Etna Estrems Fayos
Bé, hi havia trànsit perquè no ho sé, no deu interessar el tema de l’habitatge.
Gràcies, president. Quan parlem d’habitatge no parlem només de maons i de metres quadrats. Parlem de vida, parlem de somnis, parlem de futur. Tenir un sostre és la base per construir el projecte d’una vida digna. La base de què podràs formar una família i pagar el lloguer a final de mes o que quan et jubilis no hauràs de triar entre pagar el pis o la calefacció. L’habitatge és molt més que una mercaderia, és un punt de partida per poder viure en llibertat. Sense casa no hi ha projecte vital, no hi ha res, no hi ha present i no hi ha futur. Avui, malauradament, això està en risc, perquè el mercat de l’habitatge està descontrolat, perquè massa gent ha fet de l’habitatge un casino, una manera de fer-se rics. No exagerem, només cal mirar les dades. A Barcelona o a Girona, una família treballadora destina gairebé el 40 % del seu sou a pagar el lloguer. El 87 % dels joves que aconsegueixen marxar de casa ho fan compartint pis, perquè si ho haguessin de fer sols haurien de destinar el 90 % del seu salari al lloguer. Aquesta és la realitat actual i és ara mateix, creiem, l’emergència social més important dels nostres temps. I davant de les emergències cal actuar amb mesures valentes i sense apel·lar a l’empatia dels rendistes ni a la complicitat d’aquells que s’alimenten de paguetes de lloguer mentre juguen amb la vida de la gent per pura avarícia. Per això, Esquerra Republicana porta avui aquesta iniciativa amb un únic objectiu: que l’habitatge sigui per viure, no per especular, perquè especular amb el sostre de la gent no pot sortir gratis. De fet, ha de ser molt difícil i ha de sortir molt car. Quan nosaltres parlem d’intervenir el mercat volem dir exactament això: que aquells que volen fer negoci amb les teves possibilitats de tenir un sostre hagin de pagar milionades i que amb aquests diners l’Estat i les comunitats puguin intervenir amb més parc públic i més habitatge assequible. I per fer-ho només hi ha una via i ja l’hem dit alguna vegada i és cosir a impostos als especuladors, posar els recursos al servei de la gent que treballa sense descans per pagar la hipoteca o el lloguer del jove que vol marxar de casa dels seus pares o de la jubilada que, havent pagat tota la vida, quan es jubila cobra la meitat del sou mínim interprofessional. I això és el que defensem: Un habitatge, un model d’habitatge que respongui a les necessitats de la gent i no pas només d’uns pocs que es volen fer rics. I com ho fem? De tres maneres molt clares: fiscalitat justa, regulació valenta i més parc públic. En primer lloc, la fiscalitat. Ja n’hi ha prou de privilegis a qui acumula pisos. S’han de posar impostos a partir del tercer immoble. Qui en tingui tres o més, que pagui i que pagui molt. Acabar amb els beneficis fiscals dels fons d’inversió que especulen en la borsa amb el sostre de la gent i donar poder als ajuntaments per poder recarregar l’IBI dels grans tenidors i dels pisos turístics que expulsen a la gent dels seus barris. La fiscalitat ha de servir per redistribuir i per frenar l’especulació, no per premiar-la. En segon lloc, regulació. El gran problema que ens trobem, que se’ns escapa de la regulació actual són els lloguers de temporada i habitacions i per això cal estendre els topalls dels preus, també a aquests contractes curts i els lloguers d’habitacions. Prou trampes. Nosaltres proposem una mesura molt clara també, a part d’això, prohibir la compra a qui no resideixi a l’Estat. Si no vius al territori no pots especular amb el nostre sostre. I tercer, més parc públic. És evident que sense parc públic no hi ha solució. Per això afegim transferir immediatament a les comunitats i als ajuntaments tots els actius de la Sareb i els SEPES. Aquests pisos no poden ser moneda del joc immobiliari, han de ser llars per a la gent. Cal també, evidentment, finançament suficient per ampliar el parc públic amb prioritat pública en la compra i en la nova construcció, també amb un pla de rehabilitació. Objectiu: 5 % del parc protegit al 2026 i 9 % al 2027, en la línia de la mitjana europea. Només així podrem intervenir de debò el mercat de lloguer. Aquest és el camí, doncs. Fiscalitat per a penalitzar l’especulació, regulació per a evitar els buits legals i parc públic per a garantir alternatives reals. El mercat immobiliari deixa a la seva sort... —amb el consentiment del PSOE, malgrat tots els anuncis fets— és una màquina d’expulsar veïns d’encarir la vida i de concentrar riquesa en unes poques mans. I això no és un accident, és el resultat de dècades de polítiques que han posat l’habitatge al servei i el benefici dels rics i no de la gent. Nosaltres diem prou i proposem un canvi de paradigma. Nosaltres diem que l’habitatge ha de deixar de ser mercaderia i ha de ser un dret. Si et vols fer ric, compres loteria o or. I aquells que ens acusaran de voler intervenir el mercat els diem: Sí, exactament, el que volem és intervenir al mercat, perquè no hi ha res més intervencionista que deixar que siguin els fons voltors i els especuladors els que decideixin qui pot viure i qui no en un barri. El mercat ja està intervingut i està intervingut a favor dels rics. El que nosaltres proposem és intervenir-lo a favor de la gent, de la mateixa manera que fem amb la salut o amb l’educació pública dels nostres fills. I d’això va aquesta PNL, de fer que l’habitatge deixi de ser el problema número u de la ciutadania, de tenir un sostre digne i que deixi de ser un luxe i torni a ser un dret, o sigui un dret, si ho ha estat alguna vegada. De posar sobre la taula solucions reals per acabar amb aquesta emergència, com deia, per nosaltres, la més important dels nostres temps. Qui especuli amb l’habitatge ho ha de tenir molt difícil i li ha de sortir molt i molt car. I cada euro que aconseguim treure d’aquesta especulació ha de tornar a la gent en forma d’habitatge públic i assequible.
Moltes gràcies.
Gracias, presidente. Hay tráfico, parece que no hay mucho interés por el tema de la vivienda. Al hablar de vivienda no solo hablamos de metros cuadrados y ladrillos, sino de vida, de sueños, de futuro. Tener un techo es la base para construir el proyecto de una vida digna, la base sobre la que se podrá formar una familia y pagar el alquiler al final del mes o de que cuando te jubiles no tengas que elegir entre pagar el piso o la calefacción. La vivienda es mucho más que una mercancía, es un punto de partida para poder vivir con libertad. Sin casa no hay proyecto vital, no hay nada; no hay presente y no hay futuro. Hoy, por desgracia, eso está en riesgo; el mercado de la vivienda está descontrolado porque demasiada gente ha hecho de la vivienda un casino, una manera de hacerse rico. Solo hay que ver los datos. En Barcelona o Gerona, una familia trabajadora destina casi el 40 % de su sueldo a pagar el alquiler y un porcentaje muy alto de jóvenes destina su sueldo a pagar el piso. Esa es la realidad actual, y es ahora mismo, creemos, la emergencia social más importante de nuestros tiempos. Y, ante las emergencias, hay que actuar con medidas valientes y sin apelar a la empatía con los rentistas o a la complicidad de aquellos que se alimentan de los alquileres mientras juegan con la vida de la gente por pura avaricia. Por eso, Esquerra Republicana trae esta iniciativa con un único objetivo: que la vivienda sea para vivir, no para especular; especular con el techo de la gente no debe salir gratis, de hecho tiene que ser muy difícil y salir muy caro. Cuando hablamos de intervenir el mercado queremos decir precisamente eso: que aquellos que quieren hacer negocio con tus posibilidades de tener un techo tengan que pagar millonadas y que con ese dinero el Estado y las comunidades puedan intervenir más por lo público y por la vivienda asequible. Para eso solo hay una vía, lo hemos dicho alguna vez: poner impuestos a los especuladores. Poner los recursos al servicio de la gente que trabaja sin descanso para pagar la hipoteca o el alquiler, desde el joven que quiere emanciparse de sus padres hasta quien ha pagado toda la vida y cuando se jubila cobra el salario mínimo interprofesional. Lo que queremos es que la vivienda responda a las necesidades de la gente y no solo a los deseos de unos pocos que se quieren hacer ricos. Y esto lo queremos de tres maneras: fiscalidad justa, regulación valiente y más parque público. En primer lugar, la fiscalidad. Ya basta de privilegios para quien acumula pisos. Hay que poner impuestos a partir del tercer inmueble. Quien tenga tres o más, que pague, y que pague mucho. Hay que terminar con los beneficios fiscales de los fondos de inversión que especulan en bolsa con el techo de la gente y hay que dar poder a los ayuntamientos para que puedan cobrar un IBI mayor a los grandes tenedores. La fiscalidad tiene que servir para redistribuir y para frenar la especulación, no para premiarla. En segundo lugar, regulación. El gran problema que nos encontramos y que se escapa de la regulación actual son los alquileres de temporada y por habitaciones, por eso también hay que extender los topes a estos tipos de alquileres. Basta de trampas. Nosotros proponemos una medida muy clara: prohibir la compra a quien no resida en el Estado. Si no vives en el territorio, no puedes especular con nuestros techos. Y, tercero, más parque público. Es evidente que sin parque público no hay solución. Por eso, añadimos transferir inmediatamente a las comunidades y los ayuntamientos todos los activos de la Sareb y el SEPES. Estos pisos no pueden ser moneda para el juego inmobiliario, tienen que ser hogares para la gente. También hay que tener financiación suficiente para ampliar el parque público con prioridad pública en la compra y la nueva construcción, y también en la rehabilitación, un 5 % de parque protegido y un 7 % más tarde. Solo de esa manera podremos intervenir en el mercado del alquiler. Fiscalidad para penalizar la especulación, regulación para evitar los pisos ilegales y parque público para que haya alternativas reales.
Con el consentimiento del PSOE, pese a todos los anuncios hechos, el mercado es una máquina de expulsar vecinos, de concentrar riqueza en unas pocas manos. Y esto no es un accidente, es el resultado de décadas de políticas que han puesto la vivienda al servicio y beneficio de los ricos y no de la gente. Nosotros decimos basta y proponemos un cambio de paradigma. Decimos que la vivienda tiene que dejar de ser una mercancía y tiene que ser un derecho. Si quieres ser rico, cómprate lotería o ahorra. Y a aquellos que nos acusen de querer intervenir el mercado, les diremos que sí, que es lo que queremos. Porque no hay nada más intervencionista que dejar que sean los fondos buitre y los especuladores los que decidan quién puede vivir y quién no en un barrio. El mercado ya está intervenido; ya está intervenido a favor de los ricos. Lo que nosotros proponemos es intervenirlo a favor de la gente, de la misma manera que hacemos con la salud o con la educación pública de nuestros hijos, y de eso va esta PNL: hacer que la vivienda deje de ser el problema número uno de la ciudadanía. Que tener un techo digno deje de ser un lujo y sea un derecho o que vuelva a ser un derecho si alguna vez lo ha sido. Se trata de poner sobre la mesa soluciones reales para terminar con esta emergencia, para nosotros la más importante de nuestros tiempos, como decía. Quien especule con la vivienda tiene que tenerlo muy difícil y le tiene que salir muy caro. Y cada euro que consigamos quitar a esta especulación debe volver a la gente en forma de vivienda pública y asequible.
Muchas gracias. (Aplausos).