¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?

Senyora vicepresidenta, com valora la situació econòmica en que es troben els autònoms?

Señora vicepresidenta, ¿cómo valora la situación en que se encuentran los autónomos?

Com ja ens té acostumats, la seva mirada sobre el dia a dia sovint és miop. Fixi-si: a Catalunya hi ha 567 000 autònoms, que són, per tant, un pilar fonamental de l’economia. Un autònom que tingui uns rendiments de 40 000 euros a l’any pagarà, entre Seguretat Social i cost fiscal, 12 400 euros. Un 31 % dels rendiments. Un autònom, però, tributarà un 21 % més que si treballés exactament del mateix via una societat limitada. Un autònom, tributarà un 65 % més que si treballés del mateix via una gran empresa.

Però si això no fos prou, un autònom no es pot deduir les despeses del vehicle o les de treballar des de casa si ha de tornar préstecs o ha de fer amb els euros de la renda neta que li quedi després de pagar impostos. Si està malalt, mirarà d’anar a treballar igualment perquè econòmicament no es pot permetre agafar la baixa. Si no li queda cap més remei que agafar-se la baixa, posarà en risc la continuïtat del negoci perquè no hi haurà qui el podrà substituir. Si té un familiar directe que s’ha d’operar, no tindrà dret a permisos retribuïts. Si puja l’IPC no se li actualitzarà automàticament la retribució. Si va rebre ajuts durant el COVID, ara se li podrà reclamar que els retorni. I si la feina no li va bé, li podran embargar el seu habitatge habitual.

En definitiva, tot i ser gairebé un 20 % dels treballadors que cotitzen, els autònoms són els grans castigats quan vostès fixen les seves polítiques. Vostè em dirà que no i jo li diré que sí, perquè si no, per exemple, vostè no permetria que avui els autònoms visquessin amb l’angoixa de no saber si podran continuar treballant per mòduls. Angoixa perquè vostè encara no ha aconseguit aprovar el reial decret econòmic que els ha d’actualitzar. Un reial decret que, per inexistent, posa en risc molts altres sectors i que el seu immobilisme els acosta perillosament al precipici. Moguis, que després tot seran excuses i lamentacions. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres les presses no serveixen. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres no podrà sortir el president Sánchez agraint-los els nostres vots a canvi de res.

Como ya nos tiene acostumbrados, su mirada sobre el día a día muchas veces es miope. Fíjese, en Cataluña hay 567 000 autónomos, que son, por lo tanto, un pilar fundamental de la economía. Un autónomo que tenga unos rendimientos de 40 000 euros anuales pagará, entre Seguridad Social y coste fiscal, 12 400 euros, un 31 % de los rendimientos; sin embargo, un autónomo tributará un 21 % más que si trabajara exactamente en lo mismo a través de una sociedad limitada; un autónomo tributará un 65 % más que si hiciera exactamente lo mismo a través de una gran empresa.

Si no bastara con eso, un autónomo no puede deducirse los gastos del vehículo o de trabajar desde casa; si tiene que devolver préstamos, lo tiene que hacer con los euros de la renta neta que le queden tras pagar impuestos; si está enfermo, intentará ir a trabajar igualmente, porque económicamente no se puede permitir cogerse la baja; si no tiene más remedio que cogerse la baja, va a poner en riesgo la continuidad del negocio, porque no habrá nadie que le pueda sustituir; si tiene un familiar directo que se tiene que operar, no tendrá derecho a permisos retribuidos; si sube el IPC, no se le actualizará automáticamente la retribución; si recibió ayudas durante el COVID, ahora se le podrá reclamar que las devuelva; y, si no le va bien, le podrán embargar su residencia habitual.

En definitiva, a pesar de ser prácticamente el 20 % de los trabajadores que cotizan, los autónomos son los grandes castigados cuando ustedes fijan sus políticas. Usted me dirá que no y yo le diré que sí, porque si no, por ejemplo, usted no permitiría que hoy los autónomos vivieran con la angustia de no saber si podrán seguir trabajando por módulos, una angustia que se da porque usted todavía no ha conseguido aprobar el real decreto económico que tiene que actualizar esta situación; un real decreto que, por inexistente, pone en riesgo muchos otros sectores y que su inmovilismo los acerca peligrosamente al precipicio. Luego, todo serán excusas y lamentaciones. Dese prisa a negociar, porque ya sabe que con nosotros las prisas no sirven; apúrese a negociar, porque ya sabe que con nosotros no podrá salir el presidente Sánchez a agradecernos los votos a cambio de nada.