Inés Granollers Cunillera
ERCDiputada.Página 107Vídeo
Bona tarda, gairebé bon vespre. Crec que és una bona manera de començar parlant de Rodalies fer un ple que fa que tots els diputats estiguem aquí hores i hores esperant que s’acabi el ple. Aquesta és la vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Però en comptes d’un plenari, en una andana d’una estació de trens. Bé, doncs, posat en context com ens trobem la ciutadania de Catalunya i arran de la interpel·lació al ministre Puente dimecres passat per conseqüència d’unes setmanes encara més caòtiques si cap al transport ferroviari de Catalunya, i després d’un cap de setmana on hem vist que la ciutadania s’ha fet sentir amb manifestacions conjuntes arreu del territori, creiem molt oportú portar aquesta moció. I és que avui tornem a parlar del caos ferroviari a Catalunya, un problema crònic que afecta milers de persones cada dia i evidencia el fracàs de la gestió centralitzada de les infraestructures. Retards constants, avaries que es repeteixen setmana rere setmana, inversions promeses però també incomplertes. Concretament, 4500 milions promesos i no invertits en 9 anys. El servei ferroviari, especialment Rodalies i Regionals, és un autèntic desastre i en comptes de millorar, empitjora. Rodalies va tenir una mitjana de 31 incidències diàries el 2024. Regionals només a Lleida ja suma 665 dies d’incidències en tres anys. I sabem que aquesta causa, que la causa d’aquest despropòsit prové d’anys de desinversió, perquè les dades són clares. En els darrers 30 anys, l’Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d’euros a la xarxa d’alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l’Estat. I d’aquest pressupost, només el 17 % s’ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d’usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.
Però anem a parlar de problemes que poden tenir una solució ràpida, senyories. El personal ferroviari també està tensionat i desmotivat, amb 800 maquinistes, la majoria dels quals provenen d’altres comunitats i abandonen el servei en menys d’un any. Això és una mala planificació de recursos humans i aquestes estacions infradotades i un centre de gestió col·lapsat no donen un bon servei. Ara mateix no estem posant les persones al centre. Presenciem amb gran frustració com continuen avaries i hores i hores sense cap informació els viatgers. El Ministeri de Transports promet plans de xoc i protocols nous. Ens parla d’inversions milionàries, però les actuacions continuen sent reactives, parcials i clarament insuficients. Els plans de millora de la informació dels usuaris i de les infraestructures d’estacions, com escales mecàniques, senyalització o il·luminació es poden fer des de ja i això generaria confiança als usuaris. Seria un mínim servei de qualitat.
Catalunya no pot continuar atrapada en un sistema ferroviari disfuncional i centralitzat que maltracta la seva ciutadania perquè ens frena el desenvolupament social i econòmic del país. Per aquests motius, el desplegament del traspàs integral del servei de Rodalies a la Generalitat de Catalunya no és només una fita històrica, és un compromís que també estigui gestionat per la mateixa Generalitat, perquè aquesta és l’única sortida viable per posar fi a dècades de desatenció, ineficiència i un greuge inversor. Però que ningú s’equivoqui buscant rèdits electorals al patiment de la ciutadania a Catalunya. Aquest acord representa una oportunitat real de transformació estructural que ha de garantir dotació econòmica, capacitat normativa i autonomia plena en la gestió ferroviària. Perquè l’alternativa a aquest traspàs és quedar-nos tal com estem. Nosaltres no proposem deixar enrere un model centralitzat fallit i construir des del territori. El que volem nosaltres és construir des del territori un sistema de mobilitat digne, segur i a l’alçada del país, i parar ja d’una vegada amb aquest transport fallit que tenim ara a Catalunya.
El transport públic és una necessitat bàsica i una prioritat per a Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, menys excuses i més solucions, que és el que els donem. Els ciutadans de Catalunya no ens mereixem aquest caos permanent. I pel que fa a les esmenes presentades, agraïm als grups que ens han presentat les esmenes. Tot i compartir algunes de les aportacions fetes, mantindrem el debat amb les nostres, amb els nostres termes. Acabo, president. I esperem que els diputats i les diputades catalanes ens ajudin a fer valdre les nostres propostes, perquè ens hi va la vida dels catalans i les catalanes.
Gràcies.
Buenas tardes a todos. Creo que es una buena manera de empezar a hablar de rodalies después de un Pleno que hace que todos los diputados pasemos aquí horas y horas esperando a que se acabe. Esta es la vida de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, pero no en un plenario, sino en un andén de una estación de trenes. Pues bien, ya hemos puesto en contexto cómo nos encontramos la ciudadanía de Cataluña. Y teniendo en cuenta la interpelación al ministro del miércoles pasado, a consecuencia de unas semanas aún más caóticas si cabe en el transporte ferroviario de Cataluña y después de un fin de semana donde hemos visto que la ciudadanía se ha hecho oír con manifestaciones en todo el territorio, creemos que es muy oportuno traer esta moción. Hoy volvemos a hablar del caos ferroviario en Cataluña, un problema crónico que afecta a miles de personas cada día y que pone en evidencia el fracaso de la gestión centralizada de las infraestructuras: retrasos constantes, averías que se repiten semana tras semana o inversiones prometidas, pero también incumplidas: 4500 millones prometidos y no invertidos en nueve años. Los servicios ferroviarios, especialmente rodalies y regionales, son un auténtico desastre y, en lugar de mejorar, empeoran. Rodalies tuvo una media de 31 incidencias diarias en 2024, y regionales, solo en Lleida, suman 165 días de incidencias en tres años. Y sabemos que esta causa, que la causa de este despropósito viene de años de desinversión, porque los datos son claros. En los últimos treinta años, el Estado español ha destinado 56 000 millones de euros a la red de alta velocidad, mientras que solo ha destinado 3700 millones a rodalies de todo el Estado, y de este presupuesto solo el 17 % se ha invertido en Cataluña, aunque representa una de las zonas con más densidad de usuarios y de circulación ferroviaria; un agravio comparativo flagrante que explica el deterioro constante de la red ferroviaria convencional por un Estado que durante décadas ha marginado la red ferroviaria catalana, priorizando infraestructuras radiales en lugar de vertebrar un sistema eficiente. Por tanto, es un Estado clasista y centralista que perjudica a los trabajadores y las trabajadoras que dependen del tren para ir a trabajar o estudiar.
En Cataluña hay 1119 kilómetros de vías ferroviarias, de los cuales casi el 46 % es de vía única, y un total de 200 estaciones que dan servicio a 166 municipios, pero todo esto afecta al 71 % de la población catalana. Esta red es, o al menos debería ser, la columna vertebral de la movilidad del país, pero se encuentra en un estado de ruina. El parque móvil de cercanías, que consta de 271 unidades, tiene una media de veinte años y un 17 % ya supera los veinticinco años.
El transporte que tendría que vertebrar Cataluña, como hemos dicho, en estos momentos no es un servicio público, señorías, es un museo sobre ruedas. Y a todo esto hay que sumarle también una infraestructura altamente tensionada. Solo en el núcleo de Barcelona se registran hasta 2594 circulaciones semanales en condiciones precarias y en una red que no puede asumir el volumen de demanda actual.
Pero vayamos a hablar de problemas que pueden encontrar una solución rápida, señorías. El personal ferroviario también está tensionado y desmotivado, como los maquinistas, la mayoría de los cuales proceden de otras comunidades y abandonan el servicio en menos de un año. Esto es una mala planificación de los recursos humanos, y estas estaciones infradotadas y un centro de gestión colapsado no dan un buen servicio; ahora mismo, no estamos situando a las personas en el centro. Vemos con gran frustración cómo siguen las averías de horas y horas sin que haya información a los viajeros. El Ministerio de Transportes propone planes de choque y protocolos nuevos. Nos habla de inversiones millonarias, pero las actuaciones siguen siendo reactivas, parciales y claramente insuficientes.
Los planes de mejora de la información de los usuarios y de las infraestructuras de las estaciones, como escaleras mecánicas, señalización o iluminación, se pueden hacer ahora mismo; esto generaría confianza a los usuarios y sería un servicio mínimo de calidad. Cataluña no puede seguir atrapada en un sistema ferroviario disfuncional y centralizado que maltrata a su ciudadanía, porque nos frena el desarrollo social y económico del país.
Por estos motivos, el despliegue del trasvase integral del servicio de cercanías a la Generalitat de Catalunya no es solo un hito histórico, es un compromiso que también tiene que gestionarse desde la propia Generalitat porque es la única salida viable para poner fin a décadas de desatención, ineficiencia y un agravio inversor. Pero que nadie se equivoque, queremos solucionar el sufrimiento de la ciudadanía de Cataluña y supone una oportunidad real de transformación estructural que garantizará dotaciones económicas, capacidades normativas y autonomía plena en la gestión ferroviaria, porque la alternativa a este traspaso es quedarnos como estamos.
Nosotros no proponemos dejar atrás un modelo centralizado fallido y construido desde el territorio, lo que queremos es construir desde el territorio un sistema de movilidad que sea digno, seguro y que esté a la altura del país para que, de una vez por todas, se acabe ya con ese transporte fallido que tenemos ahora en Cataluña. El transporte público es una necesidad básica, es una prioridad para Esquerra Republicana de Catalunya y, por tanto, menos excusas y más soluciones como las que les damos; los ciudadanos de Cataluña no nos merecemos ese caos permanente.
Y, por lo que se refiere a las enmiendas presentadas, agradecemos a los grupos que las han presentado, y aunque compartimos algunas de las aportaciones que se han realizado, vamos a mantener el debate con nuestros temas.
Acabo, señor presidente. Esperamos que las diputadas y los diputados catalanes nos ayuden a hacer valer nuestras propuestas, porque nos va aquí la vida de los catalanes y las catalanas.
Muchas gracias. (Aplausos).