Señor Albares, ¿herida abierta? Es un genocidio. ¡Genocidio! No passa res per dir-ho. Però jo li parlava del reconeixement de l’oficialitat del català a Europa, com vostè sap, un compromís del seu Govern a la investidura amb Junts, amb Esquerra Republicana, que el català sigui reconegut oficial a Europa i això s’ho ha petat, s’ho ha petat la dreta, la dreta espanyola, el Partido Popular. Es vanaglorien d’haver-se petat aquest acord, aquest compromís. Per què el català no pot ser oficial a Europa? El català és més parlat que el maltès, el letó, l’estonià, el danès, el suec, el finès. El català és parlat per deu milions d’europeus a Europa. Per què no pot ser reconegut? Ah, perquè és català. I perquè no forma part d’un Estat. Ah, però la seva sacrosanta Constitució diu que sí, que és una llengua oficial de la seva pàtria, no? I què pensen els seus diputats, els seus càrrecs? Què pensa vostè, senyor Feijóo, que és gallec? Vostè guanyava campanyes electorals a Galícia parlant en gallec. També és un idioma vetat per vostès. Què pensa vostè, senyor Sémper, que és basc, que..., tranquils, que el basc sigui vetat? Què pensa el senyor Santi Rodríguez, la senyora Llanos de Luna? Què pensen? Què pensa la senyora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenia serioses dificultats per parlar en castellà aquí, que el català sigui vetat? Per què no pot ser un idioma reconegut a Europa?
I vostè, senyor Albares, la pregunta és què pinta? Què pinta a Europa? Quin pes té vostè a Europa? La dreta espanyola li ha petat un acord, un compromís. Li demano que es posi les piles. I, senyories de Junts, ho veuen? El seu compromís també ha estat incomplert i es pot fer una pregunta parlamentària sense dir-nos traïdors, sense dir-nos botiflers, sense dir-nos inútils. Apuntin. Es diu patriotisme.
Moltes gràcies.
No pasa nada por decirlo. Pero hoy yo le hablaba del reconocimiento del catalán en Europa, como usted sabe, es un compromiso del su Gobierno de investidura, con Junts y con Esquerra Republicana, que promueva que el catalán sea oficial en Europa. Y eso se lo ha hecho estallar la derecha española, el Partido Popular, que se vanagloria de haberse cargado este acuerdo, este compromiso. ¿Por qué el catalán no puede ser oficial en Europa? (Rumores). El catalán se habla más que el maltés, el letón, el estonio, el danés, el sueco, el finés... El catalán lo hablan 10 millones de europeos en Europa. ¿Por qué no puede ser reconocido? Ah, porque es catalán y porque no forma parte de un Estado. Ah, pero según la Constitución sí, se dice que es una lengua oficial de su patria. ¿Y qué piensan sus diputados, sus cargos? ¿Qué piensa usted, señor Feijóo, que es gallego? Usted ganaba campañas electorales en Galicia hablando en gallego. (Protestas). También se lo han cargado para ustedes. ¿Qué piensa usted, señor Sémper, que es vasco? (Protestas). Tranquilos. ¿Qué piensa de que se vete el vasco? ¿Qué piensa el señor Santi Rodríguez, la señora Llanos de Luna? ¿Qué piensa la señora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenía grandes dificultades para hablar en castellano aquí, de que se vete el catalán? ¿Por qué no se puede reconocer el catalán como idioma en Europa? Y usted, señor Albares, le dirijo esta pregunta: ¿qué pinta usted? ¿Qué peso tiene usted en Europa? La derecha española le ha hecho estallar un acuerdo, un compromiso. Le pido que se ponga las pilas. Y, señorías de Junts, ven, su compromiso también se ha incumplido y se les puede hacer una pregunta parlamentaria sin que nos llamen traidores, sin que nos digan botiflers, traidores. Apunten, tomen nota: se llama patriotismo. Muchas gracias. (Aplausos).