Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d’abril. 12:33. Tot l’Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l’interior de túnels foscos, mentre la gent patia l’angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d’un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d’Interior, del ministre d’Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés.
Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.
Señor ministro, su respuesta, como es habitual en el Gobierno, es una cortina de humo. El lunes 28 de abril, a las 12:33, todo el Estado español se queda sin electricidad. Seis horas después ―seis horas después― comparece Pedro Sánchez. Hasta entonces, silencio. Ocho horas después ―ocho― comparece Salvador Illa. Hasta entonces, silencio. Silencio mientras el sistema de telefonía quedaba a oscuras, el sistema de transporte colapsaba, la gente se quedaba encerrada en túneles oscuros, mientras sufrían la angustia de no encontrar a sus familiares. Silencio mientras los polígonos petroquímicos quemaban toda su producción. Silencio mientras todo quedaba parado. Horas y horas de un silencio inaceptable. Silencio del presidente Sánchez, silencio del ministro del Interior, del ministro de Industria, de la ministra de Transición Ecológica, del ministro de Transportes, silencio del presidente Illa, silencio de los consejeros de la Generalitat, de los 42 diputados del PSC en el Parlament y de los 19 diputados del PSC aquí, en el Congreso.
Mientras la gente sufría ustedes estaban todos callados. Callados y escondidos en Madrid, porque nadie quería vincular su rostro a una situación desvinculada. Y callados y escondidos en Cataluña porque sufrimos un Gobierno sin capacidad de gestión y una gestión sin voz propia. Callados y escondidos porque nadie quería ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callados y escondidos que rima con dejar a los ciudadanos abandonados y un Gobierno cobarde.