Etna Estrems Fayos
Bé, moltes gràcies, president. Aquesta moció que portem avui el grup d’Esquerra Republicana és la manera de posar negre sobre blanc algunes propostes que van sortir fa uns dies a la interpel·lació sobre temes d’habitatge, la crisi social més important que tenim en els nostres temps. Una llar és calma, és seguretat, és refugi. I sense tenir la tranquil·litat de saber que tenim un sostre on podrem dormir tranquil·lament a les nits és impossible desenvolupar cap mena de projecte de vida, ni personal, ni familiar, ni professional. I davant l’onada reaccionària de la dreta i l’extrema dreta, que segueix volent mercadejar amb un dret bàsic com és l’habitatge, la nostra obligació és generar esperança. Generar esperança a totes aquelles persones que no poden fer front a un preu desproporcionat d’un lloguer, a totes aquelles que ni tan sols poden trobar un lloguer als seus barris, als seus pobles, a les seves ciutats i també a aquelles que no poden ni tan sols plantejar-se adquirir un habitatge, perquè el preu està absolutament fora de mercat i només hi poden accedir aquells que compren per treure’n rendes. És per això que avui presentem una moció que fa propostes de passar de l’acció immediata. Propostes concretes i clares, basades algunes d’elles en proposicions de llei ja portades a aquesta cambra. Aprovar la Llei de limitació dels preus de lloguer i de temporada i habitacions. Crear un nou impost a l’acumulació d’habitatges com a complement de l’IVA. Derogar els beneficis fiscals de les SOCIMIS. Aplicar el 4 % d’IVA a les persones joves que vulguin adquirir el seu primer habitatge. Facilitar als ajuntaments que puguin pujar l’IBI a pisos buits turístics o en mans de grans tenidors. Fixar immediatament l’IVA al 21 % dels habitatges d’ús turístic, tal i com vam acordar fa ja mesos. Impulsar l’habitatge cooperatiu amb les reformes legals que calgui fer i respectar la competència civil per regular el contracte d’arrendament urbà d’aquelles comunitats autònomes amb competències en matèria d’habitatge, règims civils, forals o especials. Avui tenim l’oportunitat de fer realitat aquella expressió tan nostrada del català, dels fets i no paraules. El Partit Socialista no es pot continuar amagant darrere de grans titulars. Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d’habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d’habitatge públic. A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d’habitatge públic respecte a l’anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d’habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: «A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals», diari ARA. «Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d’estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional». «El preu de l’habitatge registra la pujada més gran en divuit anys», diari ARA. «L’increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d’habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l’impacte de la llei no sigui el desitjat». Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. «Cinquanta mil persones esperen per treure’s el carnet de conduir a Barcelona», RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. «Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s’aturin els desnonaments», El Punt Avui. Blocs d’infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l’habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria. Mirin, divendres vostès van intentar, en una sala plena de presidents autonòmics del Partit Popular, aprovar un pacte d’Estat per l’habitatge. Evidentment els va sortir malament. Fa una setmana jo mateixa, en una pregunta oral, vaig proposar-los arribar a un pacte polític forjat des de l’esquerra, perquè nosaltres aquestes coses dels pactes d’estat no les acabem de veure. Un pacte per encarar l’emergència i després d’això, vostès, senyors del PSOE, van dedicar-se a trencar tots els compromisos que tenien amb la nostra formació de forma sistemàtica. Avui, després de la tancada de porta als morros que els seus companys d’Estat, del Partit Popular, els han fet, tenen una nova oportunitat de recuperar el camí amb les formacions que sempre hem tirat del carro per solucionar la qüestió de l’habitatge. Això no s’arregla amb quatre declaracions i quatre titulars buits. Això s’arregla posant-se a treballar, arromangar-se les mànigues de la camisa i de l’americana. Deixin de mirar tant de reüll qui tira del carro i pugin al carro, perquè si no, no ho solucionarem mai.
Moltes gràcies.
Gracias, señor presidente. Esta moción que presenta hoy el Grupo de Esquerra Republicana es una forma de poner negro sobre blanco algunas propuestas que salieron hace algunos días en la interpelación sobre temas de vivienda. Es la crisis social más importante que nos afecta en estos tiempos. Un hogar es calma, seguridad, refugio, y sin tener la seguridad de saber que disponemos de un techo que nos cobije de noche es imposible desarrollar ningún tipo de proyecto de vida ni personal ni familiar ni profesional. Ante la oleada reaccionaria de la derecha y la extrema derecha, que continúa intentando mercadear con un derecho básico, que es la vivienda, nuestra obligación es generar esperanza para todas aquellas personas que no pueden hacer frente a un alquiler desproporcionado, para todas aquellas personas que ni siquiera encuentran una vivienda de alquiler en sus barrios, pueblos o ciudades y para aquellas personas que ni siquiera pueden plantearse comprar una vivienda, simplemente porque el precio está totalmente fuera de mercado y solo pueden acceder a esos precios aquellos que quieren sacar una renta de esta inversión. Por ello, aquí hoy nosotros proponemos que se pase a la acción inmediata. Propuestas concretas y claras que se basan en propuestas de ley ya tramitadas en esta Cámara: aprobar la ley de limitación de los precios de alquiler de temporada y habitaciones; crear un nuevo impuesto a la acumulación de vivienda como complemento del IVA; aplicar el 4 % de IVA a las personas jóvenes que quieran adquirir su primera vivienda; facilitar a los ayuntamientos que puedan subir el IBI a viviendas vacías, turísticas o de grandes tenedores; fijar un IVA del 21 % para las viviendas de uso turístico, cosa que ya aprobamos hace meses; impulsar también la vivienda cooperativa, con las consiguientes reformas legales, y respetar la competencia civil para regular el arrendamiento urbano en aquellas comunidades autónomas que tienen competencias en materia de vivienda, regímenes civiles forales, etcétera. Hoy podemos pedir que se pase de las palabras a los hechos. El Grupo Socialista no puede escudarse ya más detrás de grandes titulares. Tenemos un 1,7 % de vivienda pública en Cataluña. Es una cifra ridícula si la comparamos con el 24 % de Austria o el 30 % de Países Bajos. Tenemos mecanismos de tanteo y retracto que han demostrado su utilidad para sacar pisos del mercado de la especulación, pero ni el ministerio ni el PSOE han hecho nada para potenciar ese mecanismo; siguen intentando que los ayuntamientos no puedan utilizar sus propios recursos para ampliar el parque de vivienda pública. Además, el PSC ha recortado muchísimo la compra de parque público con respecto a la legislatura anterior. Esto es una operación de maquillaje. Para ilustrar el drama, voy a repasar algunas noticias que tienen que ver con las cuestiones que se derivan de la imposibilidad de encontrar una vivienda o mantenerla. Voy a leer textualmente. En Barcelona, 200 alumnos pueden perder su vivienda y 1300 viven en hostales. Diario ARA. Los niños que presencian intervenciones policiales traumáticas pierden vínculos, espacios de estudio, objetos personales en los desahucios y llegan a los centros en estado de shock emocional. El precio de la vivienda registra la subida más importante en dieciocho años. Diario ARA. El incremento del coste de la vivienda en Cataluña supera ya el máximo histórico de la burbuja inmobiliaria. Las lagunas que deja la ley hacen que la vivienda vaya a los alquileres de temporada o por habitaciones. Eso no es lo que se quería. Necesitamos más viviendas, sí, de construcción, sí, pero también de rehabilitación y de cooperación público-privada con las cooperativas y también para poner a disposición los pisos de la Sareb. Cincuenta mil personas esperan para sacarse el carné de conducir en Barcelona; RAC1. Ayer por la mañana: No hay examinadores de práctica en Barcelona y en las islas esto es algo que es aún más grave. Una de las explicaciones es que nadie quiere instalarse ahí porque no encuentran una vivienda. Los vecinos de Vallcarca exigen al PSC que se interrumpan los desahucios; El Punt Avui. Bloques de infraviviendas con cuarenta familias y trece menores a punto de acabar en la calle en un ayuntamiento gobernado por su partido, el PSC; familias vulnerables que no tienen una alternativa habitacional y que van a expulsarse de su casa para cumplir un plan urbanístico que da más importancia a los intereses de los lobbies y los promotores por delante del derecho a la vivienda. Y eso es evidente, no se actúa de forma contundente en este tema.
El viernes, ustedes, en una sala llena de presidentes autonómicos del Partido Popular, intentaron aprobar un pacto por la vivienda. Salió mal, evidentemente. Hace algunas semanas yo en una pregunta oral propuse llegar a un pacto político forjado desde la izquierda, porque este tipo de cosas de los pactos de Estado nosotros no las acabamos de ver, un pacto para abordar la emergencia. Y después de esto, ustedes, señores del PSOE, se dedicaron a romper todos los compromisos que habían asumido con nuestra formación política de forma sistemática. Y después de ver lo que han hecho sus compañeros de Estado del Partido Popular, hoy se les ofrece una nueva oportunidad de volver a avanzar por esta vía con las formaciones que siempre hemos tirado del carro para intentar resolver el problema de la vivienda. Esto no se arregla con cuatro declaraciones y cuatro titulares vacíos; esto se arregla arremangándose y poniéndose a trabajar. Dejen de mirar tanto de reojo quién dirige este proceso, quién tira del carro y súbanse a este carro de una vez, porque, si no, esto no lo vamos a solucionar.
Gracias. (Aplausos).