Alberto Ibáñez Mezquita
Grupo SumarDiputado.Página 14Vídeo
Gràcies, presidenta. Quin susto! Bon dia, ministre. Enhorabona i benvingut. Sap que m’alegre personalment que estiga ací.
Vostè fou conseller d’Hisenda, així que no necessitem 100 dies de cortesia parlamentària per començar a parlar, entre altres coses perquè als valencians se’ns ha esgotat la paciència. No volem ser més que ningú, però estem farts de ser de quarta. I és que aportem com si fórem rics, mentre som pobres i això no és solidaritat, això és una estafa. Set anys després d’haver canviat a Montoro per Montero, continuem arrossegant una injustícia històrica que fa que una valenciana perceba 380 euros menys que la resta. Ho escolten bé 1262 euros menys que una càntabra. Motiu? Sembla que ser valencians. Ajudem a desmentir que això no és aixina.
Vosté a la Generalitat, amb Compromís, va demostrar que governar d’una altra manera era possible. Va demostrar que els rics podien aportar més i les treballadores menys. Fins i tot va deflactar l’IRPF. Ho farà ara com a ministre. Quan vam entrar, els proveïdors cobraven als 99 dies; quan vam eixir, als 17. Quan vam entrar, la inversió social estava per terra; quan vam eixir era 107 euros més que la mitjana estatal. Però no ens enganyem. Vostè sap com de difícil era quadrar els comptes. El deute per infrafinançament suposava 1 de 3 euros i, a més a més, impossibilitava capgirar un model productiu basat en el turisme. Per això, mentre Madrid ens obligava a ser la única comunitat empobrida que aportava com si fóra rica, ens vam plantar, ministre. Ens vam plantar i vam generar una partida reivindicativa de 1336 milions anuals. Ara, afortunadament, després d’anys d’incompliments tant del PP com del PSOE, tenim una proposta ferma de finançament autonòmic que capgira aquesta injustícia històrica amb un increment de 3369 milions. Malauradament tenim un govern de la Generalitat covard, atrapat pels càlculs electorals del senyor Feijóo i l’autoodi del senyor Mazón, però sap què? Que ho farem malgrat ells.
Per això li pregunte: quan i com va acabar l’infrafinançament espanyol als valencians? Sumarà els 11200 milions de condonació parcial, el deute il·legítim? I, per cert, si hi ha pressupostos generals de l’Estat, les comarques d’Alacant seran ben tractades i deixaran de ser l’última en la cua d’inversió territorialitzada?
I, per últim, donar una abraçada a les víctimes de la dana que hui ens acompanyen. Moltes gràcies.
Buenos días, ministro. Felicidades y bienvenido. Sabe que me alegro personalmente de que esté hoy aquí.
Usted fue consejero de Hacienda, así que no necesitamos escuchar ninguna cortesía parlamentaria para empezar a hablar, entre otras cosas porque a los valencianos se nos ha acabado la paciencia. No queremos ser más que nadie, pero estamos cansados de ser de cuarta, y es que aportamos como si fuéramos ricos, mientras que somos pobres. Y esto no es solidaridad, es una estafa. Siete años después de haber cambiado a Montoro por Montero seguimos arrastrando una injusticia histórica que hace que una valenciana reciba 380 euros menos que el resto, o 1262 euros menos que alguien en Cantabria. ¿El motivo? Parece que ser valencianos. Ayúdeme a explicar que esto no es así.
En la Generalitat, Compromís demostró que gobernar de otra manera era posible, demostró que los ricos podían aportar más y las trabajadoras menos; incluso, bajó el IRPF. ¿Lo hará ahora usted, como ministro? Cuando entró, los proveedores cobraban a los noventa días, y cuando salió a los diecisiete. … y cuando salió había una diferencia de 107 euros con la media estatal. Usted sabe lo difícil que es cuadrar las cuentas. De hecho, la diferencia de deuda estaba en uno de cada tres euros, y esto suponía cambiar un modelo productivo basado en el turismo. Por eso, mientras que Madrid nos obligaba a ser la única comunidad empobrecida que aportaba como si fuera rica, nosotros nos plantamos, ministro; nos plantamos y generamos una partida reivindicativa de 1336 millones anuales. Ahora, afortunadamente, después de años de incumplimientos del PP y del PSOE, tenemos una propuesta firme de financiación que da un giro a esa situación histórica, con un incremento de 3369 millones. Desgraciadamente, tenemos un Gobierno de la Generalitat cobarde, atrapado por los cálculos electorales del señor Feijóo y el odio del señor Mazón. ¿Pero sabe qué? Lo haremos a pesar de ellos.
Por ello, le pregunto: ¿Cómo y cuándo va a acabar la infrafinanciación española con los valencianos? Por cierto, si hay presupuestos generales del Estado, ¿las comarcas serán bien tratadas y dejarán de ser las últimas en la inversión centralizada?
Por último, un abrazo a las víctimas de la dana que hoy están aquí con nosotros. Muchas gracias. (Aplausos).