Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L’any 2019, d’això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l’empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l’han superat la majoria d’elles. Avui, totes elles es troben en una fase d’extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d’altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones. Malgrat la realitat d’avui, l’energia nuclear, s’ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l’Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l’han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s’acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l’exterior, l’envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d’avui, més del 50 % de l’electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l’aportació de l’energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d’altres, sense por d’equivocar-nos, que els diferents governs de l’Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d’emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l’Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m’ho dir: és intolerable que els interessos d’aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s’avantposin a l’interès general, a l’interès general. Sabem i ho he intentat explicar, l’energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se’n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d’aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d’aquestes centrals, la majoria d’elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l’any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l’abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.
Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d’emergència actualitzats. I deixin-m’ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa.
I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d’instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d’aquest faristol, una vegada més, l’Estat ens va deixar sols.
I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l’economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d’Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori.
Res més. Moltes gràcies.
Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía ―no lo hacía en ningún caso― a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba ―y hoy sigue necesitando aún más― apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando. Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos. A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas.
A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear ―hay que decirlo― ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO₂ de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante. La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva.
Pero también es evidente que hoy en día más del 50 % —casi el 60 %— de la electricidad que se consume en mi país, en Cataluña ―hoy, señor Requena, han hablado mucho de Cataluña―, proviene de las centrales nucleares. Y es en ese contexto, tan real como objetivo, en el que el Grupo Popular nos presenta lo que quiere venir a ser una proposición de ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético. Y es también en ese contexto, tan real como objetivo, en el que podemos constatar ―esta vez como tantas otras sin miedo a equivocarnos― que los distintos Gobiernos del Estado han sido unos irresponsables. Lo han hecho todos, el Partido Popular y también el Partido Socialista, porque no han hecho los deberes cuando había que hacerlos. Hoy no tenemos planes de transición energética, ni justa ni a tiempo. Hoy no tenemos ni las herramientas adecuadas ni la inversión suficiente para las renovables. Tampoco tenemos las garantías básicas en los planes de emergencia de las nucleares. Pero lo que sí tenemos hoy es una derecha y una extrema derecha desacomplejadas, que solo defienden los intereses de las eléctricas ―también hay que decirlo―, de los oligopolios. Endesa, Naturgy e Iberdrola son las tres grandes empresas energéticas españolas que se reparten los beneficios que generan las centrales nucleares en el Estado español. Sí, ellas son las menos interesadas en que estas centrales cierren. Permítanme decirlo: es intolerable que los intereses de estas grandes empresas, que año tras año obtienen beneficios millonarios, se antepongan al interés general.
Sabemos —lo he intentado explicar— que la energía nuclear tiene riesgos, tiene límites y ya no es una energía competitiva. Por eso defendemos el cierre, pero, atención, lo queremos de forma ordenada. Nosotros no queremos un cierre precipitado ni desordenado. Tampoco defendemos, evidentemente, que se puede alargar la vida útil como si nada por otros intereses, como defiende la derecha de este hemiciclo. En los alrededores de estas centrales, la mayoría de ellas en el sur de mi país, en el sur de Cataluña, hay unos territorios con una fuerte dependencia económica y una fuerte dependencia laboral. Las centrales nucleares van a tener que cerrar, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con planificación y, sin duda, con compromisos con y por el territorio. Porque la pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo el Partido Socialista va a poder mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Ese es el tema, señoras y señores diputados. Las nucleares no se pueden cerrar ni a cualquier precio ni de cualquier manera. Exigimos garantizar el abastecimiento con energías limpias, exigimos la reindustrialización activa de todas las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros de formación y ocupación para aquellas personas trabajadoras que hoy dependen de este sector. No hay transición energética justa sin una transición territorial justa. Eso queremos dejarlo muy claro.
Diputadas y diputados del Grupo Popular, ustedes tienen la cara más dura que el cemento armado. Dicen ustedes que defienden la industria. Eso no es cierto, eso es mentira. Nunca han apostado por la reindustrialización de las zonas nucleares. Es más, ni siquiera hoy con esta proposición de ley tienen la mínima decencia de hablar de personas, de hablar de trabajadores, de hablar de recursos para hacer una buena transición. Ni siquiera lo mencionan. Dicen defender a los trabajadores, ¡mentira! Nunca han planteado ninguna alternativa laboral en el territorio; nunca. Dicen defender la seguridad, ¡mentira! Nuestras centrales no tienen planes de emergencia actualizados. Y, permítanme decirlo así: si todo esto es mentira, señorías, quiere decir que nada de lo que dicen es verdad. ¡Pim pam! Así de sencillo. Este debate, como lo plantean, es una auténtica farsa.
Un último apunte, pero no menos importante ―y acabo, presidenta―: Esquerra Republicana de Cataluña impulsó el Fondo de Transición Nuclear. Lo hizo en tiempo y forma para garantizar alternativas económicas y laborales en las zonas afectadas precisamente por el cierre de las centrales nucleares. Vuelvo a decirlo, señor Requena, usted hoy ha hablado mucho de Cataluña, y lo ha hecho sin faltarnos al respeto ―algo a lo que no estamos acostumbrados; cuando el Partido Popular suele hablar de Cataluña es para faltarnos el respeto―, pero deje de instrumentalizarnos como país para hablar de las nucleares. Porque ¿saben lo que hicieron ustedes, señor Requena y diputadas y diputados del Grupo Popular? Se lo voy a decir: llevaron al Tribunal Constitucional precisamente ese fondo de transición que Esquerra Republicana planteó en el Parlamento de Cataluña, y el Constitucional lo echó abajo. Y, señores del Grupo Socialista, ¿saben qué hicieron ustedes? Mirar hacia otro lado y no retirar el recurso. Sí, hoy podemos decir una vez más desde esta tribuna que el Estado nos dejó solos.
Ahora sí acabo, presidenta. Nosotros no defendemos alargar la vida de las nucleares, pero tampoco queremos un cierre improvisado que ponga en riesgo la economía y la vida del territorio, porque, básicamente, todos ustedes no han sido capaces de hacer los deberes. Y un último mensaje para el Gobierno español. Si finalmente se quiere replantear este calendario, nosotros exigimos que se cumplan básicamente tres condiciones, que, con toda la humildad del mundo, entendemos que son innegociables: una garantía real de transición energética hacia las renovables con una descarbonización esta vez efectiva; dos, un plan de reindustrialización urgente y efectivo en las zonas de las nucleares, y, tres, una protección laboral sólida de verdad para los trabajadores afectados. Porque a nosotros, a la gente de Esquerra Republicana, siempre nos van a encontrar al lado de la gente, de los trabajadores y, evidentemente, del territorio.
Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).