Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d’excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d’un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, —sempre que no siguin les del PSOE—, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat. Davant d’aquest panorama de segrest de l’activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això el que volen que votem? Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensar‑lo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participar‑hi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país. No es van estar de res, amb total menyspreu per l’Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l’aval d’un cap d’estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d’octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l’estat democràtic i de dret.
Senyories del PP, el seu govern, el de Rajoy i Zoido, va ser qui va enviar 10 000 policies i guàrdies civils a Catalunya per carregar contra la població pacifica, amb una violència policial que va avergonyir a tot Europa i més enllà de l’1 d’octubre, els hi recordo que el govern de Rajoy, Cospedal, amb Fernández Díaz al capdavant, va ser el responsable d’una operació contra Catalunya que es va concretar ni més ni menys que en un atac de la seva policia patriòtica. No sabria dir mai contra qui. Doncs ja li diré jo. Contra els representants electes de l’independentisme, els que ara diuen que vostès pretenen defensar. Se’n recorden en plena campanya electoral de 2012 dels falsos comptes a Suïssa del president Mas? Se’n recorden de la pantallazo dels falsos comptes a Suïssa de l’alcalde Trias?
És veritat que en això de les clavegueres de l›Estat no han estat sols, és veritat. A partir del 2018, qui ha llençat sistemàticament la policia i la fiscalia, de quien depende la fiscalia, contra nosaltres? Qui ens ha espiat amb Pegasus? Qui ha espiat els nostres advocats, activistes i representants? Ha estat, efectivament, el govern socialista del senyor Sánchez i dels ministres Marlaska i Robles. Vostès dos PP i PSOE, —dreta i esquerra, tanto monta, monta tanto— heu saltat totes les línies vermelles de l’estat democràtic i de dret, incloent la inhabilitació i l’eliminació política dels nostres representants. No ho oblidem i no perdonem que el seu Tribunal Constitucional aniquila la sobirania parlamentària, prohibint fins i tot els debats al Parlament de Catalunya i que per això fossin perseguits per desobediència la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de les Meses. No oblidem ni perdonem el 155 votat per PP i PSOE i la consegüent dissolució del Parlament de Catalunya i l’exili de tot un govern i la presó de tot un govern. El govern de Catalunya. Únic cas a Europa després de la Segona Guerra Mundial. No oblidem ni perdonem les acusacions falses i instrumentals de rebel·lió i de violència de la Fiscalia i el consegüent empresonament de 9 demòcrates, inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès un debat en seu parlamentària. Una acusació que també va comportar —és important recordar‑ho perquè avui estem parlant dels drets polítics, dels parlamentaris— la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i del senador Raül Romeva i també del diputat Jordi Sànchez.
Continuem, no oblidem ni perdonem que la Junta Electoral Central fes servir l’invent de la inel·ligibilitat sobrevinguda, l’article 6.2 de la LOREG per apartar del càrrec un president de la Generalitat, el president Quim Torra, sense sentència ferma per una simple desobediència, per una pancarta a favor de la llibertat d’expressió i la llibertat dels presos. I acabo. No oblidem ni perdonem que la prevaricació d’alguns jutges a l’hora d’aplicar la llei d’amnistia estigui impedint ara mateix al president Puigdemont torna a casa i exercir, d’acord amb la llei, com a cap de l’oposició al Parlament de Catalunya. Potser els hi semblarà que tot això ens queda molt lluny, però la realitat és que vosaltres, senyories del PP, vosaltres senyories del PSOE, sí que us quedeu massa a la vora.
Moltes gràcies.
Gracias, presidenta. Señorías, muy buenas tardes. En esta Cámara, todas las semanas podemos constatar que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria. La falta de legitimidad democrática de un Gobierno que ya no cuenta con mayoría parlamentaria trae como consecuencia un filibusterismo parlamentario que toma todas las formas imaginables: incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos anualmente; prórroga infinita de las leyes en trámite, siempre que no sean las del Grupo Socialista; abuso sistemático del real decreto‑ley, ya sea ómnibus o no, como recurso; uso a la carta del recurso a las enmiendas heterogéneas o intrusas; uso indiscriminado e injustificado del veto presupuestario del Gobierno, especialmente con las enmiendas que proceden del Senado. Ante este panorama de secuestro de la actividad parlamentaria y de menosprecio a los derechos de los diputados y de los ciudadanos a los que representamos, la pregunta es qué carajo hacemos aquí, qué hemos venido a hacer aquí. Dicho esto, señorías del Grupo Popular, ustedes quieren que demos apoyo a su iniciativa y que el Congreso de los Diputados manifieste su compromiso con la defensa del derecho constitucional de los ciudadanos de participar en los asuntos públicos directamente o mediante sus representantes libremente elegidos en elecciones democráticas. Es eso lo que quieren que votemos. Lo primero que les tengo que decir es que nosotros estamos aquí precisamente para defender el derecho de los ciudadanos de Cataluña de participar en los asuntos públicos, para defenderlo en contra de su Estado, señorías del PP y del PSOE. ¿Qué fue el referéndum de autodeterminación del 1 de octubre? No fue más que eso, un ejercicio democrático de participación de los ciudadanos en los asuntos públicos. Por ello, participaron más de 2 millones de personas, que votaron a favor y también en contra de la independencia de Cataluña. ¿Y qué hicieron ustedes? Por si no lo recuerdan, desataron una represión violenta e ilegal contra un movimiento pacífico y democrático que solo pretendía lo que ahora dicen defender: participar en los asuntos públicos. Para reprimir el derecho a decidir el futuro de nuestro país, ahí no se anduvieron con miramientos, con total menosprecio por el Estado de derecho y sus garantías. Y, junto con la judicatura, una Policía que parece que todavía no ha salido del franquismo y el aval de un jefe de Estado, Felipe VI, que con su infame discurso del 3 de octubre demostró que nunca será el rey de los catalanes, porque él considera que es más importante ser el sucesor de Franco que un monarca democrático, con todo ello, se vulneraron todas las líneas rojas del Estado democrático y de derecho. Señorías del PP, su Gobierno, el de Rajoy y Zoido, fue el que mandó 10 000 policías y guardias civiles a Cataluña para cargar contra la población pacífica con una violencia policial que avergonzó a toda Europa. Y, más allá del 1 de octubre, les recuerdo que el Gobierno de Rajoy y Cospedal, con Fernández Díaz al frente, fue el responsable de una operación contra Cataluña que se concretó ni más ni menos que en un ataque de su Policía patriótica no sabría exactamente decir contra quién, bueno, ya se lo digo yo contra quién: contra los representantes electos del independentismo, a los que pretendidamente defienden ustedes ahora. ¿Se acuerdan, en plena campaña electoral de 2012, de las falsas cuentas en Suiza del presidente Mas? ¿Se acuerdan del pantallazo de las cuentas falsas en Suiza del alcalde Trías? Es cierto que en esto de las cloacas del Estado no han estado solos, porque desde 2018 la Policía y la Fiscalía ―¿de quién depende la Fiscalía?― se han lanzado contra nosotros. ¿Quién nos ha espiado con Pegasus? ¿Quién ha espiado a nuestros abogados, activistas y representantes? Pues, efectivamente, el Gobierno socialista del señor Sánchez y los ministros Marlaska y Robles. Ustedes dos, PP y PSOE, derecha e izquierda, tanto monta, monta tanto, se han saltado todas las líneas rojas del Estado democrático y de derecho, incluyendo la eliminación política de nuestros representantes y su inhabilitación. No olvidamos y no perdonamos que su Tribunal Constitucional aniquilara la soberanía parlamentaria, prohibiendo incluso los debates en el Parlament de Cataluña, y que por ello fueran perseguidos por desobediencia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, y los miembros de las Mesas. No olvidamos ni perdonamos el 155, votado por el Grupo Popular y el Grupo Socialista, y la consiguiente disolución del Parlament de Cataluña, el exilio de todo un Gobierno y también la cárcel de todo un Gobierno, el Gobierno de Cataluña. Es el único caso en Europa tras la Segunda Guerra Mundial. No olvidamos ni perdonamos las acusaciones falsas e instrumentales de rebelión y de violencia de la Fiscalía y el consiguiente encarcelamiento de nueve demócratas, también de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, por haber permitido un debate y acción en la sede parlamentaria. Esto también comportó ―es importante recordarlo porque hablamos de políticos y parlamentarios― la suspensión de los diputados Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull y del senador Raül Romeva, así como del diputado Jordi Sànchez.
Continuamos. No olvidamos ni perdonamos que la Junta Electoral Central utilizara el invento de la inelegibilidad sobrevenida ―6.2 de la LOREG― para apartar del cargo al president de la Generalitat, Quim Torra, sin una sentencia firme por una simple desobediencia, por una pancarta a favor de la libertad de expresión y la libertad de los presos. Y —termino— no olvidamos ni perdonamos que la prevaricación de algunos jueces a la hora de aplicar la ley de amnistía esté impidiendo en este preciso instante al presidente Puigdemont volver a casa y ejercer, de acuerdo con la ley, como jefe de la oposición en el Parlament de Cataluña. Tal vez les parecerá que todo eso queda muy lejos, pero la realidad es que ustedes, señorías del PP, y ustedes, señorías del PSOE, nos quedan demasiado cerca.
Muchas gracias.