Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tots els companys de Formentera i companyes que avui són aquí, els representants del Consell de Formentera. El Consell, l’autogovern de l’illa de Formentera, aquesta realitat que hem de respectar, aquesta realitat que estimam. Benvinguts aquí, avui a casa vostra. També als companys diputats del Parlament de les Illes Balears, que han d’entendre la representació de Formentera i potser es va entendre a les Illes Balears la importància que tenia Formentera per la feina i pel treball que han fet els diputats que han representat aquesta illa. Diputats que quan treballen incansablement aconsegueixen que la seva veu de l’illa de Formentera se senti fort i clar al Parlament de les Illes Balears i esperem que aviat sigui així, també al Senat espanyol. I com no?, i si em permeten, destacadament els companys de Gent per Formentera, una gent valenta, una gent que ha treballat incansablement per un model d’illa diferent, per un model d’illa respectuós amb el territori, per un model d’illa d’acollida, per un model d’illa que ha fet prosperar un indret tan inhòspit en la història que ha estat Formentera. Benvinguts a casa vostra. Al Senat, i ho dic per experiència, perquè hi vaig passar quatre anys, no és la cambra de representació territorial, però quan els senadors arribam al Senat, no ens posam la camiseta del nostre territori, o no tots. Millor dit, molts ens posam la camiseta del nostre territori i ens seim per formacions polítiques. Què passa? De natural seria que ens fessin per territoris per parlar dels nostres territoris i, per això, és important que Formentera tengui un representant, perquè ara s’està produint una anomalia. No té una veu pròpia, no té ningú que directament els representi. No té ningú que es preocupi exclusivament de la seva realitat i per molt que altres persones puguem parlar amb veu pròpia, amb veu per ells, que els deixem la nostra veu per ser utilitzat, no és el mateix. Un poble vol ser escoltat la seva veu pròpia. I, per tant, el Senat ha de canviar molt, perquè ha de ser un Senat més democràtic, un Senat que representi els territoris, un Senat on realment es tractin el problema de la insularitat, on realment es tracti de la qualitat de vida de les persones que viuen en els diferents territoris. I per això aquesta modificació de la Constitució. Al llarg de la història hem tengut quatre modificacions de la Constitució. La d’entrada al Conveni de Maastricht el 1992, que potser ens va permetre a persones d’altres nacionalitats votar a l’Estat espanyol. Una altra modificació després que ens avergonyeix a molts, la del 2009, on es prioritza el deute al dret de les persones. L’única que a mi personalment em fa il·lusió, la que vam aprovar el 2024, on les persones amb discapacitat eren tractades amb normalitat, no com a persones menys vàlues. I avui, si tot va bé, començam el camí per una, per la primera modificació de la Constitució que durà més democràcia, més representació i més qualitat de vida per als ciutadans de Formentera, que és la que tenguin una representació pròpia. Una veu pròpia no és cap caprici. Una veu pròpia tracta els problemes i la realitat quotidiana de cada un d’ells i és important perquè tenguin igualtat respecte a les altres illes, perquè tenguin igualtat respecte dels altres territoris i perquè es sentin representats plenament. La iniciativa parteix amb un gran consens, ja s’ha dit. El 2004 a l’Ajuntament de Formentera; el 2007, recollit a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, es crea el Consell de Formentera i, a partir d’aquest moment, es lliga que també en algun moment toca tenir senador o senadora pròpia. El 2009, Pere Torres aconsegueix que el Ple del Senat es manifesti a favor d’aquesta iniciativa i el 2018 Gent per Formentera duu al Parlament de les Illes Balears la iniciativa que esteim discutint, aconseguint de forma unànime el suport de tots els partits polítics de les Illes Balears en aquell moment. El 2024, tenguérem un intent d’aquí al Congrés de presentar unes esmenes que no varen fructificar. Però el poble de Formentera ha estat persistent des de fa moltíssims anys amb aquesta iniciativa lluitant cada dia perquè fos possible i, per tant, no els podem fallar.
El debat d’avui és aquesta iniciativa que na Sílvia Tur, quan presentava al Parlament de les Illes Balears, va dir que era una quimera, que seria un camí llarg. Pot ser, estimada Sílvia, no esperàvem que aquest camí fos tan llarg, que del 2018 tardàssim fins al 2026 per ser ara tractat. Però bona la dita: facem un possible i aconseguim ara que es tracti s’aprovi. I li prec, senyora presidenta, que no quedi a un calaix aquesta iniciativa, que es debati, que abans d’acabar la legislatura sigui ja una realitat i que poguem, entre tots i totes, veure com a les pròximes eleccions estatals els formenterers i formenterers triïn el seu senador o senadora propi, de manera diferent com ha passat fins ara.
I no és un caprici, perquè no és el mateix que els parli jo de la triple insularitat. Ho farà millor una persona de Formentera. Que els parli jo del transport de residus de Formentera, de la posidònia, de la protecció de l’Estany del peix, del problemes del port, dels fondejos, de com millorar la vida en els serveis públics que no es veuen coberts, de com no hi ha uns jutjats propis per tramitar segons quina documentació o de com a vegades una cosa tan senzilla com treure el document nacional d’identitat no és possible fer-ho. O com una illa vol que en la seva mar no mori gent i no té els mitjans necessaris perquè això no passi.
Per tant, vaig acabant, presidenta, amb un desig. Aquesta legislatura he tingut el plaer de coincidir amb el senador Juanjo Ferrer, que representa en el Senat per la Coalició progressista a Eivissa i Formentera. I avui he conegut a na Neus Massanet, que serà la que el substituirà en els darrers mesos de la legislatura, amb un exemple de solidaritat entre illes i forces progressistes que, de manera solidària, resolien un problema que fins ara tenia la Constitució, donant veu així directa a la gent de Formentera. Desitjo que en Juanjo Ferrer i na Neus Massanet, en la benentesa, siguin les darreres persones que hagin de fer aquesta solidaritat, que ja hi pugui haver representació directa a les pròximes eleccions al Senat per part de la gent que triï la gent de Formentera.
Moltes gràcies.
Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos los compañeros y las compañeras de Formentera que están hoy aquí: los representantes del Consejo de Formentera, del autogobierno de la isla de Formentera, esta realidad que debemos respetar, esta realidad que amamos. Bienvenidos aquí hoy a vuestra casa. También doy la bienvenida a los compañeros diputados del Parlamento de las Islas Baleares, que deben entender que la representación de Formentera puede ser, y se entendió en las Islas Baleares la importancia que tenía Formentera por el trabajo que han hecho los diputados que han representado a esta isla, diputados que, cuando trabajan incansablemente, consiguen que su voz y la de la isla de Formentera se oigan fuerte y claro en el Parlamento de las Islas Baleares. Esperamos que pronto sea así también en el Senado español. Y, cómo no, y si me lo permiten, quiero destacar también a los compañeros de Gent per Formentera, una gente valiente, una gente que ha trabajado incansablemente por un modelo de isla distinto, por un modelo de isla respetuoso con el territorio, por un modelo de isla de acogida, por un modelo de isla que ha hecho prosperar un enclave tan inhóspito en la historia como ha sido Formentera. Bienvenidos a la que es vuestra casa. El Senado ―lo digo por experiencia porque estuve allí cuatro años― no es la Cámara de representación territorial. Cuando los senadores llegamos al Senado no nos ponemos la camiseta de nuestro territorio ―o no todos, mejor dicho―; muchos nos ponemos la camiseta de nuestro territorio, y lo digo por formaciones políticas que lo normal es que hablasen de sus territorios. Por eso es importante que Formentera tenga un representante, porque ahora se está produciendo una anomalía: no tiene una voz propia, no tiene a nadie que directamente les represente, no tiene a nadie que se preocupe exclusivamente por sus realidades. Por mucho que otras personas podamos hablar con nuestra voz por ellos, que podamos prestarles nuestra voz, que se la brindemos, no es lo mismo. Un pueblo quiere ser escuchado con su voz propia y, por tanto, el Senado debe cambiar mucho porque debe ser un Senado más democrático, que represente a los territorios, un Senado donde realmente se traten los problemas de la insularidad, la calidad de vida de las personas que viven en los distintos territorios. Por eso, esta modificación de la Constitución es necesaria.
Hemos tenido cuatro modificaciones de la Constitución en el Estado. La de entrada en el convenio de Maastricht en el 1992, que quizás permitió a personas de otras nacionalidades votar en el Estado español. Luego otra modificación que nos avergüenza mucho, la de 2009, para priorizar la deuda en vez del derecho de las personas. La única que a mí personalmente me hace ilusión fue la que se aprobó en el 2024 para que las personas con discapacidad no fueran tratadas como personas menos válidas, sino con normalidad. Y hoy, si todo va bien, empezamos el camino para la primera modificación de la Constitución que va a traer más democracia, más representación y más calidad de vida para los ciudadanos de Formentera, que es la de que tengan una representación propia, una voz propia, que no es ningún capricho. Una voz propia tiene que ver con los problemas y la realidad cotidiana de cada uno de ellos. Es importante para que tengan igualdad respecto a los de otras islas, para que tengan igualdad respecto a los otros territorios y para que se sientan representados plenamente.
La iniciativa parte de un gran consenso, como ya se ha dicho, en 2004 en el Ayuntamiento de Formentera. Luego, en 2007, se recogió en el estatuto de las Islas Baleares y se creó el Consejo de Formentera. A partir de ese momento se ligó a que también en algún momento correspondía tener senador o senadora propia. En 2009, Pere Torres consiguió que el Pleno del Senado se manifestara a favor de esta iniciativa. En 2018, Gent per Formentera llevó al Parlamento de las Islas Baleares la iniciativa que hoy discutimos, consiguiendo de forma unánime el apoyo de todos los partidos políticos de las Islas Baleares en aquel momento. En 2024 se intentó aquí en el Congreso presentar las enmiendas, y no fructificó. Pero el pueblo de Formentera ha sido persistente desde hace muchísimos años con esta iniciativa, luchando día tras día para que fuera posible y, por tanto, no podemos fallarles.
El debate de hoy es sobre esta iniciativa que en ese día Tur, cuando la presentaba en el Parlamento de las Islas Baleares, dijo que era una quimera, que sería un camino largo. Silvia lo dijo. No esperábamos que fuera tan largo este camino, desde el 2018 hasta el 2026, pero si conseguimos ahora que se apruebe, si la dicha es buena, vale la pena. Le ruego, señora presidenta, que esta iniciativa no se quede en un cajón, que se debata, que antes de acabar la legislatura sea ya una realidad y que podamos, entre todos y todas, ver cómo en las próximas elecciones estatales los formenteranos y las formenteranas puedan escoger a su senador o senadora propia, no como se ha hecho hasta ahora.
Como digo, no es un capricho, porque no es lo mismo que yo les hable de la triple insularidad que les hable una persona de Formentera, que lo va a hacer mejor; o que les hable yo del transporte de residuos en Formentera, de la posidonia, de la producción del Estany des Peix, de los problemas en el puerto, de los fondeos, de cómo mejorar la vida en los servicios públicos que no se ven cubiertos, de cómo no tienen unos juzgados propios para tramitar según qué documentación o de cómo a veces una cosa tan sencilla como sacarse el documento nacional de identidad no es posible hacerlo en Formentera, o de cómo una isla quiere que en sus mares no muera gente y no tiene los medios necesarios para que eso no pase.
Presidenta, acabo con un deseo. En esta legislatura he tenido el placer de coincidir con el senador Juanjo Ferrer, que representa en el Senado a la coalición progresista de Ibiza y Formentera, y hoy he conocido a Neus Massanet, que será quien le vaya a sustituir en los últimos meses de la legislatura. Son un ejemplo de solidaridad entre islas y fuerzas progresistas y de forma solidaria solventaban un problema que hasta ahora tenía la Constitución, dando voz directa así a la gente de Formentera. Deseo que Juanjo Ferrer y Neus Massanet sean las últimas personas que tengan que prestar esa solidaridad y que pueda haber representación directa en las próximas elecciones en el Senado por parte de la gente que elijan los formenteranos.
Muchas gracias. (Aplausos).