Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir «no» a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l’antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d’anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d’aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d’inversió fan negoci amb l’habitatge, amb l’energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa ―els ho dic als partits del govern― facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d’opcions, permeti’m la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: «És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d’habitatge, pobresa menstrual». És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o PepsiCola. És a dir, una democràcia plena d’alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d’exportació d’armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d’euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l’educació o a la dependència, això que m’expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats. Votarem a favor de qualsevol augment real la despesa en educació. Però la lluita contra la guerra social va molt més enllà. L’Estat espanyol hauria potser, i torno a dir, si són demòcrates, de replantejar-se el tema de l’OTAN, aquest club o aquesta unió a la qual la seva consellera en cap, la ministra Ursula von der Leyen, diu que hem de gastar 800 000 milions de despesa militar. Això no és populisme, eh? Això és per defendre la seguretat. La de qui? La gent que pateix aquí, ara mateix? Això es diu que és per defensar els valors d’Europa. Quins valors d’Europa? Els valors de la Segona Guerra Mundial? De la Primera Guerra Mundial? Dels imperialismes, del colonialisme, de les matances? Aquests són els valors europeus que volen defensar? O els valors dels drets humans? Jo estic a l’Europa dels valors dels drets humans i uns altres estan amb l’Europa dels qui van assassinar Jean Jaurès i dels qui van alimentar les guerres mundials, entre altres barbaritats. Són els mateixos. Penso que, i deixin fer una altra ironia, potser això de l’OTAN és un club una mica elitista, perquè si per entrar a aquest club s’han de pagar tants, tants i tants i tants milions d’euros en un estat que té tanta misèria i tanta pobresa, a mi que m’ho expliquin, això. O si no, que votin els ciutadans que, com algú deia, no, no són imbècils. Per això crec que votarien i no votarien el que vostès es pensen. Un club que no defensa els interessos. Potser s’hauria de tornar a…, quaranta anys després, què vol… El meu país va dir, quaranta anys després, que no volia entrar a l’OTAN. Potser el seu, no sé, senyor Gavín, però el meu país fa quaranta anys va dir que no volia entrar a l’OTAN i va ser un referèndum. Això es diu democràcia. Passa que això s’oblida. No volem ser còmplices d’un sistema que fa del cinisme la seva política exterior. Es crida pau de dia i fabriquen míssils de nit. Es demana ajuda humanitària de dia i es llancen bombes de nit. Es demana humanitat de dia i es trafica amb armes de nit. Tants pobles condemnats a patir perquè algú, des d’un despatx lluny d’aquí, ha decidit que la guerra és rendible. Nosaltres no triem entre imperis, triem les criatures de Gaza, les mares d’Ucraïna, els dissidents i desertors dels blocs, tant de Rússia com d’Ucraïna, els joves d’Israel, de Tel Aviv, que es manifesten dient: «No en el nostre nom», aquesta és la nostra gent, la qui busca la pau.
I acabem. Votarem que sí, però no ens fem il·lusions, simplement perquè volem deixar constància que hi ha diputats i diputades que no callaran davant la barbàrie, que no acceptarem les guerres sigui l’única sortida, que no acceptarem que les armes siguin l’única indústria que hi hagi en aquest país o a Europa. En fi, en el nostre nom, no.
Moltes gràcies.
Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. Señores del Grupo Socialista, les recuerdo un personaje histórico, Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, asesinado por decir no a la guerra mundial. Murieron millones de personas. Hoy en día Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, está en nombres de calles, de plazas, estaciones de metro… Ojalá hubiera más Jean Jaurès en esta Cámara. Dicho esto, hoy votamos que sí a esta moción por coherencia con lo que somos y lo que defendemos. No todos somos iguales, unos venimos de la paz, el pacifismo y el antimilitarismo ferviente desde siempre, desde hace muchos años, porque es urgente y necesario acabar con esta hipocresía de los discursos oficiales. Nos hablan de paz, pero compran armas; hablan de libertad, pero negocian con regímenes criminales, algunos incluso tienen a su monarca emérito en uno de ellos; hablan de valores, pero sostienen guerras, y lo más grave, nos piden que callemos, que financiemos esa locura militarista. Nosotros, como cantaba Raimon, decimos no, diem no, decimos no, porque sabemos que una guerra se hace con bombas, donde quienes pagan las consecuencias siempre son los de abajo, siempre los de abajo, pero también sabemos que la guerra comporta alguna otra guerra mucho más invisible, pero igualmente letal, la guerra social que algunos quieren ver y dicen que es populismo. Ya sabemos por qué lo dicen, porque son de derechas. ¿Qué es la guerra social? La que condena a millones de personas a la miseria mientras cuatro fondos de inversión hacen negocio con la energía, las armas, el crédito o la vivienda. ¿Esa es la seguridad europea de millones de personas que viven en este país? Esta es la guerra de los poderosos contra la vida, es la guerra del capital contra los pobres, y esto, amigos míos, no es democracia. Si quieren que lo sea de verdad, hagamos algo, se lo digo a los partidos del Gobierno. Hagan otro referéndum ―ya sé que no son amantes de los referéndums― sobre las partidas presupuestarias y pregúntenle a la gente del pueblo, a la gente de verdad, en qué prefieren que gasten su dinero, si en servicios públicos o en armas para ir matando gente. Pregúntenlo si son demócratas de verdad y no de boquilla. Y si me permiten la ironía, tampoco es libertad, o sí, una libertad entre todo un abanico de opciones ―miren la ironía― cada vez más reducido. Me gusta mucho, me hace mucha gracia cuando hablan de que podemos escoger entre pobreza energética, pobreza alimentaria, pobreza infantil, pobreza de la vivienda, pobreza menstrual… Eso es lo que podemos escoger, Coca-Cola o Pepsi-Cola, es decir, una democracia llena de alternativas. Y mientras sucede todo esto ―ahora vamos a los datos reales, a ver si no se nos cae la cara de vergüenza―, se habla de guerra con mayúsculas; en el Reino Unido se invierten miles de millones en doce submarinos nucleares, que son potencia nuclear ya, pueden destruir todo el planeta y varias veces; Alemania, que antes no podía gastar en armamento y no le iba mal, bate récord de exportación de armas, también ahora; España quiere destinar 34 000 millones de euros en 2025 al presupuesto militar, y no nos engañemos, cada euro que va a la guerra es un euro robado a la sanidad, a la educación o a la dependencia ―si no, que me expliquen si no es verdad―, o como mínimo podrían ir ahí, y no vamos sobrados.
Votaremos a favor de cualquier aumento real de gasto en educación, pero la lucha contra la guerra social va mucho más allá de eso. El Estado español debería quizás, vuelvo a decir, si son demócratas, replantearse su pertenencia a la OTAN, ese club o esa unión donde su consejera en jefe, la ministra Ursula von der Leyen, dice que tenemos que gastar 800 000 millones en gasto militar. Eso no es populismo, es para defender la seguridad. ¿La de quién? ¿La de los que sufren aquí ahora mismo? Dicen que es para defender los valores de Europa. ¿Qué valores de Europa, los valores de la Segunda Guerra Mundial, de la Primera Guerra Mundial, de los imperialismos, del colonialismo, de las matanzas…? ¿Esos son los valores que queremos defender? ¿O los de los derechos humanos? Yo estoy a favor de Europa, de los derechos humanos, y otros están a favor de la Europa que asesinó a Jaurès y de los que alimentaron las guerras mundiales, entre otras muchas barbaridades, son los mismos. Creo ―permítanme ir a otra ironía― que eso de la OTAN quizás es un club un poco elitista, porque si para entrar en ese club hay que pagar tantos y tantos millones de euros en un Estado que tiene tanta miseria y tanta pobreza, a mí que me lo expliquen. Si no, que voten los ciudadanos, y creo que no votarían lo que ustedes creen. Ante un club que no defiende los intereses, quizás cuarenta años después habría que planteárselo. Hace cuarenta años se nos planteaba si queríamos entrar en la OTAN o no, pero en mi país hace cuarenta años dijimos en el referéndum que no queríamos entrar en la OTAN. Eso sí que es democracia, lo que pasa es que eso se olvida. No queremos ser cómplices de un sistema que hace del cinismo su política exterior, que fabrica misiles por la noche y que lanza bombas por la noche, que pide humanidad por la mañana y trafica con armas de noche, tantos pueblos condenados a sufrir para que alguno desde su despacho, lejos de aquí, decida que la guerra es rentable. Nosotros no estamos a favor del imperio, estamos a favor de las madres de Ucrania, de las criaturas de Gaza, de los desertores de los bloques, tanto de Rusia como de Ucrania, de los jóvenes de Israel en Tel Aviv, que se manifiestan diciendo «no en nuestro nombre». Esa es nuestra gente, la que busca la paz.
Acabo. Votaremos que sí, pero no nos hagamos ilusiones, simplemente porque queremos que quede constancia de que hay diputados y diputadas que no caerán ante la barbarie y que no creen que la guerra sea la única salida y que no creen que las armas sean únicamente el futuro de Europa. Con nuestro voto, no.
Muchas gracias.