Josep Pagès i Massó
Senyor ministre, molts han volgut donar per tancat el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També vostè que no es cansa de dir que la Llei d’Amnistia és un instrument de concòrdia i retrobament quan l’amnistia no va d’això i aquests termes ni tan sols apareixen en el text. Vostè sap perfectament què és l’amnistia. L’amnistia és una decisió política amb rang de llei orgànica que ve a rectificar, d’acord amb els paràmetres europeus, l’actuació injusta del poder judicial davant del conflicte polític que enfronta la nació catalana amb l’Estat espanyol.
El text fa referència fins a 6 vegades al conflicte polític. Per tant, no intenti negar-lo i aquesta actuació injusta del poder judicial, senyor Bolaños, també se l’anomena lawfare, un anglicisme que vostè no vol ni sentir, però que ha estat la resposta d’Espanya al conflicte amb Catalunya. Sense que vostès no en fessin ni cas fins ara que l’han descobert.
L’acusació de rebel·lió, la centralització en el Suprem, les euroordres contra el president Puigdemont, les acusacions de terrorisme i traïció en les causes dels CDRs, tsunami i Volhov. Tot això és lawfare guerra bruta judicial i per això l’acord de Brussel·les vinculava directament al local amb l’aprovació de l’amnistia.
Senyor Bolaños, ara fa uns dies que vàrem conèixer l’esborrany de la ponència del Tribunal Constitucional que confirma la plena constitucionalitat de la Llei d’Amnistia. Per això li pregunto: el seu pla de regeneració democràtica, a més de lleis a mida del seu govern per poder controlar els mitjans de comunicació o institucions com el ministeri fiscal, preveu alguna mesura per frenar la resistència activa, persistent i organitzada al lawfare d’alguns sectors de la judicatura i de la Fiscalia a aplicar una llei emanada d’aquest Parlament vigent i constitucional? O haurem de veure com alguns jutges es neguen a complir la funció que els pertoca, que és aplicar la llei sense haver de respondre pel seu incompliment?
Señor ministro, algunos han querido dar por cerrado el conflicto entre Cataluña y España. Usted también, que no se cansa de decir que la amnistía es un instrumento de concordia, cuando la amnistía no va de eso y ni siquiera aparece en el texto. Usted sabe perfectamente lo que es la amnistía: es una decisión con rango de ley orgánica que viene a rectificar, de acuerdo con los parámetros europeos, la actuación injusta del Poder Judicial ante el conflicto político que enfrenta a la nación catalana con el Estado español.
El texto hace referencia hasta seis veces al conflicto catalán. A esta actuación injusta del Poder Judicial, señor Bolaños, también se la llama lawfare, un anglicismo que usted ni siquiera quiere oír, pero ha sido la respuesta de España al conflicto con Cataluña, sin que ustedes hicieran caso, como si lo hubieran descubierto ahora.
La posición de rebelión, la centralización del Supremo, las euroórdenes contra el presidente Puigdemont, las acusaciones de terrorismo y traición en las causas de los CDR, Tsunami…, todo eso es lawfare, guerra sucia judicial. Por eso la Corte de Bruselas vinculaba directamente con el lawfare la aprobación de la amnistía.
Señor Bolaños, hace unos días conocimos el borrador de la ponencia del Tribunal Constitucional que confirman la plena constitucionalidad de la ley de amnistía. Por eso le pregunto: ¿su plan de regeneración democrática, además de leyes a medida para poder controlar los medios de comunicación e instituciones como el Ministerio Fiscal, prevé alguna medida para frenar la resistencia activa, persistente y organizada al lawfare de algunos sectores de la judicatura y la Fiscalía a la hora de aplicar una ley aprobada en este Parlamento, vigente y constitucional, o seguiremos viendo cómo algunos jueces se niegan a cumplir la función que les corresponde, que es aplicar la ley sin dar respuesta a su incumplimiento?