Isidre Gavin i Valls
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d’immigració, que ha estat i és un país d’immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s’està gestionant d’una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context —e n el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context— el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l’Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d’acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses —perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders— dèiem, no suportarien el cost d’aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d’aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d’un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.
Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen —ho deia també l’altre dia— la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l’emprenedoria, del treball i de l’esforç. Uns valors que creiem que s’haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes —per què no?, els que se’n surten, que són la immensa majoria— si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l’administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d’aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l’estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d’aturats de la mitjana europea i l’atur juvenil més alt d’Europa.
Jo tot sovint penso del Govern que, de tant en tant presenten alguna iniciativa, no se’ls acut al Govern presentar —q ue, per cert, no hi ha ningú del Govern, ningú— em pregunto: No se’ls acut presentar alguna iniciativa per reduir l’atur, que és el doble de l’europeu? No se’ls acut alguna iniciativa per reduir l’atur juvenil, que és el més alt d’Europa? Doncs no. Marta, companya, no, no se’ls acut cap mesura en aquest terreny. I jo els hi dic que amb un atur com el que hi ha a Europa, segurament el sistema productiu podria assumir el cost de les 37 hores i mitja o altres mesures socials. Però li diré més, vostès saben quantes hores fan els pagesos o els ramaders? Algú potser ho sap, però el Govern em sembla que no ho saben perquè viuen d’esquenes a la realitat. Els pagesos i els ramaders petits i mitjans d’aquest país no fan 37 hores i mitja, ni 40; en fan 50 o 60 o 70. Hi ha molts moments de l’any que treballen set dies a la setmana. No ho deuen saber vostès, això, oi? I per cert, fan una feina totalment imprescindible per a una societat sana i saludable: produir aliments de proximitat, de qualitat. I passa el mateix amb els autònoms. Sap quantes vacances fan els autònoms? Vostès saben el que són les vacances dels autònoms? És una setmana, eh? Tots ho hem sentit a dir això. El senyor que ens ve a arreglar un electrodomèstic, ens ve a arreglar la persiana, una setmana. La setmana de l’autònom és la setmana que hi ha al voltant de la Mare de Déu d’agost, del 15 d’agost. Aquestes son les vacances que fan la majoria dels autònoms i que també fan 55 o 60 o 70 hores. I vostès, en comptes de fer-ho fàcil, només fan que posar normes, controls, inspeccions i fer-ho difícil.
Miri, aquests pagesos petits que els deia i que se’ls troba tant a faltar quan hi ha incendis, per exemple, doncs denuncien això, aquest problema d abusos en els permisos de paternitat i frau en els permisos de paternitat. L’Administració concedeix aquests permisos amb una sol·licitud feta a mà, de vegades amb lletra il·legible i amb un segell de goma. Vagin vostès a treure’s el carnet de conduir o a donar-se d’alta com a autònoms, amb un paper escrit a mà i un segell de goma, a veure què els hi diuen. Consultades totes les fonts accessibles, al mercat negre, aquest paper val 50 euros. De vegades em demanen un darrere l’altre, és a dir, un treballador temporer es dona d’alta perquè ha acabat el seu permís de paternitat i al cap de quinze dies em presenta un altre. Lògicament, el pagès diu però: Escolta, però si fa quinze dies ja estava de permís de paternitat. És que tinc quatre dones al meu país. És que tinc cinc dones. És que tinc molts fills. Vostès creuen que té sentit això? ¿Vostès creuen que té sentit que un treballador pràcticament no treballi durant tot l’any perquè empalma un permís rere l’altre, perquè al seu país ell és polígam i se li dona un permís de paternitat, que no l’exerceix perquè no va al seu país a ajudar a la mare i al fill? Té sentit això? Totes les organitzacions agràries, totes, ho denuncien sense cap excepció, la patronal i tots els sindicats. I al pagès li costa trobar un treballador de forma sobrevinguda, de vegades en plena collita, pagar 240 euros al mes i l’Estat paga una prestació per paternitat que aquell treballador, si no va al seu país, no exercirà mai aquesta paternitat. De fet, és impossible que l’exerceixi. No pot ser que hi hagi diners…, que no hi hagi diners per les ajudes de l’ELA o de la dependència o per places de residències, o per tenir més metges, més infermeres i més ben pagats, i que es donin ajudes que no tenen sentit pel sentit que estan creades.
Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hace un rato nuestra portavoz ha explicado que Cataluña es un país de inmigración, que ha sido y es un país de inmigración. En el último pleno yo hice referencia, en nombre de mi grupo, y les interpelaba a ustedes sobre si todo este fenómeno se está gestionando de forma rigurosa, correcta y, sobre todo, justa y equitativa para todo el mundo, y si el sistema público terminara siendo un sistema equitativo para todo el mundo. Y en la pregunta en el último Pleno hicimos referencia a algo que siente todo el sector agrícola catalán y que traemos hoy aquí, en forma de propuesta, para corregir una situación que entendemos que no es ni justa ni equitativa. Lo hacemos en un contexto. En el anterior Pleno también apareció esta cuestión, lógicamente, y hoy la uso como elemento de contexto, el contexto de querer reducir la jornada laboral de treinta y siete horas y media, de la que gozan la mayoría de los trabajadores del Estado español. Junts dijimos entonces, sí, nosotros también lo queremos; estamos de acuerdo. Pero dijimos también que muchas pequeñas empresas ―peluquerías, talleres, pequeños negocios, pequeños comercios, gestorías, autónomos y también pequeños agricultores y ganaderos― no soportarían el coste de esta medida. Muchos tendrían que cerrar, y esta medida provocaría desempleo, más costes laborales e inflación. Muchos de estos, y sobre todo los pequeños agricultores y ganaderos, hartos de un sistema que parece que quiera que cierren, y que solo queden grandes empresas, burocracia, controles fiscales y laborales constantes y exhaustivos y costes crecientes. Estas empresas y trabajadores para nosotros representan ―lo dije el otro día― la base de nuestra economía, de Cataluña, y representan la cultura del emprendimiento, del trabajo y el esfuerzo; unos valores que creemos que deberíamos potenciar y no despreciar y dejarlos de lado. Si usted pregunta a los pequeños agricultores, ganaderos, pequeños empresarios o los profesionales, o incluso a los artistas ―¿por qué no?, de los que salen adelante, que son la inmensa mayoría― si piensan en trabajar lo mínimo posible cada día y en esforzarse lo mínimo cada día, estoy seguro de que la inmensa mayoría, obviamente, les diría que no. Los pequeños ganaderos y agricultores están cerrando, hartos de las dificultades administrativas y de no ganarse la vida, obviamente, y muchas de estas explotaciones después pasan a manos de grupos inversores. En este país, para las pequeñas empresas y las pequeñas explotaciones es demasiado difícil trabajar, y debería ser fácil. Debería ser más fácil trabajar que pedir ayudas, porque de las rentas del trabajo es de donde procede la riqueza que luego se puede redistribuir y financia el Estado del bienestar y las políticas sociales. Esto en un Estado que tiene el doble de desempleados que la media europea y el desempleo juvenil más elevado de Europa. Yo a menudo pienso, del Gobierno, que de vez en cuando presenta una iniciativa ―que por cierto, no hay nadie, nadie del Gobierno―, y me pregunto, ¿no se les ocurre presentar alguna iniciativa para reducir el desempleo, que es el doble que el europeo? ¿No se les ocurre alguna iniciativa para reducir el desempleo juvenil, que es el más alto de Europa? Pues no. Marta, compañera, no; no se les ocurre ninguna medida a esta gente. Y les digo yo que con un desempleo como el que hay en Europa, seguramente el sistema productivo podría asumir el coste de las treinta y siete horas y media u otras medidas sociales. Pero, les diré más. ¿Saben ustedes cuántas horas dedican los agricultores o ganaderos? A lo mejor lo sabe alguien. Pero el Gobierno me parece que no lo sabe, porque viven de espaldas a la realidad. Los agricultores y ganaderos pequeños y medianos de este país no trabajan treinta y siete horas y media, ni cuarenta, sino cincuenta o sesenta o setenta. Y en muchos momentos del año trabajan siete días a la semana. Seguramente no lo saben, ¿verdad? Por cierto, hacen un trabajo totalmente imprescindible para una sociedad sana y saludable: producir productos, alimento de proximidad y de calidad. Lo mismo pasa con los autónomos. ¿Saben cuántas vacaciones tienen los autónomos? ¿Saben ustedes lo que son las vacaciones de los autónomos? Una semana. Esto lo hemos oído todos. El señor que viene a arreglarnos el electrodoméstico, la persiana: una semana, la semana del autónomo. Es la semana, más o menos, del 15 de agosto, la Virgen de agosto. Estas son las vacaciones que hacen la mayoría de los autónomos y que también trabajan cincuenta y cinco, sesenta o setenta horas. Y ustedes, en vez de facilitar las cosas, imponen normas, controles, inspecciones y complican las cosas. Miren, estos agricultores pequeños que les decía, a quienes se echa tanto en falta cuando hay incendios, por ejemplo, denuncian esto, este problema de abusos en los permisos de paternidad y fraude en estos mismos permisos. La Administración concede estos permisos con una solicitud hecha a mano, a veces con letra ilegible y con un sello de goma. Vayan ustedes a sacarse el carné de conducir o a darse de alta como autónomos con un papel escrito a mano y un sello de goma, a ver qué les dicen. Consultadas todas las fuentes accesibles, en el mercado negro este papel vale 50 euros. A veces piden uno tras otro: un trabajador temporero se da de alta porque ha terminado su permiso de paternidad y al cabo de quince días presenta otro, y el agricultor le dice: Oiga, pero si hace quince días estabas de permiso de paternidad. Es que tengo cuatro mujeres en mi país, cinco mujeres, muchos hijos… ¿Ustedes creen que esto tiene sentido? ¿Ustedes creen que tiene sentido que un trabajador prácticamente no trabaje en todo el año porque empalme permisos porque en su país él es polígamo y le den un permiso de paternidad que no ejerce porque no va a su país a ayudar a la madre y al hijo? ¿Tiene sentido esto? Todas las organizaciones agrarias lo denuncian ―todas, sin excepción―, la patronal y todos los sindicatos. Y al agricultor le cuesta encontrar un trabajador de forma sobrevenida en mitad de la cosecha, pagar 240 euros al mes y el Estado paga una prestación por paternidad que ese trabajador, si no vuelve a su país, jamás va a ejercer esa paternidad. De hecho, es imposible que la ejerza. No puede ser que no haya dinero para las ayudas para la ELA o para la dependencia o para plazas en residencias o para tener más médicos y más enfermeras y mejor pagados, y que se concedan ayudas que no tienen sentido por el fin para el que se crearon.