porque cuando un bien esencial se convierte en un gasto que muchas familias no pueden asumir, no podemos limitarnos a decir que tienen que ahorrar más o que tienen que ver dónde gastan y dónde no. Tenemos que preguntarnos cómo funciona el sistema y quién está asumiendo el coste de esta situación. Y aquí es donde esta iniciativa pone sobre la mesa un debate que consideramos que es muy importante. Mientras las familias han tenido que reducir gastos, las grandes empresas energéticas han obtenido beneficios extraordinarios, y ante eso nosotros tenemos que estar totalmente en contra. Y se ha dicho muchas veces aquí esta tarde: ya se presentó un real decreto para que estas empresas tuvieran los impuestos que se merecen, y repetimos que Junts, PP y VOX votaron en contra, mientras que las familias tienen serios problemas para pagar la luz.
El Observatorio de Márgenes Empresariales identifica estos márgenes amplísimos en el suministro de electricidad y de gas, en el comercio de combustible y en el refinamiento de petróleo. Estos márgenes cada vez se están ampliando más y, por lo tanto, cada vez son más grandes los beneficios de estas energéticas. No es razonable que una familia tenga que renunciar a cosas básicas mientras que una empresa obtiene beneficios extraordinarios en un momento de crisis energética. Por lo tanto, creemos que esta situación no es normal. La semana pasada, en la comparecencia del ministro Cuerpo, ya se lo dijimos: tiene que terminar con estos beneficios a las grandes energéticas y revertir este impuesto a las familias.
Por lo tanto, primero, el impuesto permanente sobre los beneficios extraordinarios que propone su moción nos parece bien. Segundo, creemos que es imprescindible intervenir y limitar el precio cuando se producen escaladas que hacen que para muchas familias sea imposible asumirlo. Y tercero, nos parece muy bien abrir un debate sobre el control público de la energía con la creación de una empresa pública estatal de generación de energía. De hecho, el Gobierno republicano de Esquerra Republicana ya lo impulsó, pero necesitamos un poco más de rigor en el momento en el que estamos. Y aquí tenemos que ser claros: la subida de energía que nos viene ahora mismo no se va a resolver únicamente decidiendo quién produce la electricidad; se trata de decidir qué modelo energético queremos. Y en Esquerra tenemos claro que queremos un modelo descentralizado, público y descarbonizado. Por eso exigimos al Gobierno español que actúe en materia de energías renovables, que pueden ayudar a reducir los precios. Y, por ejemplo, cuando Esquerra Republicana impulsa desde la Generalitat L’Energètica, lo que hacemos es que una empresa pública ayude a conseguir los objetivos de neutralidad climática, que son de los más urgentes.
Si la energía es un servicio esencial, el interés general no puede quedar siempre en segundo plano ante la lógica del beneficio, porque nosotros defendemos una economía que genere riqueza, sí, pero también defendemos que esta riqueza sirva para garantizar una vida digna, que se promuevan salarios altos adaptados a la realidad del coste de la vida de cada territorio y que se prioricen las industrias del valor añadido por encima del monocultivo turístico. Esto tiene que ayudar a que una familia no tenga que escoger entre pagar la factura de la luz o llenar la nevera.
Y acabo, señor presidente. En definitiva, cuando hablamos de energía, en este caso estamos hablando de derechos, y creo que esta es la cuestión que deberíamos tener siempre presente. La energía es una necesidad, ¿verdad? Lo que tenemos que hacer, entonces, es que sea urgente y aplicable. Pero las familias no deben tener que escoger entre poner la calefacción o llenar la nevera.
Gracias. (Aplausos).