Interpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase media y trabajadora.

Moltes gràcies, presidenta. Bon dia, vicepresidenta. És evident que existeix una diferència enorme entre allò que el Govern explica i diu que passa i el que els ciutadans viuen al carrer. Una diferència enorme entre l’«España va como un coete» que diuen vostès i l’economia familiar de cadascuna de les cases. Diferència que té conseqüències polítiques, òbviament. El bloc del Govern ha perdut més de vuitanta diputats en el conjunt de les eleccions autonòmiques dels darrers anys. Sense anar més lluny, alguns dels grups aquí presents que habitualment actuen com a inquisidors de la moral i propietaris exclusius de la veritat absoluta aquest cap de setmana han recollit zero diputats, zero diputats, a les eleccions de Castilla y León. En bona part, tot això es deu al fet que els ciutadans cada dia s’adonen més que les seves polítiques, les del Govern i els seus socis, són letals per al dia a dia de la gent. Que una cosa són les grans dades macroeconòmiques i una cosa molt diferent són les petites dades de l›economia familiar. No hi estan d›acord? Anem a mirar-ho. Ets pagès o ets pescador? Si ho ets, cada vegada et costa més viure dignament de la terra o del mar. Cada vegada més, els Governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, per un costat, et diuen que t’ajuden i, per l’altre costat, et deixen completament abandonat. Burocràcia incomprensible, lleis sense cap mena de lògica, ajudes cada vegada més petites, distribució de dies de pesca que et perjudiquen perquè ets un pescador català, o bé indefensió davant d’Europa i l’aplicació del Mercosur perquè ets pagès. Com a pagès o pescador, els socialistes i els seus socis et perjudiquen. Ets mestre? Si ets mestre, el bonisme del Govern t’ha deixat sense autoritat a l’aula. Et tenen ofegat amb tasques administratives. Han desprestigiat la cultura de l’esforç. Si ets mestre, et veuràs obligat a manifestar-te al carrer perquè les condicions a les aules s’han tornat absolutament insostenibles. Cada vegada unes ràtios més altes, cada vegada una major diversitat dintre de l’aula i cada vegada menys recursos per fer-hi front. Això sí, els socialistes intentaran vendre’t un suposat acord amb els sindicats minoritaris, per fer veure a ulls de la gent que tu només et queixes perquè vols guanyar més diners com a mestre, quan en realitat t’estàs manifestant perquè vols unes millors condicions a les aules i per als teus alumnes. Ets metge? També et veuràs obligat a anar a la vaga, si ets metge, per evidenciar que, malgrat l’enorme recaptació de l’Estat espanyol, la més gran de la història, el sistema sanitari cada vegada està més col·lapsat, que les llistes d’espera creixen, que la qualitat assistencial no es pot garantir amb guàrdies de 24 hores seguides per part dels metges i que et fa falta l’estatut mèdic propi dels metges que el Govern et nega. Ets autònom? Tu que no pots parar ni un sol dia, que cada final de mes has de patir per si et sortiran els números, que cada trimestre t’angoixa perquè arriba el moment de pagar l’IVA. Tu que pràcticament no tens cap protecció per l’atur o per si et poses malalt. Tu hauràs d’escoltar el Govern que et diu que t’estàs forrant. El mateix Govern que ha decidit que Espanya sigui l’únic país de la Unió Europea en què els autònoms que facturin menys de 80 000 euros no puguin operar sense IVA. L’únic país. El mateix Govern que ha intentat apujar-te les quotes indiscriminadament i que no ho ha aconseguit perquè Junts per Catalunya es va plantar i va impedir-ho. El mateix Govern que no et permet desgravar-te les despeses del teu cotxe, que fas servir per treballar, o del mòbil que utilitzes per a la feina. Aquest Govern et diu que «España es la mejor economía del mundo». Això sí, mentre tu no et pots permetre ni unes vacances com a autònom, la mateixa vicepresidenta que t’ha acusat que t’estàs forrant es permet anar a la gala dels Oscars pagant les despeses entre tots. Ets de la classe mitjana? Si cobres aproximadament entre 18 i 36 000 euros l’any en formes part. Per a aquest Govern i els seus socis, tu com a classe mitjana ets el que li toca pagar-ho tot i no rebre res a canvi. Has d’assumir els increments dels preus del dia a dia. Has de pagar cada vegada més impostos, i no tens dret a cap ajuda. I, a més, no et pots queixar de res com a membre de la classe mitjana, perquè amb el que guanyes, malgrat que cada dia et costa més arribar a final de mes, malgrat el que guanyes, el Govern pensa que ets un privilegiat.

I parlant de privilegiats, a ulls del Govern, ets un petit empresari o emprenedor? Si ho ets, veuràs també reflectida aquí a la teva realitat. Tu que per la teva empresa decideixes posar en risc el que tens. Que decideixes apostar per crear teixit productiu. Tu que mires de poder donar feina cada vegada a més persones. Tu, a canvi, ets un dels grans perseguits d’aquest Govern. Pels socialistes i els seus socis, a tu et toca aguantar l’infern de la burocràcia. A tu et toca aguantar l’absentisme laboral. A tu et toca patir la baixa productivitat. I a tu et toca suportar la major pressió fiscal que han patit en els últims temps. Resultat com a autònom o com a empresari? Les empreses condemnades a ser menys competitives, i els treballadors a tenir uns salaris més baixos.

I parlant de treballadors, ets un treballador? Tu que ets dels que t’aixeques cada dia per tirar endavant la teva família amb el teu esforç. Tu que ets dels que mires de prosperar i donar unes millors oportunitats als teus fills. Tu que fins i tot fas un sacrifici en el present mirant d’estalviar per tal de tindre un millor futur. Tu també ets un dels grans perjudicats per aquest Govern. Per molt que sovint el Govern i els seus socis s’omplin la boca que en la seva activitat miren de protegir-te i defensar-te, en realitat passa tot el contrari. Tu, com a treballador, també ets un dels grans perjudicats de les seves polítiques. Fixa’t en les dades. En 15 anys el sou mitjà a Espanya no s’ha incrementat. De fet, el sou mitjà d’Espanya és el segon de tota la Unió Europea que més s’ha reduït en aquest període de temps. Un 19 % dels treballadors de l’Estat espanyol cobren menys de 15 000 euros bruts a l’any. I tot això sent Espanya, segons el Govern, la mejor economía del mundo. Mentrestant, però, aquest Govern a tu, com a treballador, no t’ha corregit l’IRPF amb l’augment de la inflació, i això fa que cada dia paguis pel teu sou més impostos. Actualment, un 15 % més d’IRPF que fa uns anys endarrere és el que pagues com a treballador amb els teus impostos. Sous que no creixen, impostos que pugen i, per tant, tu com a treballador i la teva família cada dia més pobre.

Parlem de l’economia familiar, doncs. Ets una de les famílies del país? Notes a la teva cartera que a Espanya sigui la millor economia del món, com afirma el Govern? Els teus estalvis també van com un coet, com afirma el president Sánchez, que va l’economia espanyola? La teva família cada vegada té més diners per poder fer front a les despeses del dia a dia o la teva realitat és molt diferent? Les dades ho deixen molt clar. Espanya es troba al grup de la cua d’Europa en creixement de renda familiar. Tenim menys diners cada vegada i, per tant, podem gastar menys diners que el que gasten els ciutadans d’altres països, fet que a més a més, s’accentua amb els preus i com pugen. Els aliments costen avui un 35 % més del que costaven quan els socialistes van arribar al Govern. I quines conseqüències té tot això? Espanya és el segon país de la Unió Europea amb major percentatge de nens en risc d’exclusió social o pobresa. De fet, a Espanya, un de quatre ciutadans es troba en aquesta situació. I, a Espanya, un de cada cinc ciutadans no pot escalfar la seva casa a l’hivern. La millor economia del món deixant els seus ciutadans cada vegada amb més dificultats.

I parlem de dificultats. A casa esteu esperant l’ajuda de la dependència? Després de tota una vida de treballar, d’esforç, de dedicació, de sacrifici, resulta que ara ets dependent i necessites l’ajuda per poder seguir tenint una vida digna. La millor economia del món et deixa patir mesos i mesos a la llista d’espera de la llei de dependència. Agafem dades de Catalunya. A Catalunya hi ha 70 000 persones en llista d’espera. El darrer any han mort 10 000 catalans a aquesta llista d’espera. Des del 2017, 103 000 catalans han perdut la vida a la llista d’espera de la dependència. Aquesta és la millor economia del món? Aquest és el país del qual presumeix el Govern socialista? S’adonen, senyora vicepresidenta, que cada vegada el Govern és més feble i la gent els gira més l’esquena? Vostès fan el contrari del que els ciutadans necessiten.

Però no es conformen només amb això, amb les seves polítiques, senyora vicepresidenta, encara compliquen més la vida dels ciutadans. En el moment de màxima recaptació, pitjors transports públics. Amb les seves polítiques han aconseguit destrossar el mercat de l’habitatge. I ara, a més a més, pretenen regularitzar més d’un milió de ciutadans que, amb l’efecte crida que generaran, tensionaran encara més el mercat de l’habitatge, els serveis públics i el sistema de pensions. Per tot això, des de Junts per Catalunya fa temps que els estem desemmascarant. Fa temps que estem explicant quines són les conseqüències de les seves polítiques bonistes i que, en lloc d’acceptar la realitat, el Govern el que fa és no voler-la encarar. La realitat és que vostès no tenen majoria absoluta, i la seva reacció, en lloc d’adequar-se a aquesta realitat i entendre que cal treballar en favor dels ciutadans, resulta que és jugar encara més amb el patiment de la gent per fer-nos xantatge a nosaltres.

Però no els ha sortit bé. Vostès es pensaven que ens posarien contra les cordes mentint i explicant que nosaltres votàvem en contra de les pensions. I els hi va sortir malament. Vostès es pensaven que ens posarien contra les cordes mentint i explicant que nosaltres votàvem en contra de l’escut social. I els hi va sortir malament, senyora vicepresidenta. I ara potser vostès voldran tornar a provar-ho barrejant les ocupacions amb les mesures per pal·liar els efectes de la guerra. I ja els ho anticipo: si ho fan, els hi sortirà malament, perquè nosaltres no ens movem de la nostra posició. Som on érem, on hem estat sempre Junts. Mesures anticrisi sí; xantatges no. L’era dels xantatges polítics, senyora vicepresidenta, s’ha acabat. Vostès no tenen majoria per fer allò que vulguin, no la tenen. No tenen majoria per seguir castigant els ciutadans, per ofegar-los amb més impostos, i no tenen majoria per poder seguir blanquejant les okupacions. I, si intenten tornar a fer-nos xantatge fent patir la gent, barrejant totes aquestes mesures, no els hi sortirà bé. Mesures anticrisi sí; xantatges i okupacions, no.

Muchas gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta. Es evidente que existe una diferencia enorme entre lo que el Gobierno cuenta y dice que pasa y lo que la ciudadanía vive en la calle; una diferencia enorme entre la frase «España va como un cohete» y la economía familiar de los hogares. Una diferencia esta que tiene consecuencias políticas, evidentemente: se han perdido más de ochenta diputados en el bloque del Gobierno en las elecciones autonómicas de los últimos años. Sin ir más lejos, algunos de los grupos aquí presentes, que habitualmente actúan como inquisidores de la moral y propietarios exclusivos de la verdad absoluta, este fin de semana han recogido cero diputados ―‌cero, ni más ni menos― en las elecciones de Castilla y León. En buena parte, todo ello se debe a que los ciudadanos cada día se dan más cuenta de que sus políticas, las del Gobierno y sus socios, son letales para el día a día de la gente; que una cosa son los grandes datos macroeconómicos y otra muy distinta son los pequeños datos de la economía familiar. ¿No están de acuerdo? Pues fijémonos en lo que dicen los datos. ¿Es usted campesino o pescador? Si lo es, cada vez tiene más dificultades para vivir de la tierra o del mar. Cada vez más, los Gobiernos del Estado y de la Generalitat por un lado te dicen que te ayudan y por el otro lado te dejan totalmente abandonado a tu suerte. Una burocracia incomprensible, unas leyes que no tienen ninguna lógica, unas ayudas cada vez menores, una distribución de días de pesca que te perjudican porque eres pescador catalán. O bien indefensión ante Europa y la aplicación del Mercosur por el mero hecho de ser campesino. Como pescador o como campesino, los socialistas y sus socios te perjudican. ¿Eres maestro? Si eres maestro, el buenismo del Gobierno te ha dejado sin autoridad en el aula. Te tienen asfixiado con tareas administrativas, han desprestigiado la cultura del esfuerzo. Si eres maestro o maestra, te verás obligado a manifestarte en la calle porque las condiciones en las aulas son absolutamente insostenibles: cada vez ratios más altas, cada vez una mayor diversidad en el aula y cada vez menos recursos para afrontarla. Eso sí, los socialistas van a intentar venderte un supuesto acuerdo con los sindicatos minoritarios para que, a ojos de la gente, parezca que tú solo te quejas porque quieres ganar más dinero como maestro, cuando en realidad te estás manifestando porque deseas unas mejores condiciones en las aulas, y por tus alumnos. ¿Eres médico? También te verás obligado a ir a la huelga si eres médico para dejar patente que, a pesar de la enorme recaudación del Estado español, la mayor de la historia, el sistema sanitario cada vez está más colapsado, que las listas de espera crecen, que la calidad asistencial no se puede garantizar con guardias de veinticuatro horas seguidas por parte de los médicos, y que hace falta un estatuto propio de los médicos que el Gobierno te niega. ¿Eres autónomo? Tú, que no puedes parar ni un solo día, que todos los fines de mes tienes que ver si te salen los números, que cada trimestre te viene angustia porque tienes que pagar el IVA, que prácticamente no tienes protección ante el paro o la enfermedad, tendrás que escuchar a un Gobierno que te dice que te estás forrando. El mismo Gobierno que ha decidido que España sea el único país de la Unión Europea en el que los autónomos que facturen menos de 80 000 euros no puedan operar sin IVA. El único país, ¿eh? El mismo Gobierno que ha intentado subirte las cuotas indiscriminadamente y que no lo ha conseguido porque Junts per Catalunya se plantó y lo impidió. El mismo Gobierno que no te permite desgravarte los gastos del coche con el que vas a trabajar o del móvil que utilizas para el trabajo. Este Gobierno te dice que España es la mejor economía del mundo. Eso sí, mientras tú no te puedes permitir ni unas vacaciones como autónomo, la misma vicepresidenta que te ha acusado de estarte forrando se permite ir a la gala de los Óscar pagando los gastos entre todos.

¿Eres de la clase media? Si cobras aproximadamente entre 18 000 y 36 000 euros al año formas parte de ella. Para este Gobierno y sus socios, tú, como clase media, eres quien tiene que pagarlo todo y no recibir nada a cambio. Tienes que asumir los incrementos de los precios en tu día a día, tienes que pagar cada vez más impuestos y no tienes derecho a ayuda de ningún tipo. Además, como miembro de la clase media, no te puedes quejar de nada, porque con lo que ganas, aunque te cueste cada vez más llegar a final de mes, el Gobierno cree que eres un privilegiado.

Y hablando de privilegiados, a ojos del Gobierno, si eres un pequeño empresario o un emprendedor, también verás aquí reflejada tu realidad. Tú, que por tu empresa pones en riesgo tu patrimonio y lo que tienes, que decides apostar por generar tejido productivo, que intentas poder dar empleo cada vez a más gente, a cambio eres uno de los grandes perseguidos de este Gobierno. Para los socialistas y sus socios, a ti te toca aguantar el infierno de la democracia, el absentismo laboral, la baja productividad, y te toca soportar la mayor presión fiscal que se ha sufrido en los últimos tiempos. El resultado, como autónomo o como empresario, es que las empresas están condenadas a ser menos competitivas y los trabajadores a tener unos salarios menores.

Y hablando de trabajadores, ¿eres trabajador? Tú, que te levantas todos los días para sacar adelante a tu familia con tu esfuerzo; tú, que intentas prosperar y dar unas mejores oportunidades a tus hijos; tú, que incluso te sacrificas en el presente para ahorrar y tener un futuro mejor, también eres uno de los grandes perjudicados de este Gobierno. Por mucho que el Gobierno y sus socios se llenen la boca al decir que con su actividad intentan defenderte o protegerte, en realidad pasa todo lo contrario: tú, como trabajador, también eres uno de los grandes perjudicados de sus políticas. Fíjate en los datos: en quince años, el salario medio en España no se ha incrementado; de hecho, el salario medio español es el segundo de toda la Unión Europea que más se ha reducido en este periodo de tiempo. Un 19 % de los trabajadores del Estado español cobran menos de 15 000 euros brutos al año, y todo ello siendo España, según el Gobierno, la mejor economía del mundo. Mientras tanto, sin embargo, este Gobierno a ti como trabajador no te ha corregido el IRPF con el aumento de la inflación, y eso hace que todos los días por tu sueldo termines pagando más impuestos. Actualmente, pagas un 15 % más de IRPF que hace unos años. Eso es lo que pagas de impuestos como trabajador. Salarios que no crecen, impuestos que suben; por lo tanto, como trabajador, tú y tu familia sois cada día más pobres.

Hablemos de la economía familiar. ¿Eres una de las familias del país? ¿Notas en tu cartera que España sea la mejor economía del mundo, como dice el Gobierno?, ¿tus ahorros también van como un cohete, como dice el presidente Sánchez que va la economía española?, ¿tu familia cada vez tiene más dinero para poder afrontar los gastos del día a día o tu realidad es muy distinta? Los datos lo dejan muy claro. España está en el grupo de cola de Europa en crecimiento de renta familiar. Cada vez tenemos menos dinero y, por lo tanto, podemos gastar menos dinero del que gastan los ciudadanos de otros países. Y esto, además, se ve acentuado por los precios y su aumento. Los alimentos cuestan hoy un 35 % más de lo que costaban cuando los socialistas llegaron al Gobierno. ¿Y qué consecuencias tiene todo ello? España es el segundo país de la Unión Europea con un mayor porcentaje de niños y niñas en riesgo de exclusión social o pobreza; de hecho, en España uno de cada cuatro ciudadanos se encuentra en esta situación. Y en España uno de cada cinco ciudadanos no puede calentar su domicilio en invierno. La mejor economía del mundo que deja a sus ciudadanos en una situación cada vez más difícil.

Y hablando de situaciones difíciles, ¿en casa estáis esperando la ayuda a la dependencia? ¿Después de una vida entera de trabajo, esfuerzo o sacrificio, ahora resulta que eres dependiente y necesitas ayuda para poder seguir viviendo dignamente? Pues bien, la mejor economía del mundo te deja sufrir durante meses en lista de espera por la ley de dependencia. Cojamos datos de Cataluña. Hay 70 000 personas en lista de espera en Cataluña. En el último año han muerto 10 000 catalanes en esta lista de espera. Desde 2017, 103 000 catalanes han perdido la vida en la lista de espera de la dependencia. ¿Esta es la mejor economía del mundo?, ¿este es el país del que presume el Gobierno socialista? ¿Se da cuenta, señora vicepresidenta, de que el Gobierno es cada vez más débil y la gente le da la espalda cada vez más?

Ustedes hacen lo contrario de lo que necesita la ciudadanía, pero no se conforman con ello. Con sus políticas, señora vicepresidenta, todavía complican más la vida a la ciudadanía. En el momento de máxima recaudación, peores transportes públicos. Con sus políticas han conseguido destrozar el mercado de la vivienda y ahora, además, pretenden regularizar a más de un millón de ciudadanos que, con el efecto llamada que van a generar, van a tensionar todavía más el mercado de la vivienda, los servicios públicos y el sistema de pensiones.

Por todo ello, Junts per Catalunya hace ya tiempo que les estamos desenmascarando, hace tiempo que contamos cuáles son las consecuencias de sus políticas buenistas y que, en lugar de aceptar la realidad, el Gobierno lo que hace es no quererla afrontar. La realidad es que ustedes no tienen mayoría absoluta y su reacción, en lugar de adecuarse a esta realidad y entender que hay que trabajar en favor de la ciudadanía, es optar por jugar todavía más con el sufrimiento de la gente para chantajearnos a nosotros, pero no les ha salido bien. Ustedes creían que nos iban a poner contra las cuerdas mintiendo y contando que nosotros votábamos en contra de las pensiones y les salió mal. Ustedes se creían que nos iban a poner contra las cuerdas mintiendo y diciendo que nosotros votábamos en contra del escudo social y les salió mal, señora vicepresidenta. Y ahora ustedes van a volverlo a intentar mezclando las okupaciones con las medidas para paliar los efectos de la guerra y, ya se lo anticipo, si lo hacen les saldrá mal. Porque nosotros no nos movemos de nuestra posición, estamos donde estábamos, donde hemos estado siempre en Junts. Medidas anticrisis, sí; chantajes, no. La era de los chantajes políticos, señora vicepresidenta, ya ha terminado. Ustedes no tienen mayoría para hacer lo que les plazca, no la tienen. No pueden seguir castigando a la ciudadanía, asfixiándola con más impuestos. Tampoco tienen mayoría para poder seguir blanqueando las okupaciones. Y si intentan volvernos a chantajear, haciendo sufrir a la gente, mezclando todas estas medidas, no les saldrá bien. Medidas anticrisis, sí; chantajes y okupaciones, no.

Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, miri, no. A aquestes alçades ja coneixem prou bé la seva manera de fer. Vostè avui surt aquí i torna a venir carregada de tòpics i tirant del manual de les excuses, negant la realitat, sense aportar cap contradada de les que jo els donava, sense adonar-se que fent això en realitat el que fa és estar donant-me la raó al que jo li deia abans: el Govern no accepta la realitat del que viuen les famílies i la gent a casa seva i, en conseqüència, fa polítiques contràries al benestar dels ciutadans. I per mostra el que em deia vostè. Vostè deia que no comprèn el que expliquem i no sé si em preocupa més les polítiques que fan o que em digui que no comprèn el que nosaltres li estem dient. Perquè li he parlat d’autònoms, li he parlat d’empresaris, li he parlat de treballadors, li he parlat de gent que pateix la no-existència de la llei de la dependència, li he parlat de metges, de mestres, li he parlat de la gent del carrer. I, per tant, només cal que miri qui està fent vaga en aquests moments a Catalunya per saber que el que jo li trasllado s’ajusta molt a la realitat del que pateix la gent. Vostè apel·la a un punt de trobada per poder avançar. I miri, en política s’ha de ser seriós, i el que no pot ser és incomplir sistemàticament els acords i després interpel·lar els altres perquè segueixin intentant arribar als acords. Perquè a la pràctica vostès el que volen és els nostres vots a canvi de res. I això Junts per Catalunya sap que no és així. I, si té algun dubte, pregunti’s per què van perdre aquell suport que tenien al començament de legislatura de Junts per Catalunya. Vostès fan les seves propostes, i ho ha dit, les acordem amb els nostres socis. D’acord, legítim. Però amb els seus socis no tenen majoria absoluta suficient i, per tant, no poden pretendre que nosaltres li hàgim de comprar tot allò que vostè desitja i ens planteja, com deia abans, a canvi de res. Tenen majoria? No, no la tenen. Ens necessiten? Sí. Doncs escolti›m, el que nosaltres plantegem està en el registre. Només cal mirar les diferents proposicions que han fet en els últims temps. Algunes es debatran en els pròxims dies, les lleis que tenim en tràmit i allò que, a més a més, presentarem la setmana que ve en forma de moció en aquesta interpel·lació. Atenguin o incorporin les seves propostes i, a més a més, portin les coses per separades, perquè portar-ho tot junt i haver-nos d’empassar l’amanida sencera, això és fer xantatge, senyora vicepresidenta, li agradi o no, però en política això és fer xantatge.

Vaig a l’arrel del problema. L’Estat espanyol té els típics vicis d’un ric vingut a menys. Per això d’aquella necessitat de créixer, créixer, créixer i fer veure que és el més important de tot. Més vies d›alta velocitat sense plantejar-nos com les mantindrem, més població sense pensar on viuran, més despesa pública sense pensar si això és sostenible en el temps, més producte interior brut sense pensar a quin preu s›aconsegueix aquest producte interior brut. Agafem, per exemple, el producte interior brut. Espanya lidera el avance del PIB entre las economías desarrolladas, deien vostès. Sí, però com han fet aquest creixement? En els tres últims anys, vostès han incorporat al seu país 2 200 000 persones. El país de la Unió Europea que més ha crescut en població. Però és que, a més a més, multiplica per tres el creixement de població de l’Estat espanyol el segon país de la Unió Europea que més ha crescut. I és evident que, si hi ha molta més gent, l’economia global també és més gran. Més gent, més PIB. Però, escolti›m, dividim aquesta riquesa global entre tota la gent que viu a Espanya i mirem quant toca a cada persona. I aquí és on canvia la cosa. Quan mirem la riquesa per persona, a Espanya ja no està al capdavant de res i passa al grup de la cua de la Unió Europea. Perquè l’important no és créixer, créixer i créixer globalment. L’important és generar oportunitats i millores per al ciutadà a la curta distància, perquè el seu dia a dia pugui millorar. Posin vostès el focus en la gent i entendran el que plantegem des de Junts per Catalunya. Perquè, com diu el doctor en Economia, Modest Guinjoan, l’important no és créixer, és progressar, que és significativament diferent de créixer. Progrés i no creixement. Aquesta és la clau.

No s’adonen de l’error del seu marc mental, senyora vicepresidenta? Per a vostès, qui genera treball és un explotador. Qui emprèn és un especulador. Per a vostès, qui té una propietat privada és un rendista. Qui s’esforça és un antiquat. Això no està de moda. Qui paga impostos ho ha de fer perquè és un ric. Qui rep un pis dels pares és un privilegiat. Per a vostès, qui parla de mèrit és un elitista. Per a vostès, qui vol lluitar contra la multireincidència és un autoritari. Qui vol acabar amb les okupacions és un insensible. I qui vol gestionar la immigració és un racista. I qui defensa que els recursos de Catalunya els hem de gestionar els catalans resulta que és un insolidari. No s’hi fixa? Tot allò que aporta progrés, vostès hi lluiten en contra. Una lluita, la seva, que empobreix cada dia, digui vostè el que digui, el benestar de les famílies i la seva gent. Jo no sé en quina realitat viu vostè. M’ho puc imaginar, però no ho sé. Jo no sé amb qui parla vostè com a vicepresidenta en el dia a dia, però amb el botiguer dels nostres pobles ja li dic jo que no. Amb els mestres de les escoles dels nostres fills també li puc dir que jo que no. Amb el mecànic, amb el farmacèutic, amb l’autònom i els metges, vostè no hi parla i no sap el que pensen. Amb la gent que fa camí en el dia a dia, amb el seu esforç i dedicació, tampoc hi parla. Amb els advocats i mutualistes que no tenen garantida una jubilació digna, vostès tampoc hi parlen. La gent no arriba a final de mes. La gent està cada dia més desesperada i, el que és pitjor, la gent està cada dia més cremada amb les seves polítiques bonistes que no reconeixen els seus problemes i no els arreglen el dia a dia.

I ara, quan torni a sortir aquí, senyora vicepresidenta, si li sembla bé, digui a la gent que no tinc raó, que tot allò que jo he explicat, que el nostre Grup ha defensat, no és cert. Digui a la gent que viuen en la millor economia del món i que són uns afortunats de viure el millor moment econòmic de la història de l’Estat espanyol.

Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta: no. A estas alturas ya conocemos suficientemente bien su manera de actuar. Usted hoy sale aquí y vuelve cargada de tópicos y tirando del manual de las excusas, negando la realidad, sin aportar ningún dato a los que yo le traía. Esto, en realidad, lo que hace es darme la razón. Y lo que yo le decía antes: el Gobierno no acepta la realidad que viven las familias y la gente en sus casas y, en consecuencia, hace políticas contrarias al bienestar de los ciudadanos. Para muestra lo que me decía usted. Usted me decía que no entiende lo que explicamos. Y no sé si me preocupan más las políticas que hace o que me diga que no entiende lo que nosotros estamos diciendo. Porque le he hablado de autónomos, le he hablado de empresarios, le he hablado de trabajadores, le he hablado de gente que sufre la no existencia de la ley de la dependencia. Le he hablado de doctores, de profesores, de gente que está en la calle. Y solo tiene que ver quién está haciendo huelga actualmente en Cataluña para saber que lo que yo le traslado se ajusta mucho a la realidad de lo que sufre la gente. Usted apela a un punto de encuentro para poder avanzar. Mire, en política hay que ser serio. Lo que no puede ser es que se incumplan sistemáticamente los acuerdos y después se interpele a los otros para que sigan intentando llegar a acuerdos. Porque en la práctica ustedes lo que quieren son nuestros votos a cambio de nada y esto en Junts per Catalunya sabe que no funciona así. Si tiene alguna duda, pregúntese por qué perdieron aquel apoyo de Junts per Catalunya que tuvieron al principio de la legislatura. Ustedes van con sus propuestas ―‌sí, lo ha dicho, las acordamos con nuestros socios. De acuerdo, es legítimo―, pero sin sus socios no tienen mayoría absoluta suficiente y, por ende, no pueden pretender que nosotros tengamos que comprar todo aquello que usted desea y nos plantea, como decía antes, a cambio de nada. ¿Tienen mayoría? No, no la tienen. ¿Nos necesitan? Sí. Pues escúcheme. Aquí lo que nosotros planteamos está en el registro. Solo tiene que ver las distintas proposiciones que se han hecho durante los últimos tiempos ―‌algunas se van a debatir durante los próximos días―, las leyes que tenemos en trámite y además la semana que viene vamos a presentar una moción a esta interpelación. Léanlo, incorpórenlo en sus propuestas y lleven las cosas por separado porque llevándolo todo junto y tratando aquí de que lo traguemos todo entero es hacer chantaje. Señora vicepresidenta, le guste o no, en política esto es hacer chantaje.

Voy a la raíz del problema. El Estado español tiene los típicos vicios de un rico que ha venido a menos. Por ello esa necesidad de crecer, crecer y hacer ver que es lo más importante de todo: más vías de alta velocidad sin plantearnos cómo las vamos a mantener, más población sin pensar dónde va a vivir, más gasto público sin pensar si esto es sostenible en el tiempo, más producto interior bruto sin pensar a qué precio se consigue este producto interior bruto. Ha dicho, por ejemplo, respecto del producto interior bruto que España lidera el avance del PIB entre las economías desarrolladas. Sí, pero ¿cómo han hecho este crecimiento? En los tres últimos años ustedes han incorporado en su país 2 200 000 personas, el país de la Unión Europea que más ha crecido en población. Además, multiplique por tres el crecimiento de población del Estado español, el segundo país de la Unión Europea que más ha crecido. Es evidente que si hay mucha más gente, la economía global también es mayor. Más gente, más PIB. Pero escúcheme, ¡dividamos esta riqueza global entre todas las personas que viven en España y miremos a cuánto tocan por cabeza! Aquí es donde cambia la cosa. Cuando miramos la riqueza por persona España ya no es la primera en nada. Pasa, de hecho, al final de la Unión Europea porque lo importante no es crecer, crecer y crecer globalmente; lo importante es generar oportunidades y mejoras para el ciudadano a corta y media distancia para que su día a día pueda mejorar. Pongan ustedes el foco en la gente y van a entender lo que planteamos en Junts per Catalunya. Porque, como dice un doctor en Economía ―‌Modest Guinjoan―, lo importante no es crecer, es progresar, que es significativamente distinto de crecer. Progreso, y no crecimiento. Esta es la clave. ¿No se dan cuenta del error de su marco mental, señora vicepresidenta? Para ustedes quien genera trabajo es un explotador, quien emprende es un especulador. Para ustedes quien tiene una propiedad privada es un rentista, quien se esfuerza es un anticuado. Esto no está de moda. Quien paga impuestos lo tiene que hacer porque es un rico, quien recibe un piso de los padres es un privilegiado. Para ustedes quien habla de mérito es un elitista. Para ustedes quien quiere luchar contra la multirreincidencia es un autoritario, quien quiere terminar con las okupaciones es un insensible, quien quiere gestionar la inmigración es un racista y quien defiende que los recursos de Cataluña los tenemos que gestionar los catalanes resulta que es un insolidario.

¿No se dan cuenta? Todo lo que lleva progreso ustedes luchan contra ello. Una lucha, su lucha, que empobrece cada día ―d‌ igan lo que digan― el bienestar de las familias y de su gente. Yo no sé en qué realidad vive. Me lo puedo imaginar, pero no lo sé. Yo no sé con quién habla usted como vicepresidenta en su día a día, pero con las personas que tienen tiendas en nuestros pueblos le aseguro que no; con los maestros de las escuelas de nuestros hijos, tampoco; con el mecánico, con el farmacéutico, con el autónomo ustedes tampoco hablan ni saben lo que piensan; con la gente que hace camino cada día con su esfuerzo y dedicación, tampoco hablan. Abogados, mutualistas que no tienen garantía de una jubilación digna, ustedes tampoco hablan con ellos. La gente no llega a final de mes; la gente está cada vez más desesperada y, lo que es peor, la gente está cada día más quemada con sus políticas buenistas que no reconocen sus problemas y que no arreglan el día a día.

Ahora, cuando usted vuelva a salir aquí, señora vicepresidenta, si le parece bien, dígale a la gente que no tengo razón, que todo lo que yo he explicado que nuestro grupo ha defendido no es verdad. Dígale a la gente que viven en la mejor economía del mundo y que son unos afortunados de vivir el mejor momento económico de la historia del Estado español.