Bona tarda. Volia començar denunciant el segrest il·legal de l’Estat d’Israel sobre la flotilla a Gaza. Hem d’exigir l’alliberament immediat de totes les persones segrestades que hi eren només per defensar el dret del poble palestí a rebre ajuda humanitària. Però avui debatem una moció sobre l’educació infantil de 0 a 3 anys i nosaltres estem debatent, mentre que als carrers hi ha moltíssima gent que està lluitant, que està lluitant perquè la situació educativa en aquests moments és molt greu. I ho dic amb coneixement de causa, perquè a Catalunya el que estem veient aquests dies als carrers feia molt de temps que no veiem, i ho dic com una persona que ha anat a les vagues educatives des que era molt petita. Ara s’acumulen ja disset jornades, disset, dels sindicats. Una vaga que feia molts anys que no es veia. I dins d’aquest conflicte, el 0‑3 té la seva pròpia cosa a dir. Però el que passa a Catalunya no és cap excepció.
Buenas tardes. Quería comenzar denunciando el secuestro ilegal por parte del Estado de Israel de la flotilla en Gaza. (Aplausos). Tenemos que exigir la liberación inmediata de todas las personas secuestradas que solo están allí para defender el derecho del pueblo palestino a recibir ayuda humanitaria. Pero hoy debatimos una moción sobre la Educación Infantil de 0 a 3 años, nosotros estamos debatiendo, mientras que en las calles hay muchísima gente que está luchando; está luchando porque la situación educativa en estos momentos es muy grave. Lo digo con conocimiento de causa, porque en Cataluña lo que estamos viendo estos días en las calles hacía mucho tiempo que no lo veíamos. Lo digo como una persona que ha ido a las huelgas educativas desde muy pequeña. Ahora se acumulan diecisiete jornadas ya de los sindicatos; una huelga que hacía muchos años que no se veía. Dentro de este conflicto el 0 a 3 tiene su parte, pero lo que ocurre en Cataluña no es ninguna excepción. En Madrid las educadoras infantiles llevan más de cuarenta días de huelga indefinida, cuarenta días; mujeres que cobran el salario mínimo por cuidar y educar a nuestros hijos e hijas llevan más de un mes y medio sin cobrar su salario, que tienen que hacer una caja de resistencia para sostener esta lucha. Y no solo allí, sino también en Valencia, Murcia o la próxima semana aquí, delante del Ministerio de Educación, también habrá una huelga estatal. (Aplausos).
Lo que piden no es nada descabellado, es simplemente que el ciclo de 0 a 3 sea considerado lo que ya es: educación. No es una medida de conciliación para que los padres y las madres puedan ir a trabajar, no; es una medida educativa y, además, esencial para garantizar la reducción de las desigualdades en nuestro país, porque el ciclo de 0 a 3 pone las bases lingüísticas para todos aquellos, por ejemplo, que no parlin el català, per també garantir que tots els infants tenen els mateixos estímuls. El 0‑3 és el que diferencia després uns millors resultats educatius a la primària. Per això, quan ens preguntem que per què a la primària no hi ha prou bons resultats, la resposta està aquí. La resposta està en el fet que no s’havien invertit perquè hi hagués prou places. No es va invertir perquè les famílies no haguessin de pagar 400 euros en una escola bressol privada. Uns recursos que les famílies no sempre tenen i que no poden invertir, i que afecta de manera desproporcionada les famílies monomarentals. De la mateixa manera que quan parlem de les educadores, també estem parlant de manera desproporcionada de dones i, per tant, estem parlant d’una qüestió eminentment feminista.
I davant d’això ja sabem què és el que planteja la dreta, el que planteja són xecs bressol, i vinga a privatitzar. I el que veiem és que a la Comunitat de Madrid, on s’hi han destinat 67 milions per xecs per a escoles privades, el resultat que tenim davant és dones cobrant el salari mínim, ràtios que no permeten atendre els infants com es mereixen i 40 dies de vagues indefinides. Mentre que nosaltres pel que apostem és per una altra cosa. El que cal és construir una xarxa pública que garanteixi aquest dret de veritat.
Mirin a Catalunya que, com saben, les competències del 0‑3 són exclusivament catalanes, la Generalitat del Partit Socialista gestiona directament 42 escoles bressol. De les 1700 escoles que hi ha a tota Catalunya, només en gestiona 42. Tota la resta depèn d’ajuntaments, d’empreses privades i d’altres models de gestió. Saben quants models de gestió hi ha al nostre país per a les escoles bressol? Hi ha 948 models de gestió. Però això què és? I quan toca posar‑nos a veure què fem amb tota aquesta situació, amb què ens trobem? Ens trobem que s’han enviat a Mossos d’Esquadra les assemblees de les manifestants, i que hi ha una proposta de pla pilot perquè hi hagi policies de paisà a les escoles. No hi ha diners perquè hi hagi parelles educatives a les escoles bressol, però sí que hi ha diners perquè hi hagi policies? És que no s’entén, senyories.
Mirin, nosaltres el que defensem és reduir aquesta ràtio 0‑3, incrementar els recursos en aquesta etapa educativa. I sabem que des del Govern s’està treballant la llei de ràtios i és on pensem nosaltres que ha d’estar inclosa aquesta proposta de millora de les condicions. Hem de reduir les ràtios d’aquesta llei, i no deixar‑ho per a després, per a un decret, ja veurem com arriben, no. Les coses importants s’han de fer quan tenim l’oportunitat, i l’oportunitat de canviar les ràtios la tenim ara.
I amb això vaig acabant. Mirin, que avui dia un nen o nena accedeixi, o sigui, pugui accedir a l’educació infantil depenent d’on neixi, de quants diners guanyin els seus pares o del seu origen no és el model d’igualtat que volem, no és garantir que totes les infàncies puguin començar la seva vida amb la mateixa igualtat d’oportunitats. I nosaltres creiem que és aquí, que hem d’invertir aquí per garantir que tothom pugui tenir aquesta igualtat d’oportunitats en l’accés a l’Educació Infantil, a l’Educació Primària i, per tant, construir aquests projectes amb molts més recursos.
I, per tant, per això votarem a favor d’aquesta moció i demanarem, com deia, anar més enllà, que es reguli aquest 0‑3 a la propera llei de ràtios i que apostem de veritat per una xarxa pública, universal i gratuïta per l’escola bressol.
Moltes gràcies.
…. que no hablen catalán. También garantiza que todos los niños tengan los mismos estímulos. El 0 a 3 es lo que diferencia después unos mejores resultados educativos en primaria. Por eso, cuando nos preguntamos por qué en primaria no hay suficientes buenos resultados, la respuesta está aquí. La respuesta está en que no se había invertido en que hubiera suficientes plazas para que las familias no tuvieran que pagar 400 euros en una escuela cuna privada, unos recursos que las familias no siempre tienen y que no pueden invertir, y afecta de manera desproporcionada a las familias monomarentales. De la misma manera que, cuando hablamos de educadoras, también estamos hablando de manera desproporcionada de mujeres. Por tanto, estamos hablando de una cuestión eminentemente feminista.
Ante eso, ya sabemos qué es lo que plantea la derecha. Lo que plantea son cheques cuna o guardería y venga a privatizar, pero vemos que en la Comunidad de Madrid, donde se han destinado 67 millones en cheques para escuelas privadas, el resultado que tenemos delante es mujeres que cobran el salario mínimo, ratios que no permiten atender a los niños como se merecen y cuarenta días de huelga indefinida. Mientras, nosotras apostamos por otra cosa. Lo que hace falta es construir una red pública que garantice este derecho de verdad.
Miren, en Cataluña ―que, como saben, las competencias de 0 a 3 son exclusivamente catalanas― la Generalitat del Partido Socialista gestiona directamente 42 escuelas cuna; de las 1700 escuelas que hay en toda Cataluña, solo gestiona 42. El resto depende de ayuntamientos, empresas privadas y otros modelos de gestión. ¿Saben cuántos modelos de gestión hay en nuestro país para las escuelas cuna o guarderías? Hay 948 modelos de gestión. Pero ¿esto qué es? Y cuando hay que ponerse a ver lo que hacemos con toda esta situación, ¿qué nos encontramos? Que se ha enviado a los Mossos d’Esquadra a las asambleas de manifestantes y que hay una propuesta de plan piloto para que haya policías de paisano en las escuelas. No hay dinero para que haya parejas educativas en las escuelas cuna o guarderías, pero sí dinero para que haya policías allí. No se entiende, señorías.
Miren, nosotros lo que defendemos es reducir esta ratio de 0 a 3 e incrementar recursos en esta etapa educativa; es lo que defendemos. Sabemos que desde aquí, desde el Gobierno, se está trabajando en la ley de ratios y pensamos que tiene que formar parte de esta propuesta la mejora de las condiciones y reducir las ratios en esta ley y no dejarlo para más tarde con un decreto y ver cómo llega todo. No, las cosas importantes hay que hacerlas cuando tenemos la oportunidad y la oportunidad de cambiar las ratios la tenemos ahora.
Con esto termino. Que hoy en día un niño o niña pueda acceder a la Educación Infantil en función de dónde nazca, de cuánto dinero ganen sus padres o de su origen no es el modelo de igualdad que queremos; no es garantizar que todas las infancias puedan empezar su vida con la misma igualdad de oportunidades. Nosotros creemos que es aquí donde tenemos que invertir para garantizar que todo el mundo pueda tener esa igualdad de oportunidades en el acceso a la Educación Infantil y a la Educación Primaria y, por tanto, construir estos proyectos con muchos más recursos.
Por eso, votaremos a favor de esta moción y pediremos, como decía, que vayamos más allá, que se regule este 0 a 3 en la próxima ley de ratios y que de verdad apostemos por una red pública universal y gratuita para la escuela cuna.
Muchas gracias. (Aplausos).