Gràcies, president. Quasi hem fet una escenificació de les andanes a Catalunya: tothom enfadat, tothom cridant per la situació. Bé, abans d’entrar al fons de la qüestió voldria fer una consideració prèvia. La setmana passada vam sentir diversos dirigents polítics de Junts per Catalunya bramant, bramant contra l’acord del traspàs integral de Rodalies. Potser hi estan en contra. Tenen tot el dret a estar-hi en contra. El cas és que abans d’ahir vam conèixer una altra notícia, que una persona del seu entorn, ni més ni menys, passa a formar part del consell d’administració de Renfe. Jo no sé si una cosa va lligada amb l’altra, però els hi voldria fer un advertiment: a Esquerra Republicana, senyor ministre, no està aquí per buscar cadires en consells d’administració. En matèria ferroviària, el que Esquerra Republicana ha pactat i farà complir és que tots els trens i les vies de Catalunya passin a mans de la Generalitat perquè és l’única manera de fer possible que arribin a l’hora. Aquest és el nostre únic objectiu en aquest àmbit i per això treballem cada dia. No podem dir el mateix dels nostres companys.
En fi, centrem-nos en el que és important. Sabem que el problema ve de lluny, hi ha moltes inversions pendents. Li recomano que miri el programa de La Selva de TV3 del dilluns 10 de març, després d’aquella setmana desastrosa a Catalunya, i repassen dues dècades de promeses incomplertes. Li faig una pinzellada: Zapatero prometent una pluja de milions; María Teresa Fernández de la Vega fent el mateix; Ana Pastor i Mariano Rajoy repetint la promesa; més recentment, l’exministre Ábalos; perquè no li parlaré de la seva predecessora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavà, que negava el caos ferroviari. La pitjor ministra que Catalunya ha pogut tenir. Una dada clau per centrar-nos on som. En 30 anys 56 000 milions d’euros per a alta velocitat contra 3700 milions d’euros per a Rodalies a tot l’Estat, dels quals només el 17 % s’han invertit a Catalunya. Aquí posem un marc del que ha passat i sabem el que ens contestarà, senyor ministre. Li cito paraules seves: que han invertit molt i que si inverteixen més, generaran un caos. Doncs no, no, ministre, no té raó, No em generarà cap de caos perquè el caos està instaurat a Catalunya, igual que la consellera Paneque, que afirma que el servei de Rodalies és deficient. Doncs no, senyora Paneque, no és deficient. És indecent.
Diumenge dia 9 de març es convoca una reunió d’urgència. Té la seva ironia que el president d’Adif Pedro Marco de la Peña, hagi de venir en avió si vol arribar a Barcelona. I per acabar-ho d’adobar, amb solidaritat total amb els usuaris catalans, aquesta reunió comença amb retard. I en aquesta reunió es prenen acords que els vaig trobar inversemblants. Per exemple, arran de l’obertura del túnel de Roda de Berà s’ha decidit fer la prova sense passatgers. Repeteixo: sense passatgers a dins del tren. Això vol dir que feien les proves amb viatgers dins del tren? Quina mena de gestió és aquesta? Li faré una proposta. Posin el consell d’administració de Renfe dins d’un tren durant aquestes proves i així si estan tancats tres o quatre hores a dins del tren podran saber com és un tren de Rodalies per dins.
Les inversions s’han de fer amb planificació. Primer les més urgents, després les necessàries i, finalment, les més prioritàries. Com diu la portaveu de Dignitat a les vies, vostès estan arreglant el terra i les parets d’un edifici que no té sostre. Pintar les parets amb aquarel·la no serveix de res si no hi ha sostre. Les poden pintar fins a la lluna i tornar que no solucionaran res. Senyor Puente, vostè sap el que pateix la gent? Pensin en la ciutadania. La ciutadania que necessita el tren per anar a treballar o estudiar, que es desperta i no sap si podrà arribar a la feina, que adapta els seus estudis al seu mitjà de transport. Estan parlant de sostenibilitat, però vostès forcen la gent a tenir un cotxe o a viure a les grans ciutats. Hi ha persones que es lleven a les sis del matí i, en el millor dels casos, arriben quaranta-cinc minuts tard a la seva feina. Qui compensa aquesta frustració?
Aquest març passarà a la història com el mes del col·lapse ferroviari total a Catalunya. Rodalies, regionals, mitja distància i, fins i tot, l’alta velocitat. Ajuntaments i consells comarcals aproven mocions per revertir aquest desastre. Llegir-les esgarrifa. Li posaré l’exemple: Consell Comarcal de la Cerdanya, denuncia la situació de la línia R3, que empitjora dia rere dia. Un incendi al pantògraf entre Torelló i Manlleu va posar en perill la vida de setanta persones. Van sortir del tren sense cap protocol d’evacuació i hi va haver ferits, senyor Puente, i no és el primer incendi. Els usuaris tenen por. Tan difícil és tenir protocols d’evacuació? Això, senyor Puente, no col·lapsa res tenir un protocol, tot el contrari.
El divendres 7 de març una averia en la senyalització de Bellvitge va paralitzar completament la línia R2. Passatgers colpejant les finestres per sortir, 900 persones caminant per les vies sense informació ni i seguretat. Tant costa tenir una aplicació funcional? Això no genera col·lapse, senyor Puente. Més aviat al contrari.
Prevegin alternatives autobusos, taxis. Mantinguin estacions netes i il·luminades, accessibles. Sabia que una senyora va caure a les vies per la manca de llum? Per manca de llum! Això no col·lapsa res, senyor Puente, arreglar això no col·lapsa res i ajuda moltíssim. Aquest dilluns, dimarts i, fins i tot avui, més caos, vaga desconvocada, però no per a tothom. Desinformació, frustració. Trens que no passen, trens que no són on toca. També retards entre l’Avant Lleida i Barcelona, que van plens cada dia. I vostès encara es plantegen reduir places? L’Avant és l’únic servei mínimament digne entre Lleida i Barcelona, perquè la línia RL4 triga més de 3 hores per arribar fins a Terrassa, uns 130 quilòmetres, més de 3 hores i fins a 4 hores de trajecte total per arribar a Barcelona. La gent de Lleida estem abocats a agafar l’AVE o el cotxe particular. L’alta velocitat també ha patit: dissabte 8 de març es va desallotjar una AVE a Sants amb 400 passatgers. Va ser l’estació de Sants, va ser un caos total. El malestar ciutadà és evident. El sistema està deteriorat, sense manteniment ni protocols eficients. La gent denuncia la manca d’informació, previsió, atenció i davant d’això, diverses plataformes han convocat una protesta aquest 22 de març perquè estem cansats d’esperar, perquè des d’Esquerra defensem una mobilitat segura i eficient, però gestionada des del país.
Perquè aquest caos no és puntual. Sabem que és estructural i és conseqüència d’anys i incompliments. Per això és urgent aquest traspàs integral i efectiu de Rodalies. I sabem que el traspàs és un repte que no és fàcil. Cal consens i diàleg amb els treballadors, sí, però una gestió digna també. Perquè no volem un traspàs fake que només generi frustració. Això no és una confrontació entre els drets dels usuaris i els drets dels treballadors, perquè han de ser compatibles i el diàleg social és fonamental. Senyor Puente, no renunciarem a cap dels acords signats entre el PSC i el PSOE. Entenem que provisionalment la societat compartida entre Estat i Generalitat s’hagi d’integrar dins de Renfe per facilitar aquest inici i la transició.
Però això només ha de servir per facilitar aquest inici. Intento explicar perquè s’entengui aquest traspàs: aquest és un gran traspàs perquè parlem d’un traspàs d’una gran envergadura. Un traspàs que no és agafar una vareta màgica i anar per les estacions arreglant tot allò que amb 50 anys no s’ha invertit. Cal consens i cal temps, perquè no teníem un unicorn posat en un despatx i l’hem d’agafar i portar-lo amb un altre. Els trens. La gestió de la mobilitat és una estructura d’estat, una estructura que necessitem ben gestionada, amb responsabilitat i des de Catalunya. Podríem fer volar coloms, senyor ministre, i semblar els No Surrenders, però perdonin, em nego a fer veure que aquest traspàs pot ser ràpid. Per què no ho és?
Aquest és un dels traspassos més ambiciosos que Esquerra Republicana aconseguirà per Catalunya, precisament per la seva complexitat, pels anys de desinversió a Catalunya, pel que patim tots els ciutadans de Catalunya. Em dirigeixo als votants, als votants de tots els partits que avui som aquí, els que s’abstenen i no van votar. Els usuaris que ara mateix no creuen en cap de nosaltres, que creuen que els polítics no estem fent res. Per ells i per elles, cal fer-ho bé. Cal que aquest traspàs sigui integral i total, i demano als diputats de Catalunya que si els importa la ciutadania de Catalunya, diputats i diputades del grup del PSC, de SUMAR, del PP, dels diputats de Junts que no m’escolten, que deixin de frivolitzar en un tema que tant de patiment genera a la ciutadania. Perquè aquest patiment no ve de fa tres mesos ni de fa tres anys, aquest patiment ve de fa 50 anys.
L’alternativa al traspàs, senyors de Junts, l’alternativa al traspàs és quedar-nos tal com estem ara. Però, senyor ministre, exigim millores immediates a aquest servei. Vostès volen aprovar una llei de mobilitat sostenible? Comencin per garantir una mobilitat digna per Catalunya i els Països Catalans, perquè estem abocats a anar en el nostre cotxe particular. Cal garantir els drets laborals? Clar que sí, però també cal complir els compromisos amb els treballadors que no són els treballadors de Renfe i Adif perquè aquests treballadors volen arribar a l’hora a la seva feina i cal accelerar les solucions. Les promeses buides no frenen el deteriorament. Només la gestió des de Catalunya pot garantir un servei digne.
I deixi’m acabar en un advertiment, senyor Puente: nosaltres tenim les mans lliures per defensar la ciutadania de Catalunya i el seu transport públic. I així ho farem, perquè quan nosaltres diem que cal moure, o tal com li diuen alguns, que cal moure el cul, no ho diem. No ho diem per tenir una cadira a AENA o Renfe, ho diem perquè volem el millor per la gent. Nosaltres, com diria la meva padrina, no tenim el cul llogat a cap consell d’administració. Per tant, ni ens comprarà ni ens vendrem per poder estar en algun d’aquests llocs.
Li he fet moltes propostes que en cap cas generaran col·lapse, senyor Puente, al contrari, són perfectament assumibles i el que faran és donar seguretat a la ciutadania de Catalunya, que és el que li fa més falta. La gent s’ha d’aixecar al dematí i ha de saber si li passarà un tren o si no li passarà, si podrà arribar a la seva feina, que tingui un missatge al mòbil que li digui que el seu tren arribarà a l’hora o que arribarà mitja hora més tard. Li pot canviar la vida a aquesta persona. Vostè ha d’entendre que la gent no pot continuar així com està perquè s’hi juguen la feina, s’hi juguen als estudis, s’hi juguen al perdre una cita que potser han estat tres hores esperant per tenir una cita al metge i per culpa de que el Rodalies és un caos, tornen a perdre aquella cita.
És que la gent s’hi està jugant la vida. Són hores de vida perdudes en una andana. Senyor Puente, la gent no pot, de veritat, la gent no pot esperar més. Escoltaré atentament les seves propostes, que imagino que em dirà ara. Gràcies.
Gracias, presidente. Casi hemos escenificado lo de las vías de Cataluña, todo el mundo enfadado e indignado por la situación.
Antes de entrar en el fondo de la cuestión, quisiera hacer una consideración previa. La semana pasada oímos a varios dirigentes políticos de Junts per Cataluña que clamaban contra el acuerdo para el traspaso integral de Rodalies. Quizás están en contra, y tienen todo el derecho a estarlo. El caso es que anteayer conocimos otra noticia, y es que una persona de su entorno pasa a formar parte ni más ni menos que del consejo de administración de RENFE. No sé si una cosa va de la mano de la otra, pero quisiera advertirles de que Esquerra Republicana, señor ministro, no está aquí para buscar sillas en consejos de administración. En materia ferroviaria, lo que ha pactado Esquerra Republicana y lo que va a hacer cumplir es que todos los trenes y las vías de Cataluña pasen a manos de la Generalitat, porque es la única forma de hacer posible que lleguen en hora. Este es el único objetivo que tenemos en este ámbito y por ello trabajamos todos los días, aunque no podemos decir lo mismo de nuestros compañeros.
En fin, centrémonos en lo importante. Sabemos que el problema viene de lejos, y hay muchas inversiones pendientes. Le recomiendo que eche un vistazo al programa La Selva, de TV3, del 1 de marzo, después de la semana desastrosa de Cataluña. Vamos con dos décadas de promesas incumplidas, y daré una pincelada: Zapatero prometiendo una lluvia de millones, María Teresa Fernández de la Vega haciendo lo mismo, Ana Pastor y Mariano Rajoy repitiendo la promesa, y más recientemente el exministro Ábalos, porque no le voy a hablar de su predecesora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavá, que negaba el caos ferroviario, la peor ministra que ha podido tener Cataluña. Y un dato clave para centrarnos en lo que estamos: en treinta años 56 000 millones de euros para alta velocidad, que se oponen a 3700 millones para cercanías en todo el Estado: únicamente el 17 % ha ido para Cataluña. Esto nos da el marco de lo que ha ocurrido. ¿Y qué nos va a decir usted, señor ministro? Cito palabras suyas: Que han invertido mucho y que, si invierten más, van a generar caos. No, ministro, no tiene usted razón, no va a generar ningún caos, porque el caos ya está instaurado en Cataluña. Igual que la consejera Paneque, que dice que el servicio de Rodalies es deficiente. Pues no, señora Paneque, no es deficiente, es indecente. (La señora vicepresidenta, González Vázquez, ocupa la Presidencia).
Domingo 9 de marzo, se convoca la reunión de urgencia, y tiene ironía que el presidente de ADIF, Pedro Marco de la Peña, tenga que venir en avión si quiere llegar a Barcelona. Y, para más inri, con solidaridad total con los usuarios catalanes, la reunión empieza con retraso, y ahí se llegan a unos acuerdos que me parecen inverosímiles. Por ejemplo, a raíz de la apertura del túnel de Roda de Bará, se decidió hacer la prueba sin pasajeros; repito, sin pasajeros dentro del tren. ¿Esto quiere decir que hacían las pruebas con pasajeros en el tren? En fin, ¿qué es esto? ¿Qué gestión es esta? El consejo de administración de Renfe podría meterse dentro de un tren durante estas pruebas; así, si se pasan tres o cuatro pruebas encerrados en el tren, sabrán cómo funciona un tren de rodalies. (Aplausos).
Las inversiones hay que hacerlas con planificación: primero, las más urgentes; luego, las necesarias, y, finalmente, las menos prioritarias. Como dice la portavoz de Dignidad en las Vías, ustedes arreglan el suelo y las paredes de un edificio que no tiene techo, y no sirve de nada si no hay un techo. Se pueden pintar todas las paredes hasta la luna y volver, pero no van a resolver nada. ¿Sabe cuánto sufre la gente? Piense en la ciudadanía, una ciudadanía que necesita el tren para ir a trabajar o estudiar, que se despierta y no sabe si podrá llegar al trabajo o para estudiar con este medio de transporte. Ustedes hablan de sostenibilidad, pero están obligando a la gente que vive en las grandes ciudades a tener coche. Hay personas que se levantan a las seis de la madrugada y, en el mejor de los casos, llegan cuarenta y cinco minutos tarde al trabajo. ¿Quién compensa esta frustración?
Este marzo va a pasar a la historia como el mes del colapso ferroviario total en Cataluña: rodalies, regionales, media distancia e, incluso, la alta velocidad. Ayuntamientos y consejos comerciales aprueban mociones ante este desastre; leerlas da escalofríos. El Consejo Comarcal de la Cerdaña denuncia el desastre de la línea R3, que va empeorando. Un incendio puso en peligro la vida de setenta personas, un incendio entre Torelló y Manlleu; salieron sin ningún protocolo de evacuación, hubo heridos, señor Puente, y no es el primer incendio. ¿Es tan difícil tener protocolos de evacuación? Señor Puente, esto no colapsa, todo lo contrario.
Y también otra avería en la señalización de Bellvitge, que paralizó completamente la línea R2; pasajeros que golpearon las ventanas para salir y novecientas personas que andaban por las vías sin información ni seguridad. ¿Tanto cuesta tener una aplicación funcional? Esto no genera colapso, señor Puente, todo lo contrario.
Hacen falta alternativas, autobuses, taxis. Hay que mantener las estaciones limpias e iluminadas, accesibles. ¿Sabían que una señora se cayó en las vías por falta de luz? ¡Por falta de luz! Esto no colapsa nada, señor Puente, no colapsa y ayuda muchísimo. Este lunes, el martes e incluso hoy más caos: una huelga desconvocada pero no para todos, desinformación, frustración, trenes que no pasan, trenes que no están donde toca, atrasos entre Lleida y Barcelona, trenes que van llenos todos los días, y ustedes todavía se plantean reducir plazas. Avant es el único servicio mínimamente digno entre Lleida y Barcelona, porque la línea R4 tarda más de tres horas en llegar hasta Terrassa: 130 kilómetros en más de tres horas, y hasta cuatro horas de trayecto total, para llegar a Barcelona. La gente de Lleida estamos obligados a coger el AVE o el coche, y la alta velocidad también ha sufrido. El 8 de marzo se desalojó un AVE en Sants con centenares de pasajeros. La estación de Sants fue un caos total, y el malestar ciudadano es evidente. El sistema está deteriorado, sin mantenimiento ni protocolo suficientes. La gente denuncia la falta de información, previsión y atención, y ante ello distintas plataformas han convocado una protesta el 22 de marzo, porque estamos cansados de esperar.
Desde Esquerra defendemos una movilidad segura y eficiente, pero gestionada desde el país, porque este caos no es puntual; sabemos que es estructural y que es consecuencia de años de incumplimientos. Por ello, ha surgido este traspaso integral y efectivo de Rodalies. Y sabemos que el traspaso es un reto, un reto que no es fácil. Hace falta consenso y diálogo con los trabajadores, cierto, pero una gestión digna también, porque no queremos un traspaso ficticio, un traspaso fake, que genere frustración. No es una confrontación entre los derechos de los usuarios y de los trabajadores, porque tienen que ser compatibles y el diálogo social es fundamental. Señor Puente, no renunciaremos a ninguno de los acuerdos que se firmaron entre el PSC y el PSOE. Entendemos que provisionalmente la sociedad compartida entre Estado y Generalitat se tenga que integrar dentro de Renfe para facilitar este inicio y la transición, pero eso no tiene que ir más allá, tiene que facilitar este inicio.
Este es un gran traspaso, porque estamos hablando de un traspaso de una gran envergadura, de un traspaso que no es como coger una varita mágica e ir por las estaciones arreglando todo lo que no se ha hecho en cincuenta años. Hace falta consenso y hace falta tiempo, porque no tenemos un unicornio metido en un despacho que hay que trasladar a otro despacho. Los trenes, la gestión de la movilidad son una estructura de Estado, una estructura que tiene que estar bien gestionada, con responsabilidad y desde Cataluña. Podríamos echar campanas al vuelo, pero, disculpe, yo me niego a hacer como que este traspaso pueda ser rápido, porque no lo es. Es uno de los traspasos más ambiciosos que Esquerra Republicana va a conseguir para Cataluña. Pero, precisamente, por su complejidad y los años de desinversión en Cataluña, por lo que sufrimos todos los ciudadanos de Cataluña, me dirijo a los votantes de todos los partidos presentes aquí en el día de hoy, y también a los que se abstienen y no van a votar, y también a los usuarios, que en estos momentos no creen en ninguno de nosotros, que creen que los políticos no estamos haciendo nada por ellos y por ellas, porque hay que hacerlo bien, este traspaso tiene que ser integral y total. Y pido a los diputados de Cataluña que, si les importa la ciudadanía de Cataluña ―diputados y diputadas del grupo del PSC, de SUMAR, del Partido Popular, diputados de Junts, que no me escuchan―, dejen de frivolizar con un tema que genera tanto sufrimiento a la ciudadanía. Este sufrimiento no viene de hace tres meses ni tres años, este es un sufrimiento que viene desde hace cincuenta años.
La alternativa al traspaso, señores de Junts, es quedarnos como estamos ahora. Pero, señor ministro, exigimos mejoras inmediatas de este servicio. Ustedes quieren aprobar una ley de movilidad sostenible, ¿verdad? Entonces, empiecen por garantizar una movilidad digna para Cataluña y los países catalanes, porque estamos abocados a ir con nuestro coche particular. Hace falta garantizar los derechos laborales, claro que sí, pero también hay que cumplir los compromisos con los trabajadores ―que no son los trabajadores de Renfe y ADIF―, porque estos trabajadores quieren llegar a tiempo a su trabajo. Y hay que acelerar las soluciones; las promesas vacías no frenan el deterioro, solo la gestión desde Cataluña puede garantizar un servicio digno.
Y quisiera terminar con una advertencia, señor Puente: tenemos las manos libres para defender a la ciudadanía de Cataluña y su transporte público y así lo haremos, porque, cuando nosotros decimos que hay que mover o, como dicen algunos, hay que mover el culo, no lo decimos para tener una silla en AENA o en Renfe, lo decimos porque queremos lo mejor para la gente. Nosotros, como diría mi abuela, no tenemos el culo alquilado en ningún consejo de administración, así que ni nos comprarán ni nos venderemos para poder estar en alguno de estos sitios.
He hecho muchas propuestas, que en ningún caso van a generar colapso, señor Puente; todo lo contrario, son perfectamente asumibles, y lo que van a hacer es aportar seguridad a la ciudadanía de Cataluña, que es lo que más hace falta. La gente se tiene que levantar por la mañana sabiendo si va a pasar un tren o no, si podrá llegar o no al trabajo, porque que tenga un mensaje en el móvil que le diga que su tren llegará a la hora o que va a llegar media hora más tarde le puede cambiar la vida a esa persona. Y usted tiene que entender que la gente no puede seguir como está, porque se juegan el trabajo, se juegan los estudios, se juegan perder una cita en el médico que quizás han estado esperando desde hace mucho tiempo, porque por el caos de rodalies la pierden. La gente se juega la vida; son horas de vida perdidas en un andén, señor Puente. La gente, de verdad, no puede esperar más.
Le voy a escuchar con mucha atención, para ver cuáles son sus propuestas, que me imagino que las va a presentar ahora.
Gracias. (Aplausos).