Senyor president. Ja bona tarda a tothom. Avui votem una llei que posa fi a una lluita de fa molts anys. 10 000 persones pateixen l’esclerosi lateral amiotròfica. 10 000 famílies han patit massa temps. Ara per fi rebrà la protecció merescuda. Aquest reial decret llei fruit de la voluntat del Govern, però sobretot fruit, també, de totes les associacions que han lluitat des de fa molts anys, com deia, perquè això sigui possible. Una vegada més es demostra que els drets no són regalats, sinó que són lluitats. Que el decret llei crea el grau III+ de dependència extrema. És un reconeixement específic per les persones d’ELA i altres malalties d’alta complexitat. És important això d’altres malalties d’alta complexitat. Garanteix atenció especialitzada 24 hores al dia amb una ràtio de 5 professionals per cada persona. Inclou suport respiratori, ajuda per a la deglució i supervisió contínua. El Govern destinarà, a més, una partida pressupostària que serà complementada com a comunitats autònomes i en principi hem de dir que és un salt qualitatiu en la protecció social molt important, perquè totes les persones mereixen la mateixa dignitat i la cura integral. Arribem tard. Això és veritat que cal dir-ho. S’arriba tard o hem fet tard massa anys d’esperes i promeses incomplertes, i això és inacceptable. Però vull aprofitar aquest reial decret llei de l’ELA, que sembla que avui ja encarrila molt bé aquest problema per fer una miqueta de proselitisme del que significaria el bon parlamentarisme. Hi ha moltes altres ELAS que per qüestions electorals, o electoralistes més aviat, no s’estan solucionant. I demanem que la paràlisi en temes crucials com aquest de l’ELA no es faci. Exigim i fem un toc a la humanitat dels diputats i diputades perquè tirin endavant. Hi han problemàtiques, per exemple, molt greus amb l’ingrés mínim vital, que és una prestació per a qui no té res. Famílies sense feina, persones amb 700 euros al mes. O persones sense sou, però gairebé d›un milió de persones necessitades, només 420 000 persones reben aquesta ajuda. Menys de la meitat. Aquesta setmana m’he entrevistat amb gent que ha hagut de retornar a l’ELA escoltant històries dramàtiques perquè per raons, per petits increments amb els diners que han percebut, per exemple, que un fill menor s’hagi posat a treballar o per un treball temporal de dues setmanes, etcètera, etcètera. Per moltes raons, o perquè una pensió alimentària ha arribat en aquest moment, han de retornar tot l’ingrés mínim vital. Això per la gent es converteix en un ingrés màxim vital. És greu. És greu que la gent que està en pobresa extrema sigui tractada d’aquesta manera, com he escoltat, de moltíssimes persones de viva veu. Tan important com l’ELA, que ho és molt i avui celebrem això, és l’habitatge digne. No podem tolerar més famílies al carrer. No podem fer electoralisme ni amb l’ingrés mínim vital ni amb l’habitatge per a totes les persones, ni tampoc podem fer electoralisme amb els migrants que no tenen papers i estan vivint entre nosaltres, que estan treballant entre nosaltres, que ja no marxaran, que estan aquí o marxaran quan voldran. Aquests papers fan que la gent no sigui explotada, que la gent pugui obrir un compte corrent, pugui intentar llogar una habitació, i no hi ha el racisme, què li impedeix llogar a aquesta habitació o a aquest pis, etcètera, etcètera, Són raons d’humanitat, de drets humans amb els quals tothom diu ser coherent amb ells. Però a vegades jo trobo a faltar aquesta coherència que predica tothom en aquesta cambra quan posa per davant motius electoralistes davant de recursos humans. O, per exemple, que cap infant ha de passar gana, que els infants han de tindre el dret a l’alimentació garantit. Això és humanitat. Això no pot estar. No pot ser moneda de canvi, de pressupostos ni de res. S’ha de tirar endavant, s’ha de tirar endavant sí o sí.
La llista podria ser molt gran. No són qüestions d’ideologia, són qüestions humanitàries. I per això votarem, avui sí a aquest reial decret llei, perquè és el nostre deure avui, perquè les persones afectades no poden esperar més. Algunes ja no arriben a temps, però repeteixo i insisteixo, no fem que hi hagi altres ELAS en aquesta cambra, perquè n’hi han.
Com deia abans, quan una família perd el seu habitatge, això no és estratègia política. Quan una àvia ha de triar entre medicaments o menjar, això no és cap jugada tàctica. Quan un treballador no pot conciliar feina i família viu la crueltat quotidiana. Nosaltres creiem que les persones mereixen protecció. Creiem que els migrants mereixen papers i drets. Creiem que els infants amb discapacitat mereixen tota l’ajuda possible. Creiem que ningú ha d’esperar gairebé un any per rebre prestacions de dependència. Creiem que cap infant no ha de passar gana, com deia. Així que votarem sí, sí, aquest reial decret llei. Sí a la justícia per als malalts d’esclerosi lateral amiotròfica. I exigirem responsabilitats al Govern perquè no tinguin por de tirar endavant la resta de mesures. Exigim que es tirin endavant, encara que es perdin, perquè aquesta manca d’humanitat en alguns partits es vegi reflectida en els seus vots. Perquè qui bloqueja temes de gran humanitat, com són els que estem dient, està jugant amb la vida de les persones per un grapat de vots i això és inadmissible.
Moltes gràcies. I celebrem avui una petita batalla guanyada. I esperem celebrar-ne més en aquesta mateixa legislatura. I si no, cadascú amb la seva consciència.
Señor presidente ―buenas tardes a todos y a todas―, hoy votamos una ley que pone fin a muchos años de lucha de. Muchas personas sufren esclerosis lateral amiotrófica. Diez mil familias han sufrido demasiado tiempo y ahora, por fin, recibirán la protección merecida.
Este real decreto ley es fruto de la voluntad del Gobierno, pero, sobre todo, también de todas esas asociaciones que han luchado desde hace muchos años, como decía, para que esto sea posible. Una vez más se demuestra que los derechos no se regalan, sino que se lucha por ellos. Este real decreto ley y el Grado III+ son indispensable para personas con ELA y con otras personas de alta complejidad, esto es importante. Garantiza atención especializada veinticuatro horas al día, cinco profesionales por cada persona, apoyo respiratorio, ayuda para la deglución y ayuda continua. El Gobierno, además, dará una partida presupuestaria, que complementarán las distintas comunidades autónomas. En principio tenemos que decir que es un salto cualitativo a la protección social muy importante, porque todas las personas merecen la misma dignidad y cuidado integral.
Llegamos tarde, eso es cierto, hay que decirlo. Llegamos tarde. Demasiados años de promesas incumplidas, y esto es inaceptable. Pero quiero aprovechar este real decreto ley de ELA, que parece que hoy ya encarrila este problema, para hacer un poco de proselitismo de lo que significaría el voto parlamentarista. Hay muchas otras ELA que, por cuestiones electoralistas, no se están solucionando. Y pedimos que la parálisis en temas cruciales como este de la ELA no se haga. Exigimos y damos un toque a la humanidad de los diputados y diputadas para que lo tiren hacia delante.
Hay problemáticas muy graves con el ingreso mínimo vital, que es una prestación para las personas que no tienen nada, personas sin trabajo, familias que viven con 700 euros al mes, personas sin sueldo; pero, de casi un millón de personas, hay menos de la mitad que reciben dicha prestación.
Esta semana me entrevisté con personas que han tenido que devolver estas ayudas de la ELA escuchando historias dramáticas, porque, por pequeños incrementos con el dinero que han percibido ― por ejemplo, que un hijo menor se pusiera a trabajar o por un trabajo temporal de dos semanas, etcétera, por muchas razones, o porque una pensión alimentaria ha llegado en ese momento― han tenido que devolver todo el ingreso mínimo vital. Esto para la gente es un ingreso máximo vital, es grave. Es grave que la gente que está en pobreza extrema sea tratada de esta manera, como he escuchado de muchas personas de viva voz.
Tan importante como la ELA ―que lo es mucho, y hoy celebramos esto― es la vivienda digna. No podemos tolerar más familias viviendo en la calle, no podemos hacer electoralismo ni con el ingreso mínimo vital ni con la vivienda para todas las personas. Ni tampoco podemos hacer electoralismo con los migrantes que no tienen papeles y que están viviendo entre nosotros, que están trabajando entre nosotros; que ya no se irán, que están aquí, se irán cuando quieran. Estos papeles hacen que la gente no sea explotada, que pueda abrir una cuenta bancaria, que pueda intentar alquilar una habitación ―si no hay el racismo que impide alquilar dicha habitación o dicho piso―, etcétera, etcétera. Son razones de humanidad, de derechos humanos, con las que todo el mundo dice ser coherente, pero a veces echo de menos esta coherencia que todo el mundo predica en esta Cámara cuando ponen por delante motivos electoralistas ante recursos humanos. Por ejemplo, ningún niño o niña tiene que pasar hambre, tienen que tener el derecho a la alimentación garantizado. Esto es humanidad, esto no puede ser moneda de cambio de presupuestos ni de nada. Se tiene que tirar hacia delante, sí o sí.
La lista podría ser muy larga. No son cuestiones de ideología, son cuestiones humanitarias. Por ello, hoy votaremos sí a este real decreto ley; porque es nuestro deber hoy, porque las personas afectadas no pueden esperar más. Algunas ya no llegan a tiempo. Pero, repito e insisto, no hagamos que haya otras ELA en esta Cámara, porque las hay.
Como decía antes, cuando una familia pierde su vivienda, esto no es estrategia política; cuando una abuela tiene que elegir entre medicamentos o comida, esto no es ninguna jugada táctica; cuando un trabajador no puede conciliar trabajo y familia, vive la crueldad cotidiana. Nosotros creemos que las personas merecen protección; creemos que los migrantes merecen papeles y derechos; creemos que los niños y niñas con discapacidad merecen toda la ayuda posible; que nadie tenga que esperar un año para recibir prestaciones de dependencia; que ningún niño o niña tenga que pasar hambre, como decía. Así que votaremos sí; sí a este real decreto ley; sí a la justicia por los enfermos de la esclerosis lateral amiotrófica. Así, también damos estas facilidades al Gobierno para que no tengan miedo a tirar hacia delante con estas medidas. Para que esta falta de humanidad en algunos partidos se vea reflejada en sus votos; porque quien bloquea temas de gran humanidad, como son los que estamos diciendo, está jugando con la vida de las personas por algunos votos, y esto es inadmisible.
Celebramos hoy una pequeña lucha ganada y esperamos celebrar más en esta legislatura. Cada uno con su conciencia, si no es el caso.
Gracias. (Aplausos).